El vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, assegura en l'entrevista a El Nacional que les relacions amb el president, Quim Torra, són molt fluïdes, la qual cosa facilita la coordinació del Govern; que no contempla cap altre escenari que l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat; i que, de cara a les eleccions municipals -ì davant la batalla de Barcelona- l'independentisme ha d'aconseguir sumar més vots i això no s'aconsegueix reduint l'independentisme a una sola llista.

Hi haurà pressupostos aquest any?
Sí.

Sí?
El país els necessita. Necessitem tots els instruments per fer front a les necessitats del dia a dia. Tenim aquest any 2018 el pressupost prorrogat del 2017. Això vol dir que no podem aprofitar del tot les eines que tenim i que, encara que limitades i escasses, la nostra obligació és aprofitar-les. Per tant, el nou pressupost també ha de servir per a això. Garantir la igualtat d’oportunitats i afavorir la dinamització econòmica del país és la millor garantia de mantenir una societat cohesionada quan tenim les amenaces que tenim. Com més forta sigui la societat catalana, i per tant uns pressupostos ambiciosos ajuden a enfortir-la, enfortint les polítiques, més pot aguantar situacions de tensió com les que estem vivint ara.

I posats en el pitjor dels escenaris, que no es puguin aprovar els pressupostos, què hauria de fer el Govern?
És un escenari que no contemplo. I que, per tant, em centraré, i ens centrarem el conjunt del Govern, a treballar perquè aquests pressupostos siguin aprovat.

Si no es tiressin endavant es podria plantejar la necessitat de convocar eleccions?
Nosaltres ens centrarem en la necessitat d’aprovar els pressupostos. El que farem és discutir el pressupost, fer propostes, arremangar-nos i treballar amb el conjunt del Parlament perquè s’aprovin.

vicepresident pere aragones entrevista - Carles Palacio

Amb qui els aprovaran? La CUP ja ha deixat clares les seves reticències...
El contingut dels pressupostos pot fer que els aprovin molts grups. Uns pressupostos amb una aposta social i per la dinamització econòmica haurien de poder ser aprovats per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya. Després hi ha evidentment la posició tàctica de cada formació, però estic segur que haurien de poder ser aprovats per una àmplia majoria.

Però vostè ha parlat amb els partits. Creu que PSC o els Comuns poden ser els qui en donin suport?
Vaig fer una ronda amb els responsables dels grups parlamentaris als inicis d’assumir les responsabilitats com a vicepresident, i ara farem una altra ronda un cop tinguem, que ja estem acabant de perfilar-ho, les grans xifres del volum del pressupost.

És possible un acord creuat d’aprovació dels pressupostos de Catalunya i del PSOE, aquí i allà?
Jo no entraria en aquestes càbales, tenint en compte que això potser fa deu anys era un esquema lògic, però ara tenim unes qüestions de fons d’orientació general del govern de l’Estat que també influeixen. N’hem parlat del procediment judicial, paper del govern de l’Estat i voluntat de negociació que evidentment influirà. Per tant, és una variable que fa que aquest esquema de suport recíproc que fa deu anys potser hauria funcionat, ara no és tan fàcil.

És molt estrany mantenir la repressió contra els líders d’un partit i alhora pensar que aquests partits són prou bons per poder-te aprovar un pressupost

Els pressupostos de l’Estat també estan condicionats per la situació dels presos i exiliats catalans, en definitiva. Des del punt de vista del suport o no de les forces independentistes al Congrés...
És molt estrany que mantinguis la repressió política contra els líders d’un partit -per tant, si la mantens és que són molts dolents i que s’ho mereixen- i alhora creguis que aquests partits són prou bons per poder-te aprovar un pressupost. No té gaire sentit.

L’experiència li demostra a Sánchez que aquests partits li van fer costat per sortir-se’n amb la moció de censura...
Nosaltres vam votar la moció de censura per fer fora Rajoy. I Sánchez era l’opció que hi havia i ho vam fer per fer fora Rajoy i ho hauríem tornat a fer.

Les finances de la Generalitat continuen pendents del FLA...
De fet cada vegada hi ha menys dependència del FLA. Hem reduït el dèficit de forma ingent. L’any passat vam aconseguir per primer any complir els objectius. Això es trasllada en una millora de la Tresoreria, però hi ha una qüestió de fons, que la Generalitat està infrafinançada, aquest infrafinançament al cap dels anys s’acaba convertint en un endeutament major. Mentre persisteixi aquesta situació no podrem fer un canvi de cop i volta.

L’oficina de Drets Civils i Polítics es posarà en marxa coincidint amb l’1-O

El Govern té previst crear una oficina dels drets civils i polítics que depèn del seu departament...
Es posarà en marxa coincidint amb l’aniversari del primer d’octubre. Hem estat treballant intensament, preparant l’equip i les primeres actuacions.

En què consistirà?
Drets com la llibertat d’expressió o la llibertat de manifestació estan sent qüestionats i, per tant, es necessita que hi hagi una promoció dels drets civils i polítics i, quan aquests drets són vulnerats, poder coordinar les diferents àrees de govern, i coordinar també amb les actuacions del Síndic de Greuges. Nosaltres farem una clara aposta amb la posada en marxa d’aquesta oficina, coincidint amb l’aniversari de l’1-O, perquè el govern de la Generalitat sigui un govern de garantia dels drets civils, del dret a la llibertat d’expressió, de premsa, de manifestació i de reunió.

Aquesta setmana que s’ha produït l’anunci de retorn d’Agbar, creu que marca un cert canvi de tendència en l’actitud de la gran empresa catalana en relació al procés?
La passada tardor vam tenir una ofensiva d’algunes capçaleres econòmiques, de poders polítics de l’Estat, i de determinats poders financers, en què deien que ens caurien totes les plagues d’Egipte; es va dir per part de certs organismes oficials que el PIB de Catalunya no creixeria, que estaria en una situació d’estancament al 0%, doncs estem creixent més que la mitjana de l’Estat. Es va dir que hi hauria recessió, que el PIB del darrer trimestre del 2017 cauria, doncs va créixer més que el PIB del darrer trimestre del 2016. Va haver-hi una ofensiva augurant un desastre econòmic que en el seu moment ja vam dir que no s’aguantava. L’economia catalana és molt forta. Va haver algunes afectacions puntuals durant el mes d’octubre en el consum, però s’han recuperat totes. A nivell econòmic els riscos no vénen per la situació política a Catalunya, venen per quina és l’evolució de les relacions comercials entre els grans blocs a nivell mundial, si anem a una onada de proteccionisme que dificulti les nostres exportacions, els preus de l’energia,... Aquests són els elements que poden afectar més a l’evolució econòmica del país, no la situació política a Catalunya. Per tant, un cop hem vist tot el que ha passat aquest any és lògic que hi hagi empreses, consells d’administració que van prendre unes decisions motivats per un clima artificial, però que al final tenia capacitat de pressió sobre accionistes i banca d’inversió que ara decideixin corregir algunes de les decisions. És una, la primera, de les que voldríem que fossin moltes decisions. Perquè es evident que malgrat que l’activitat productiva sempre es manté aquí, sempre és millor tenir-la que no tenir-la la seu social.

Com van les relacions al govern amb el president Torra?
Excel·lents.

Amb Torra tenim una bona sintonia. I millora cada vegada més, i a més es tradueix en una bona coordinació del govern

Funciona bé, el diàleg és fluid?
Sí, amb el president tenim una bona relació personal. En part influïda perquè tenim interessos intel·lectuals en comú, ell és un apassionat del periodisme, del debat, la literatura, també de la literatura dels anys 20 i 30. La tesi doctoral que jo vaig començar i està pendent de recuperar un cop deixi l’activitat política, és sobre política econòmica de la Mancomunitat, per tant hem tingut lectures compartides. Més enllà d’això, que és una anècdota, tenim una bona sintonia. I millora cada vegada més, i a més es tradueix en una bona coordinació del govern.

En canvi, entre ERC i JxCat no hi ha tan bona sintonia
Representem espais polítics diferents, però en l’essencial treballem en la mateixa direcció.

Vostè és més d’esquerres que el president Torra?
Pregunti-li al president Torra. El partit que jo represento és un partit de centreesquerra, que s’emmarca en la tradició socialdemòcrata i en canvi Jxcat no té aquesta orientació tan marcada, oi? Independentment de la posició mitja que puguin tenir els seus votants a les enquestes, té una altra orientació més transversal. En tot cas, seran ells qui es defineixin...

Es diu que ERC és la component més pragmàtica del govern i JxCat, la component més radical, des del punt de vista nacional...
Jo parlaré per mi i pel que representa ERC. I nosaltres el que volem és guanyar. I per guanyar cal generar les condicions perquè la victòria sigui possible. I com que hem optat a aquest país per una via pacífica i democràtica per la independència, guanyarem si som capaços de generar grans consensos, majories imbatibles, que no siguin només majories electorals, sinó majories dels agents econòmics i socials, repartides homogèniament pel territori. Aquesta és la nostra línia. A més, és compartida, en molts aspectes, per altres formacions independentistes.

A Barcelona hem de guanyar i es guanya quan tens més vots, no quan concentres els vots en menys opcions

Un termòmetre important per a això seran les municipals. I l’ajuntament de Barcelona serà una de les claus. Quina estratègia vol plantejar ERC davant C’s amb Valls i Colau amb els Comuns... Què ha de fer l’independentisme?
Guanyar.

Com?
Es guanya quan tens més vots, no quan concentres els vots en menys opcions. Necessitem ajuntaments amb majories a favor de la República i en això hem de treballar. No sempre la llista més votada és la que té l’alcaldia. El que és important és aconseguir el màxim de vots. Per aconseguir el màxim de vots, estem convençuts que hem de cobrir tot l’espectre ideològic i que reduir la diversitat tan gran de l’independentisme a una sola opció, a una sola papereta electoral, no ens ajuda a obtenir el màxim de vots.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat