El secretari general de Sortu, Arnaldo Otegi, assegura que el bloqueig actual del procés de pau al País Basc és causa directa de la voluntat política del Partit Popular, ja que a aquest partit “li interessa mantenir ETA a l’escenari polític”, principalment perquè els cal “mantenir l’esquema antiterrorista”, ja que sense l’existència de l’organització terrorista, “tots els problemes polítics esclaten, ja que no existeix un bàlsam de Fierabrás que ho tapa tot”.

Sense ETA tots els problemes polítics esclaten, ja que no existeix un bàlsam de Fierabrás que ho tapa tot

Entrevistat per Mònica Terribas a El Matí de Catalunya Ràdio en el marc de la seva visita avui a Barcelona, on es reunirà amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i altres líders polítics catalans, Otegi ha volgut explicar la relació entre la desaparició de la violència i el procés polític català tot assegurant que “si ETA seguís ara activa i matant gent”, el discurs general seria “deixar de costat el procés català per combatre l’enemic comú”. Per això, tot i admetre que el sobiranisme català segueix el seu camí desvinculat de l’actualitat basca, Otegi ha volgut insistir que la desaparició de la violència al País Basc “ha generat una catarsi que fa que entri en crisi el règim del 78, la monarquia i el bipartidisme”, entre altres elements.

De fet, Otegi s’ha volgut dirigir expressament als líders del PP català i el PSC, molt crítics amb la visita d’Otegi a Catalunya, recordant-los a tots dos que en un altre temps era considerat un interlocutor vàlid. “A Iceta li dic que prengui exemple d’alguns socialistes bascos que s’han reunit amb mi, com Jesús Eguiguren”, ha assegurat, per afegir que “un tal Zapatero va parlar de mi en termes ‘d’home de pau’”. Pel que fa a García Albiol, Otegi li ha volgut recordar que “una delegació d’Aznar es va reunir amb mi en un cert monestir de Burgos, i que, per tant, per a ells jo era un interlocutor vàlid”.

Quan ETA desaparegui, la crispació no disminuirà

Preguntat per Terribas per la seva renúncia a condemnar formalment la violència d’ETA, Otegi ha assenyalat que des de l‘esquerra independentista basca s’ha fet “una cosa més eficaç que condemnar la violència armada, l’hem fet desaparèixer”. I és per això que ha volgut insistir que si ETA no ha conclòs el seu desarmament de forma completa, és perquè no hi ha voluntat política per part de l’Estat espanyol, que prefereix desenvolupar una estratègia política consistent a “fer aparèixer un fenomen desaparegut perquè els va millor parlar del passat que del futur”.

 Hem fet una cosa més eficaç que condemnar la violència armada, l’hem fet desaparèixer

De fet, Otegi ha insistit que des que ha sortit de la presó “ha augmentat la crispació contra mi”, precisament en un context de no-violència. “Hi ha més crispació ara que no hi ha violència política que quan n’hi havia”, ha afirmat, per afegir que “quan ETA desaparegui, la crispació no disminuirà”.

És més, per Otegi hi ha una estratègia política clara del PP contra la seva persona, entre altres raons, perquè no li pensen “perdonar l’11-M, ja que jo vaig destapar la gran mentida”. Aquell dia dels atemptats del 2004, Otegi va ser el primer a revocar la tesi de l’autoria d’ETA, en contra del que sostenia Aznar i el seu govern, que van optar per culpabilitzar l’organització terrorista basca.

A Catalunya venim a escoltar i aprendre

Pel que fa al procés català, Otegi ha assegurat que “Catalunya és un referent” que marca un camí per al País Basc, per bé que les dinàmiques són diferents. “A Catalunya venim a escoltar i aprendre”, ha assegurat Otegi, per recordat que entre els dos “pobles” hi ha “intensos lligams de solidaritat, tot i que també hi ha hagut desavinences”. En tot cas assegura que en les seves recents visites fora de l’Estat, “tot el món pregunta per Catalunya i ningú entén la posició del Govern espanyol a Catalunya, com tampoc ningú no entén que una organització armada parli de desarmament i l’Estat els digui que no”. És un posicionament increïble d’un govern que “defensa les converses a Colòmbia amb les FARC i no ho fa aquí”.

De fet, Otegi està convençut que el Govern espanyol “vol impedir el desarmament d’ETA” com a manera de mantenir l’statu quo perquè “no hi ha cap projecte polític” per part de l’Estat.

Pel que fa al rebombori provocat per la seva visita al Parlament, Otegi ha confrontat la normalitat amb què va poder visitar Westminster amb la seva visita al Parlament amb diverses veus que el titllen de “perillós terrorista”.

És més, ha estat molt crític amb el PSOE, partit “amb qui sempre he entrat a presó”, i ha recordat que hi ha hagut personalitats d’aquest partit que han assegurat que els GAL “va tenir certa utilitat”. “Si jo dic això en relació a una altra organització, acabo processat”, ha afegit.

Finalment, Otegi s’ha referit a les eleccions al País basc, que tindran lloc a la tardor, per assegurar que de moment el seu partit ha de decidir abans de res si el tria com a candidat a lehendakari, però ha assegurat que això “no ho decidirà ni el PP ni els jutges ni la Guàrdia Civil”, una advertència que respon a les intencions del PP d’impedir que es presenti a les eleccions perquè està inhabilitat. En aquest sentit, ha recordat que no està inhabilitat per a un càrrec específic i que això no és més que una mostra que quan el van sentenciar “ho van fer malament, perquè forma part de l’ambient d’impunitat de la judicatura espanyola”.