Un vicepresident no pot descansar mai i encara menys en plena pandèmia. Malgrat haver estat infectat pel coronavirus i haver d'estar confinat a casa, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) continua al peu del canó en la gestió d'aquesta crisi sanitària, que també té moltes derivades econòmiques i socials. Ho analitzem amb ell a través d'una entrevista per videoconferència, en la que demana no entrar en una espiral de retrets en plena pandèmia i deixar per més endavant les valoracions polítiques. Això sí, critica la recentralització de competències i demana que tothom "sigui responsable i faci la feina bé".

Com es troba? Ja està recuperat de tot?
Em trobo força millor que la setmana passada. Ara toca passar els 14 dies i després seguirem les indicacions dels serveis de salut. Però estic molt millor que la setmana passada i, sobretot, continuant treballant en una situació molt i molt complexa. 

Reconstruirem un país millor i ho farem amb un ampli consens polític

El Govern fa dues setmanes que demana el confinament total i, fins ara, el govern espanyol no ho ha decretat. Per què era tan important que l’aturada fos total i com valora que hagi trigat tant?
Des del Govern hem defensat des de fa 15 dies que calia reduir al màxim l'activitat i els desplaçaments, tal com recomanaven els experts. Ara, el president Sánchez ha decidit fer-ho, tard, però benvingut sigui, perquè estem parlant de salvar vides. Ho hem dit des del primer minut, les mesures de confinament domiciliàries havien de ser al més àmplies possible, de tota la població excepte el que són serveis essencials. Nosaltres d'això no n’hem fet una qüestió territorial. No és ideològic, és un criteri marcat per experts. L'Estat s'equivoca si ho llegeix en clau ideològica. És un tema de salut pública. Necessitem reduir al màxim els contagis i que el distanciament social sigui en tots els àmbits possibles. Si no, es trigarà molt més a sortir d'aquesta situació.

El president Sánchez ha decidit fer el confinament total tard, però benvingut sigui, perquè estem parlant de salvar vides

Una de les raons per les quals de moment no es feia era per les conseqüències econòmiques que pot tenir. Què en pensa? Ho veu irresponsable?
Sabem que això tindrà un impacte econòmic, però l’impacte de no fer-ho era molt més gran en un futur. De fet, fins ara ja hem estat en una aturada de l'activitat econòmica molt i molt intensa i, per això, prenem mesures importants per fer que aquesta aturada tingui el menor impacte negatiu. És evident que hi haurà efectes econòmics, però és molt millor fer aquesta aturada de l'activitat ara i salvar moltes més vides que no pas no fer-la i que tinguem un cost en vides humanes molt més alt, perquè també tindria uns efectes econòmics. Fins i tot des del punt de vista merament econòmic, és molt millor fer aquesta aturada ara per poder sortir molt més forts després. 

Més tard parlarem de l’economia i de mesures, però tornem al confinament… Alguns països han optat per no aturar la producció, però sí per fer testos en massa i aïllar malalts i contactes. Ha donat fruits a Corea del Sud i també s’estan fent a Alemanya. Aquí, en canvi, només es fan les proves en els casos greus. No s’hauria de canviar de model?
Estem treballant per poder-ne fer molts més, però la fabricació d'aquestes proves està molt concentrada. La indústria alemanya té capacitat de fabricació d'aquests testos. Nosaltres, en canvi, depenem molt més de la importació per poder fer-ho massivament. Ja estem treballant per poder tenir la major quantitat de tests possibles, a través d’importacions d'altres llocs d'Europa i també de la Xina. El nostre objectiu és incrementar el nombre de testos que es pugui fer. Independentment de les mesures de confinament, és absolutament necessari que aquells serveis essencials i els que continuen oberts, puguin tenir accés en aquestes proves. Hi estem treballant intensament. 

L’aplicació de l’estat d’alarma ha comportat una recentralització de les competències i el retorn de l’exèrcit als carrers. També s'han vist campanyes com la d'‘este virus lo paramos unidos’ que han costat més de 4 milions d'euros. S’esperava un altre tipus de gestió venint d’un govern PSOE-Podemos?
No vull entrar en retrets. Crec que seria un error que ens tiréssim el coronavirus pel cap. Ara bé, sí que vull constatar que la recentralització de competències en molts casos ha estat una solució pitjor que no pas si haguéssim continuat amb les competències qui les tenia. 

No vull entrar en retrets, però la recentralització de competències en molts casos ha estat una solució pitjor

Per exemple?
La centralització de les compres sanitàries. Hi ha hagut una confusió absoluta. Ara el govern espanyol diu que les seves són complementàries a les que puguem fer nosaltres, però això no és el que es va aprovar en el seu moment. En aquest cas, la realitat ha superat el Butlletí Oficial de l'Estat i ha fet que la Generalitat i les comunitats estiguin fent compres per la seva banda.


Hem vist també molts errors des de l’inici de la crisi. No es va tancar Madrid, s'han comprat unes proves ràpides a la Xina defectuoses... Hauria de dimitir el ministre Illa?
Ara l'exigència de responsabilitats passa perquè la feina es faci i es faci bé. Ja tindrem temps de fer la valoració quan tot això passi. No entraré jo en aquesta dinàmica de retrets i menys en plena emergència. El que hem d'exigir és que les coses es facin i que es facin bé. També hem de ser conscients que estem gestionant una pandèmia d’un virus desconegut. Fins i tot l'OMS ha anat adaptant els protocols i l'anàlisi científica sobre el virus. Ningú pot dir que tres mesos abans estigués preparat per saber exactament què s’havia de fer.

El que hem d'exigir ara és que les coses es facin i que es facin bé. Ja tindrem temps de fer la valoració quan tot això passi

Està clar, però...
Ara és hora de demanar màxima responsabilitat a tothom i també màxim realisme per part de totes les administracions i també màxima eficàcia. No és el moment de veure qui exerceix la competència, sinó que l'exerceixi qui sigui més eficaç. I nosaltres hem estat eficaços per la nostra banda per aconseguir material. En aquests moments, de tot el subministrament de material sanitari que estem aconseguint el 90% l'hem aconseguit nosaltres i el 10% l'ha aconseguit l'Estat. Per tant, és evident que la centralització de les compres que va fer l'Estat ha estat superada per la realitat.

El Govern va a l'una en aquesta crisi?
El Govern de Catalunya estem treballant coordinadament, a l'una, en una situació molt i molt complexa i en la que hem de mobilitzar tota la Generalitat i tot el país darrere. La coordinació pel que fa al Govern és constant. Les reunions de coordinació que fem tant al matí com a la tarda, i també a escala transversal la resta del dia, fan que anem a la una.

En la situació actual, si algú pensa amb la calculadora electoral, és molt irresponsable

Alguns sectors els han acusat de fer politiqueig. Què hi diu davant d'això?
De cap de les maneres. Crec que en la situació actual ningú està pensant amb la calculadora electoral. I si algú ho fa, és molt irresponsable. Seria irresponsable que els governs afrontessin aquesta qüestió amb la maquineta electoral. I puc assegurar que des del Govern de Catalunya això no ho fem de cap de les maneres.


I algun altre govern, sigui l'espanyol o algun ajuntament, no creu que sí que ho està fent amb la calculadora a la mà?
Nosaltres quan fem la inserció publicitària per fer front al coronavirus ho fem per explicar les mesures que han de prendre la ciutadania, no anem a omplir pàgines amb un eslògan. Els recursos són els que són i volem que la informació arribi exactament a tota la població. La ciutadania ja tindrà temps de jutjar qui ha estat fent tot el que podia i qui hauria pogut fer una mica més o ho hauria pogut fer diferent. Ara la prioritat és, sense retrets, fer front a la situació de pandèmia.

La ciutadania ja tindrà temps de jutjar qui ha estat fent tot el que podia i qui hauria pogut fer una mica més o ho hauria pogut fer diferent

Parlava abans de la compra de material sanitari... Als hospitals i als CAP, el personal sanitari es queixa de les condicions precàries i insegures en les quals han de treballar. Hi ha manca d’EPI i mascaretes i alguns professionals han d’anar inclús amb bosses d’escombraries per protegir-se. Com ho estan revertint?
En primer lloc el que estem fent és monitoritzar totes les necessitats tant del sistema sanitari, com de l'assistencial, com també d'altres serveis essencials, pel que fa a material de protecció. En segon lloc estem activant tot l'àmbit d'importacions per poder tenir tot aquest material i poder-lo redistribuir. Està havent-hi una activitat molt i molt intensa de les oficines d'Acció i de l'Institut Català de la Salut, i també de tresoreria de la Generalitat, activant tots els mecanismes que tenim. I en tercer lloc, com que és una situació que durarà setmanes si no mesos, estem activant la producció pròpia a Catalunya. 

Com?
Tenim un exemple molt clar amb la fabricació de respiradors amb impressió 3D, feta des de Catalunya gràcies a la col·laboració entre el sistema públic de Salut de Catalunya i els centres de transferència com Leitat o empreses com HP. És una mostra d'una excel·lent col·laboració. Estem activant la indústria nacional i hem creat un grup de treball per la mobilització de la indústria catalana. Des del Departament d’Empresa es canalitzen les ofertes que arriben i les possibilitats i des del d’Economia fem els tràmits en l'àmbit financer o de contractació. Anem cap a una mobilització de la indústria catalana per autoproveir-nos en tot allò que sigui possible. 

Aquest país no ha abaixat els braços. Està treballant al 100% de la seva capacitat per fer front a tota l'emergència del coronavirus

A més de les diferents iniciatives de ciutadans.
Exacte, en moments tan difícils les societats treuen el millor de si mateixes i hi ha moltes experiències comunitàries d'empoderament ciutadà. Catalunya està al peu del canó i treballant al 100% per fer-hi front. I tothom ho està fent des de la seva responsabilitat. És una de les bones notícies que també hem d'explicar. Aquest país no ha abaixat els braços, aquest país està treballant al 100% de la seva capacitat per fer front a tota l'emergència del coronavirus.


Aquesta falta de recursos i de material a la sanitat, fins a quin punt és culpa d’unes retallades que no han estat mai del tot revertides?
Miri, el sistema públic de Catalunya porta arrossegant durant molt de temps dèficits que tot just fa dos o tres anys que hem començat a reconduir. El més important pel que fa al personal sanitari. En els darrers anys, tant en l'etapa del vicepresident Junqueras i el conseller Comín, com de la consellera Vergés i d'ença que jo sóc responsable de l'àrea econòmica, no hem parat d'incrementar el nombre de contractacions en l'àmbit de la salut. Ara, és evident que quan parteixes d'una base que ja estava molt damnificada, és molt difícil fer-ho. Tot i això, vull ressaltar que tenim capacitat, i l'estem demostrant, de recuperar bona part de la infraestructura. A Catalunya, abans del coronavirus, el nombre d'UCI no era més de 700 o 800, en aquests moments estem ja en 1.400, hem doblat la capacitat i seguirem treballant per, si cal, triplicar-la. En poques setmanes s'està reconstruint el que durant anys, pot ser degut a la situació econòmica, no es va poder acabar de fer bé. I això és gràcies a aquest país que sempre demostra aquesta capacitat de superació davant totes les adversitats.

En poques setmanes s'està reconstruint el que durant anys, pot ser degut a la situació econòmica, no es va poder acabar de fer bé

Anem a la situació econòmica. Des de l’FMI s’està avisant de la possibilitat d’entrar en una recessió econòmica com la del 2008. Creu que estem en aquest punt?
No estem en la situació com la del 2008, no per l'impacte, sinó perquè la naturalesa és diferent. Aquí hi ha un xoc extern a l'economia. Un xoc de l'àmbit sanitari que té un impacte econòmic. Si ara mateix el coronavirus remetés i la situació d'emergència sanitària desaparegués, l'economia faria una recuperació molt ràpida. Per tant, les conseqüències econòmiques vindran determinades per quina és la capacitat de superar la situació de contagis i d'afectació sobre la salut de la gent. Un cop es guanyi això, vindrà el moment de la reconstrucció. Per això haviem demanat mesures dràstiques i de gran impacte a curt termini, perquè com més duri aquesta situació, més dany hi haurà sobre l'economia. 

I com es pot fer?
Cal garantir que els ingressos arribin a totes les llars per evitar un trencament de la cadena de pagaments, que seria dramàtic. Hem de fer tot el que tinguem al nostre abast, amb la modèstia de ser un govern que no té capacitat de recaptació sobre tots els impostos de Catalunya. El que volem és injectar liquiditat a les empreses perquè mantinguin els llocs de treball. Per això hem ajornat tot el cobrament d'impostos que depenen de la Generalitat i hem activat un fons de 1.000 milions d'euros a través d'assumir el 80% del risc dels préstecs que es puguin atorgar per part d'entitat financeres. Nosaltres assumim el 80% del risc d'impagament perquè això pugui arribar a les empreses i no hi hagi cap empresa que hagi de tancar. Les empreses que tanquin avui serà molt difícil que tornin a aixecar la persiana si aturen tota l'activitat. 

Cal injectar liquiditat a les empreses perquè mantinguin els llocs de treball. Les empreses que tanquin avui serà molt difícil que tornin a aixecar la persiana

També han plantejat una Renda Bàsica Universal. En què consistiria?
En aquests moments és com si baixem l’interruptor de la llum. Fins que el tornem a pujar, el que cal és garantir al màxim la continuïtat dels ingressos de les famílies i dels treballadors i les treballadores. Per això hem proposat aquesta Renda Bàsica Universal mentre duri el confinament i que sigui finançada pel BCE. Això es va fer a nivell dels bancs i ara cal fer-ho per les famílies i els treballadors i treballadores. Aquesta pandèmia que està afectant de manera més severa els països del sud d'Europa, acabarà afectant el centre i el nord. Com més aviat es faci aquesta mesura, en millor situació estarem.


Una Renda Universal finançada pel BCE...
Exacte. Hauria de ser finançada directament com una donació del BCE. Economistes especialistes en matèria de política monetària defensen aquesta idea de l'helicopter money. En paraules de Mario Dragui en la crisi de deute del 2012, "whatever it takes", que vol dir "el que sigui necessari". Ara és el moment de fer-ho. No fer-ho ara es traduirà en unes conseqüències econòmiques molt dures en el futur. I també necessitem que el govern espanyol entengui que cal reduir i ajornar el pagament i impostos dels sectors més vulnerables. 

Per exemple?
No pot ser que en aquesta situació es cobri la quota d'autònoms d’aquest mes, quan molts han aturat la seva activitat i no tenen un reserva per mantenir una línia d’ingressos mensual. Això no té cap mena de sentit. Ho haurien d'haver fet i no ho han fet. El mateix que hem fet la Generalitat demanem que ho faci el govern espanyol: ajornament d'impostos.

No pot ser que es cobri la quota d'autònoms d’aquest mes. No té cap mena de sentit

Ho han demanat directament al govern espanyol?
Sí, nosaltres hem traslladat aquesta qüestió al Ministeri d'Hisenda i ells el que argumenten és que han de garantir la liquiditat. No es volen quedar sense tresoreria per fer front a les seves obligacions bàsiques. Però precisament per això els hem dit que aprofitin totes les eines que tenen. El BCE ha dit que comprarà fins a 750.000 milions d'euros de deute a Europa per fer front al coronavirus. A l'estat espanyol li corresponen 73.000 milions. Que s'espavilin a emetre deute públic per poder tenir aquests ingressos i que això vagi canalitzat a la seguretat social, per fer front a aquests ajornaments que estem plantejant, i també a les comunitats autònomes, que som els que estem assumint amb recursos propis tota la despesa sanitària derivada del coronavirus.

En l'àmbit sanitari no ens ha arribat ni un euro de l'estat extra per part de l'Estat. Les comunitats autònomes som les que estem assumint amb recursos propis tota la despesa sanitària derivada del coronavirus

Què vol dir?
En l'àmbit sanitari, no ens ha arribat ni un euro de l'Estat extra, més enllà del que ja ens havia d'arribar aquest any 2020 per fer front a aquesta situació. Jo ho he demanat i diuen que ho estan estudiant i intentaran donar-hi resposta, però que de moment no poden concretar res. Serem molt insistents. La despesa sanitària augmentarà molt, com ha de ser. Estem fent front a una pandèmia, però ho estem fent amb els nostres propis recursos. L'únic que ha fet l'Estat amb nosaltres en matèria sanitària són avançaments de tresoreria, però són diners que ja haguessin arribat en una situació normal, sense coronavirus, durant tot l'any. Sí que ha fet algunes aportacions en polítiques socials i beques menjador, però sumen 48 milions d'euros, quan estem parlant que la necessitat que tindrem serà de multiplicar probablement aquest import per moltes desenes. Per 50, 70 o 100.

Per què no fan cas a les seves demandes. Estan desbordats?
No es volen trobar en una crisi de liquiditat. I, per tant, es necessita solidaritat europea. És molt important remarcar-ho. Aquesta crisi, els efectes econòmics d'aquesta pandèmia no venen perquè algú hagi gastat massa o perquè s'hagi endeutat per sobre de les seves possibilitats, que és l'argument que tenien els estats que apostaven per l'austeritat en la crisi del 2008. Aquests efectes econòmics venen perquè la pandèmia està afectant de forma molt clara avui a uns determinats països però el dia de demà pot afectar a uns altres. Per tant, necessitem activar aquesta necessitat europea, és absolutament essencial. Crec que seria miop per part dels països que han estat defensant una política d'austeritat no activar aquesta solidaritat. Seria un error irreparable. Cal unitat d'acció a escala europea.

Cal unitat d'acció a escala europea. Seria miop no activar la solidaritat europea, un error irreparable

Per altra banda, els sindicats alerten que s’estan fent molts ERTO fraudulents. En tenen constància? Des de la Generalitat se n’han rebutjat bastants. Quins criteris es fan servir?
Els criteris que marca la normativa que s'ha anat aprovant, que és que vingui motivat per una caiguda de l'activitat  a causa del coronavirus. Totes aquelles empreses que puguin mantenir l'activitat l'han de mantenir. El que està fent el Departament de Treball, d'acord amb la normativa, és anar tramitant tots aquells que ho compleixen i en el cas que no sigui així doncs es notifica. No tindria sentit que algú aprofités la situació que hi ha i aquesta flexibilitat que s'està tenint amb el coronavirus per fer-ho per altres motius que no vénen al cas. Però vull destacar que la immensa majoria dels ERTO s'adeqüen a la normativa, l'empresariat en la seva immensa majoria està fent la feina, volen mantenir les seves empreses i els llocs de treball, com la totalitat dels treballadors del país. Poden estar disposats a fer aquest sacrifici temporal, però és important que després puguin tornar a la feina i ho puguin fer amb tota la qualitat i la mínima precarietat possible.

Tenen quantificat el cost econòmic de tot plegat?
És molt difícil fer-ho. És massa aviat i prematur fer estimacions. Nosaltres estem treballant en diferents escenaris, però en el cas de la despesa en àmbit de salut, estarem parlant d’un increment de milers de milions d'euros.

La despesa en l'àmbit de salut serà de milers de milions d'euros

Pel que fa als pressupostos, vicepresident. Demana aprovar-los i després fer les modificacions pertinents per adaptar-los al Covid-19 perquè uns nous trigarien sis mesos a arribar. Han començat a parlar i pactar aquestes modificacions amb altres grups? Els comuns van demanar l’altre dia participar en el pla econòmic i social de rescat.
Encara no s'ha pogut fer aquest acord perquè la situació canvia dia a dia. Ara que ja fa 15 dies de confinament i hem entrat en una fase aguda de l'epidèmia, podem començar a veure quines seran les necessitats de futur. Quan vam començar a pensar els pressupostos de 2020, ni nosaltres ni ningú en el món s'imaginava que ara estaríem en aquesta situació, era impossible saber-ho, no teníem bola de vidre. Per tant, són uns pressupostos que quan s'aprovin, s'hauran d'adaptar. El que seria pitjor seria continuar amb uns pressupostos del 2017 i haver d'adaptar-lo, perquè no tindríem aquest sostre de despesa de més de 3.000 milions d'euros que tenim per reorientar les prioritats. El que reclamem és l'aprovació immediata dels pressupostos i a partir d'aquí podrem acordar, i no tenim cap problema en fer-ho. Si un grup o dos volen donar-nos suport amb la reorganització, encara que no ho hagin fet amb els pressupostos, benvingut siguin i les medalles seran per tothom. El que és imprescindible ara és tenir la capacitat de despesa de més que ens donen els de 2020.

És imprescindible aprovar els pressupostos i, a partir d'aquí, podrem acordar la reorganització. Si algun grup o dos volen donar-nos suport, benvinguts siguin

Quines podrien ser aquestes modificacions?
Caldrà reorientar tota la prioritat pressupostària cap a totes les polítiques que estem duent a terme per fer front a l'emergència, des de l’àmbit de salut i l’assistencial fins al policial o el dels bombers. Tots aquells àmbits que no siguin essencials i que potser podrien tenir una millora, hauran d'esperar una mica. Esperem que no sigui gaire. Esperem que aquest país pugui reconstruir-se i, de fet, estic convençut que serà així. Ens reconstruirem, en circumstàncies molt més dures ja ho hem fet. Reconstruirem un país que ha de ser millor i ens ha de permetre fer aquesta reconstrucció amb un ampli consens polític. Nosaltres treballarem per poder retornar a la normalitat. Primer s'ha de guanyar la batalla contra el coronavirus i després reduir-ne els efectes negatius sobre l'economia.

Quins sectors s'haurien d'estrènyer el cinturó? Podria ser cultura o exteriors? Pot avançar alguna cosa?
Aquests departaments estan en un pressupost tan petit que la contribució que podrien fer seria un sacrifici molt gran per ells i l'aportació seria molt petita. No milloraria. Sobretot haurem d'augmentar la capacitat de despesa. Hem demanat al govern de l'estat, com ha aprovat l'Ecofin, que les normes d'estabilitat entrin en suspens. Que tinguem possibilitat de fer dèficit per sobre del 0,2% i que sigui finançat. Això ho hem reclamat al ministeri d'Hisenda i ens diuen que ho estudiaran. Encara no ho tenim concretat, però és imprescindible que sigui així, i no només que sigui un augment de dèficit autoritzat sinó que puguem obtenir molts més recursos. I aquí, com deia abans, és fonamental que les institucions europees estiguin a l'altura i activin la solidaritat europea.

Tots aquells àmbits que no siguin essencials i que potser podrien tenir una millora amb els nous pressupostos, hauran d'esperar una mica

Donada la situació, un cop el Consell de Garanties emeti l’informe demanat per Cs, quan creu que podran tenir els pressupostos aprovats? Quins són els seus càlculs?
Abans del coronavirus es preveia que es pogués fer en el ple del 20 i 21 d'abril. El Consell de Garanties té de termini fins el 20 d'abril per poder emetre el dictamen, però ens agradaria que no esgotin aquest termini i que pugui anar molt més ràpid. Ens situaríem a la segona quinzena d'abril en la data d'aprovació al Parlament.


Més enllà del coronavirus, la gestió d’aquesta crisi ha enrarit encara més les relacions entre el govern espanyol i el català. Un cop s’acabi la crisi, com creuen que es podrà retornar a la mesa de diàleg. Serà més difícil? 
Insisteixo que el Govern de Catalunya, quan hem fet propostes d'actuació, no ho hem fet per un motiu de posicionament ideològic o nacional. Es fa per criteris científics i recomanacions d'experts en l'àmbit de salut i de gestió d'emergències i pandèmies. Per tant, això no hauria de ser un obstacle per trobar una sortida negociada al conflicte entre Catalunya i Espanya. Jo crec que precisament estarem en una situació de molta dificultat, tant en l'àmbit econòmic com en el social, i tots els ponts seran necessaris. No ens podrem permetre el luxe de trencar els ponts de diàleg i negociació. Seran més necessaris que mai. Hi haurem d'estar tots compromesos.

Després del coronavirus els ponts de diàleg i negociació amb l'estat seran més necessaris que mai. No ens podrem permetre el luxe de trencar-los

Veient també tota la situació actual i les conseqüències econòmiques i socials que vindrà després, creu que les eleccions catalanes poden trigar força a arribar?
L'últim que penso és en les eleccions, perquè quan estem parlant de vides humanes i de la necessitat de fer front a aquesta situació que no havíem viscut mai les nostres generacions, que en termes econòmics només és comparable a l'impacte d'una guerra. Per tant, la data de les eleccions és el que menys ens importa. Seran quan s'hagi superat aquesta situació i quan el president decideixi.

Per acabar, sé que és molt difícil, però quina projecció fan per la fi d’aquesta crisi. L’altre dia un informe del Departament de Salut situava el pic a finals d’abril i la fi del confinament al juny. És l’escenari en el qual estan treballant?
Estem treballant en diferents escenaris, però en tenim per setmanes. Crec que hem de ser conscients que en tenim per unes quantes setmanes i que els escenaris més optimistes ens diuen que la baixada de la corba seria durant el mes de maig i juny. El mes d'abril serà un mes en què probablement continuarem en màxims i, per això, serà important no relaxar les mesures. Un relaxament de les mesures quan estiguem baixant la corba de contagis, i de casos greus i de defuncions, podria portar a un rebrot. Hem de ser realistes i ens hem de preparar per a unes quantes setmanes de confinament i cal que realment sigui molt estricte perquè tot el que farem ara serà temps que guanyarem. Serà comprar temps d'avançar la recuperació i tornar a sortir al carrer que és el que tots volem.


Diu que en el millor dels casos serà al maig-juny. I en el pitjor?
No sóc expert epidemiòleg i no entraré jo ara a fer especulacions. Nosaltres treballem perquè aquesta recuperació es pugui produir com més aviat millor.