Només Sí és Sí’. La llei estrella del Ministeri d’Igualtat passa per un mal moment. Són diversos ja els jutges que han rebaixat les penes o fins i tot deixat en llibertat homes condemnats per agressió sexual en vigor de la llei d’Irene Montero. La ministra ha titllat de “masclista” el col·lectiu de jutges i la dreta l’ha acusat de redactar un text que desprotegeix les dones. Sofía Castañón és diputada al Congrés i portaveu de Podemos a la Comissió d’Igualtat. En aquesta entrevista amb ElNacional.cat defensa que la llei va molt més enllà de les penes del Codi Penal i afirma que els insults a la ministra Montero són perillosos: “Legitimen qualsevol violència cap a una altra dona”.

Som davant d’un debat jurídic o polític?
Estic convençuda que es tracta d’un debat polític perquè anteriors lleis relacionades amb la violència de gènere o els drets sexuals i reproductius ja han estat qüestionades. Era estrany pensar que ara no passaria el mateix. I una altra mostra que estem davant d’un debat polític és que les crítiques estan concentrades en el Ministeri d’Igualtat.

I personificades en la ministra Irene Montero.
Sí, perquè reuneix una sèrie d’elements que fan que la tinguin en el punt de mira: és una dona jove, de classe treballadora, d’esquerres i amb tota la determinació per avançar en l’àmbit legislatiu per aconseguir drets.

Per tant, vostè descarta que la llei tingui llacunes? És, com deia Montero, un problema de masclisme en els jutges espanyols?
Sempre tot és millorable, però es tracta d’una llei que ha passat per un procés llarg al Consell de Ministres, en el qual no només ha passat pel Ministeri d’Igualtat, sinó també pel de Justícia; a més del Congrés, del Senat… moltes mans i molts ulls i amb un ampli suport a la cambra baixa i la cambra alta. Per tant, no és un problema de redacció. És la interpretació dels jutges.

Per què?
Si tenim clar que el masclisme existeix al lloc on treballem, al barri, als mitjans de comunicació i a la política, com volem pensar que els jutges són uns éssers de llum i que són impermeables d’una dinàmica que està establerta des de fa segles?

Per molt masclista que sigui el jutge de torn, si la llei és prou clara, això no hauria d’estar passant.
No, no funciona així. Abans ja passava que dos policies d’uniforme penetraven una jove i l’únic càstig que rebien eren dos anys de presó i un curset. O com els jutges que consideren que no hi ha abús d’autoritat quan un padrastre es fica al llit de la fillastra de 13 anys i l’obliga a fer-li una fel·lació. També el jutge de la Manada va considerar que en una penetració anal, vaginal i bucal simultània hi havia xerinola.

El Consell General del Poder Judicial ja va advertir que amb aquesta llei hi havia el risc de la petició a revisar sentències.
Aplicar aquesta perspectiva implica no entendre què és el més important que fa la llei: acabar amb la diferència entre agressió i abús. Acabar amb aquesta diferència significa tenir una visió gradual de les coses. La voluntat dels jutges es veu quan decideixen aplicar la menor pena en situacions en què hi ha una agressió amb una sèrie d’agreujants més que evidents. 

Entrevista Sofía Castañón cos / Foto: Ana Beltrán
Sofía Castañón / Foto: Ana Beltrán

La dreta sent menys repulsió per les agressions sexuals que l'esquerra?
És clar que les agressions sexuals no les vol ningú, perquè no es poden acceptar. Una altra cosa és què identifica cadascú com a agressió sexual, i a on col·loques la sospita. És molt curiós que quan algú diu que l’han rebut, ningú no ho posa en dubte, per molt difícil que sigui demostrar-ho. En canvi, quan dius que has patit una agressió sexual, el primer que fan és qüestionar-te. Això té a veure amb una mentalitat que durant molts anys ha fet que les dones no fóssim propietàries de la nostra llibertat sexual.

Això ha anat canviant.
Són esquemes que s’han trencat al carrer i que les institucions han d’acabar de trencar. La determinació del conjunt del govern espanyol i del Ministeri d’Igualtat i del moviment feminista ha fet que aquesta mentalitat canviï i que comencem a parlar de les agressions sexuals i que les detectem com a tal. Perquè molts cops les dones les hem patit sense saber què passava, i això feia que fóssim les primeres a estigmatitzar-nos i culpar-nos.

Així doncs, la llei no s’ha de reformar?
No. Tot és revisable, però no crec que els titulars que estan sortint darrerament facin que tocar una llei sigui tan necessari. Hem de tenir present que aquesta llei no se centra en la modificació del Codi Penal, sinó en acompanyar les dones víctimes d’agressions sexuals i no deixar-les soles; i que les dones no passin a ser víctimes de primera o segona en funció de si han estat violades per la seva exparella, el seu pare, el seu cap o un desconegut. Ja no som un ésser passiu respecte a la sexualitat, ja que ara el marc jurídic ens reconeix com a lliures en la sexualitat.

Amb les notícies que apareixen els darrers dies, les dones han d’estar preocupades? Hi ha sensació d’impunitat?
La instrumentalització d’aquestes notícies per part de la ultradreta està creant un discurs misogin sobre la desprotecció de les dones que és fals. A les dones no ens protegeix el Codi Penal, sinó l’educació i els serveis públics.

Començàvem dient que Irene Montero ha estat fortament assenyalada durant els darrers dies. Aquesta setmana, però, va rebre insults masclistes per part d’una diputada de Vox, i bona part del Congrés dels Diputats li ha donat suport. N’ha sortit reforçada?
El més destacable de la setmana no han estat els insults de la diputada Toscano, sinó la violència política que s’exerceix contra les dones. I ha quedat demostrat que els que ho detectem, ho denunciem i no ho tolerem som majoria a la cambra. M’atreveixo a dir que en el conjunt de la societat som encara més que al Congrés. I una última reflexió: quan s’exerceix violència contra una ministra, quina violència no s’està exercint al carrer? Exercir violència masclista al Congrés legitima qualsevol violència cap a una altra dona.