In extremis, amb el debat de pressupostos ja arrencat al Congrés dels Diputats i enviament de documents de matinada, ERC i el govern espanyol han desencallat la negociació. Els republicans posaran els seus tretze vots afirmatius per a l'aprovació dels comptes públics espanyols. A canvi, La Moncloa es compromet a tota una llista de qüestions. Entre aquestes, una de destacada: una quota de producció del 6% per a les llengües cooficials a la futura llei audiovisual estatal. Amb aquests vots, juntament amb els quatre del PDeCAT, a Hisenda ja li surten els números. Aquest dijous acabaran el seu tràmit al Congrés i ja passaran al Senat.

 

Entre la desena d'acords, destaca el que té a veure amb el blindatge del català a la llei audiovisual. Era crucial per als republicans. Segons informa ERC, s'ha acordat "l'obligatorietat d'incloure una quota per a llengües cooficials del 6% del contingut ofert en les plataformes audiovisuals". Per exemple, de cada 100 pel·lícules de Netflix, 30 hauran de ser produccions europees. D'aquest 30%, la meitat haurà de ser en llengües de l'Estat, i d'aquestes el 40% en català, euskera o gallec. Segons els republicans, això suposa que "el 20% del catàleg europeu" ha de ser en llengües cooficials. En paral·lel, si el contingut que s'ofereix està disponible, doblat o subtitulat en un idioma cooficial, s'haurà d'incloure en l'oferta, una obligació que fins ara no existia.

Tot això pel que fa a les les quotes de les llengües. Però també es preveuen "incentius", com ara una partida de 10,5 milions d'euros per a crear continguts audiovisuals en llengües cooficials diferents del castellà. “ERC va prometre que hi hauria quotes i incentius, i hi ha hagut quotes i incentius”, ha defensat Gabriel Rufián aquest dimarts al migdia en roda de premsa al Congrés, que ha tret pit de la seva “força negociadora”. Malgrat tot, ha subratllat que és un "acord de mínims" i que caldrà continuar "tutelant" la tramitació.

Via Laietana

Però no és l'únic acord assolit entre el govern espanyol i ERC. Els republicans també demanaven, en el marc de la llei de memòria democràtica, el traspàs de la comissaria de Via Laietana. No ho han aconseguit, però sí que es doni de baixa la partida consignada per a les reformes de millora de les instal·lacions de la Prefectura. Gabriel Rufián ho ha venut com un primer pas provisional, perquè continuaran batallant per la seva reconversió en espai de memòria democràtica. També en l’àmbit dels cossos de seguretat, s’ha aconseguit que els Mossos i els agents rurals s’equiparin a l’Ertzaintza i la Policia nacional pel que fa a la jubilació anticipada, que se situarà també en els 60 anys.

Elevar la inversió

En l’àmbit d’infraestructures, ERC i l'executiu central també han pactat augmentar la inversió a Catalunya fins al 19%, tal com marca la disposició addicional tercera de l’Estatut, i que aquesta mateixa setmana, en el marc de la comissió bilateral, “s’iniciaran els tràmits per iniciar el traspàs de Rodalies a la Generalitat”. També en aquest àmbit s’ha acordat una transferència de 5,7 milions per a millores en carreteres i dels carrils BUS-VAO, fins a 1,6 milions per compensar la supressió dels peatges a l’AP7 i l’AP2 o la transferència de la gestió de la B23 i la B30.

Pel que fa a la política d’habitatge, es preveu la transferència de deu milions d’euros a la Generalitat per a la compra d’habitatges de la SAREB i destinar-los a habitatge social. També es consignaran partides per a Barcelona (onze milions) i la seva àrea metropolitana (cinc milions) per destinar-los a polítiques d’habitatge social.

Pensions

Finalment, també en el marc de la negociació pressupostària, s'ha abordat la reforma del sistema de pensions del govern espanyol. En primer lloc, s'ha aconseguit que per primera vegada a la història es faci una auditoria pública als comptes de la Seguretat Social. En segon lloc, els republicans han pactat que els pensionistes que, havent cotitzat 40 anys, s'hagin vist forçats a avançar la seva jubilació i cobrin menys de 900 euros, rebin un complement a la seva pensió. Finalment, també han acordat condicionar per llei que les futures reformes de les pensions garanteixin el principi de suficiència, la taxa de substitució, millores de les pensions mínimes i compliment de la Carta Social Europea.

El PDeCAT també pacta

Amb una força molt més limitada de negociació, però, els quatre diputats del PDeCAT també votaran a favor dels pressupostos de l’Estat després d’assolir un acord amb el govern espanyol perquè els acceptin esmenes. Entre altres coses, han acordat que entitats sense ànim de lucre que presten serveis socials o cooperen amb la sanitat pública puguin rebre diners dels fons europeus Next Generation. “Ha estat una negociació complicada”, ha admès Ferran Bel, portaveu de la formació al Congrés.

Acord a última hora

​La setmana passada Joan Baldoví, de Compromís, ja va anunciar l’entesa amb La Moncloa, a la qual s’hi van sumar ahir els dos diputats de Més País, el diputat del PRC i els cinc d’EH Bildu. Entre altres coses, la formació abertzale ha arrencat que les mesures de l’escut social —com la prohibició de desnonaments sense alternativa o l’ajornament del pagament de la renda del lloguer per a persones en situació de vulnerabilitat social— tingui caràcter “permanent per llei”. Així només faltaven els pactes amb ERC i el PNB, els dos “socis prioritaris” de Sánchez, a més del PDeCAT. Els vots dels republicans han estat pràcticament els últims a desencallar-se, amb contactes fins entrada la matinada d'aquest dimarts. Ara només falten els jeltzales. Sumant tots aquests suports i els de partits minoritaris, el govern espanyol podria aspirar a 188 vots, els mateixos que l’any passat.