Miguel Pasquau (Úbeda, Jaén, 1959) és professor de dret civil a la Universitat de Granada i magistrat de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia. També és novel·lista i escriu habitualment en el seu blog personal. Des d'allà ha seguit molt de prop el cas 1-O i les seves implicacions, des de l'acusació per rebel·lió, que considera que no va existir, fins a la resolució del conflicte polític, sobre la qual creu que podria passar per un referèndum després d'una reforma constitucional.

miguel paquau

Com interpreta el moviment de Llarena de retirar les euroordres?
No m'ho esperava. Em podia imaginar que per raons d'oportunitat retirés l'euroordre sobre Puigdemont, però m'ha sorprès molt que les hagi retirat en bloc. A la interlocutòria critica la decisió d'un tribunal regional alemany, que considera equivocada, però la retira per a tothom. Aquest moviment m'ha semblat inesperat, sorprenent. No sé si és una espècie de rendició preventiva, una desconfiança al mecanisme de l'euroordre... No ho he entès.

Ha fet malament retirant-les totes?
Em sembla una mala notícia. Personalment tenia interès a conèixer l'opinió d'altres tribunals, per saber si la del tribunal alemany era un ceriteri extravagant o aïllat, o si és el reflex d'una visió jurídica de l'afer natural des d'una major llunyania amb els fets.

I entén el retret que fa Llarena al tribunal alemany, a qui li recrimina "falta de compromís"?
Aquesta frase és fonamental. No estic ridiculitzant la interlocutòria de Llarena, ni de bon tros. Però fa perfectament transparent el que està passant. En tot aquest tema es creuen dues lògiques: la de defensa de (o aspiració a) l'Estat, i la lògica dels drets. Amb aquestes paraules, l'instructor se situa en el primer dels plans: compromís amb una finalitat. Mentrestant, l'argumentació del tribunal alemany se situa clarament en la lògica dels drets. En la seva resolució apareix un argument que no s'ha destacat, però que em sembla important...

Quin?
Que encara que hi hagi hagut actes puntuals de violència, no es pot considerar penalment autor d'aquests Puigdemont, perquè això debilitaria el dret a la convocatòria de manifestacions pacífiques. Si se't fa penalment responsable d'un dany que causa qui et dona suport, qui s'atrevirà a convocar una manifestació massiva. Doncs aquest argument, que entenem perfectament des de la lògica dels drets també aquí a Espanya, des de la jurisprudència del TEDH i el TC es considera una "falta de compromís". Per què ho és? M'ha resultat cridaner, però també fa transparent on és el problema.

Per Llarena la defensa de l'Estat passa per davant de la defensa dels drets?
És bo preguntar-se què diria ell. Puc imaginar que diria que, davant d'un atac greu a l'estat de dret, un no s'ha de posar exquisit amb la interpretació. Si troba una interpretació possible del text penal, és legítim que s'hi aculli, almenys en la fase preliminar d'instrucció. Això, des del punt de vista de la protecció dels drets fonamentals, és perillós. No és que prescindeixi dels drets, però troba una manera de, sense vulnerar-ne el contingut mínim, aconseguir l'objectiu de la protecció de l'Estat.

Està fonamentada la decisió del tribunal alemany?
M'ha semblat impecable. Ha estat completament ajustada al mecanisme de l'euroordre per als delictes que no són a la llista automàtica. El tribunal alemany respecta els fets que li exposa l'instructor Llarena, no es planteja si són veritat o no. El tribunal diu que, encara que es donessin per certs aquests fets relatats, a Alemanya no seria delicte. Perquè no és una violència suficient per a potencialment posar en un compromís l'Estat, i perquè no es podria responsabilitzar penalment Puigdemont d'aquests presumptes actes de violència.

En tot cas, és un revés a la instrucció feta a Espanya.
Formalment no ho és, perquè el tribunal alemany no entra en l'anàlisi dels fets des de la legislació espanyola. Ara bé, materialment, els seus arguments respecte de la inexistència de violència penalment imputable a Puigdemont els entenem perfectament amb els paràmetres del dret espanyol. A alguns ens agradaria veure'ls escrits en una resolució d'un tribunal espanyol. Una part no insignificant de juristes, també de fora de l'àmbit independentista, han defensat que aquí no hi ha un alçament violent i que els actes de violència anecdòtics no serien imputables a uns líders que insistentment han demanat comportaments pacífics. Un no se n'ha d'anar a Alemanya per posar en dubte la rebel·lió.

A alguns ens agradaria veure els arguments del tribunal alemany per descartar la rebel·lió escrits en una resolució d'un tribunal espanyol

Però s'ha tombat l'acusació per rebel·lió?
Insisteixo que formalment no. Però materialment tampoc no necessitava que un tribunal alemany digués el que ha dit per pensar que els fets no encaixaven. Des del principi vaig pensar que en el plantejament de les acucacions ha existit el que anomenem una abducció dels fets: busco la norma que em sembla adequada d'acord a la gravetat de la qüestió, i interpreto la norma forçadament perquè hi encaixi. És llegir la realitat des de la norma, per la qual cosa s'acaba construint un relat que serveix per encaixar els fets en el delicte, però que pot acabar desfigurant la realitat mateixa. Però en la mesura que aconsegueix una motivació que entén bona part de la comunitat jurídica, el deixa fora de l'àmbit de la prevaricació.

Però sí que hi ha hagut una construcció de relat per poder processar per rebel·lió...
Hi ha hagut una percepció de la realitat des de les exigències de la norma triada. Com hi ha hagut una declaració rupturista d'independència, fent servir l'autoritat del Govern i el Parlament, el més semblant que troba és la rebel·lió. Però hi ha una cosa que el destorba: la violència. I allà és on hi ha aquesta abducció. Si el guant té quatre dits i la mà cinc, li tallo un dit a la realitat, o li faig un forat interpretatiu al guant. Això es fa amb freqüència, i pot donar lloc a la crítica.

Però en aquest cas té unes conseqüències greus.
Això és cert, i és una cosa que produeix certa incomoditat. Malgrat que som molts els qui pensem que no se'ls condemnarà per rebel·lió, la imputació per rebel·lió ja ha complert tres funcions: portar la competència al Tribunal Suprem, la presó provisional i la suspensió en el càrrec parlamentari. Per a aquestes tres coses era important la rebel·lió. Encara que després en la sentència no es condemni per rebel·lió, l'acusació no ha estat innòcua.

Aquests danys són difícilment reparables...
És complicat, perquè la sala d'apel·lació ha confirmat l'ordre de processament. La reparació, en cas d'una condemna absolutòria per rebel·lió, no és automàtica.

Després de la decisió de la justícia alemanya, s'hauria de replantejar la causa?
El problema és com, perquè estem en el marc d'un procés, amb una lògica diferent a la de la política. Té una lògica processal. Podria produir-se per una retirada d'acusació, que està en mans del ministeri fiscal. Hi ha una altra acusació, VOX, que segurament la mantindria. Però fins a l'últim instant, fins al terme del judici oral, la fiscalia pot plantejar la retirada de les acusacions. I després hi ha l'altre gran replantejament, que és el judici mateix.

Abans del judici ho veu difícil?
A aquesta altura del procés, jo crec que el judici és inevitable. És veritat que l'escrit d'acusació del ministeri fiscal no s'ha produït, però l'ordre de processament dona la raó a la querella de la fiscalia. Seria estrany que ara se'n desmarqués. Però a més d'inevitable, tal com estan les coses seria convenient la celebració del judici, per obrir sense límits el debat jurídic.

Per què ho creu?
S'està parlant fa mesos que uns senyors han comès un delicte tan greu com el de rebel·lió. Jo crec que fins i tot aquestes persones podrien estar interessades que se celebrés el judici públic. A hores d'ara, el judici és gairebé una necessitat per a tothom. Fins i tot des del punt de vista dels qui volen demostrar que no hi ha hagut rebel·lió.

Seria bo que se celebrés el judici. Fins i tot des del punt de vista dels qui volen demostrar que no hi ha hagut rebel·lió.

Hi ha qui ha posat en dubte Schengen després de les decisions de la justícia europea...
No té el més mínim sentit. És una reacció cosmètica de molt poc recorregut. Els avantatges de Schengen són tan grans que aquesta invocació no va més enllà d'un titular de diari o una campanya de partit.

És aplicable la suspensió automàtica del 384 bis?
És un debat tècnicament molt complicat. És veritat que el 384 bis concep la suspensió com un efecte automàtic, però va referit als qui exerceixen una funció o càrrec públic. La pregunta és si aquest automatisme també és aplicable en el cas de diputats. L'estatut dels diputats, no només al reglament del Parlament, no preveu la suspensió automàtica, sinó després d'un procés. Ens trobem una pregunta molt difícil de respondre. Per això és important el dictamen dels lletrats del Parlament.

I quina és la seva interpretació?
Que el 384 bis té un efecte automàtic per a tot càrrec o funció pública, però no per al diputat. En dret existeix la regla que la norma especial preval sobre la norma general. Però aquí es pot discutir quina és l'especial o la general.

En tot cas, hauria de ser decidit per la Mesa del Parlament.
Sí. Ja que hi ha un dubte sobre l'abast automàtic, jo diria que, si és automàtic, no és un mandat del jutge. Per tant, si el Parlament no l'apliqués, seria discutible que hi hagués un delicte de desobediència judicial; més aviat la decisió de la Mesa seria simplement recorrible, per qui la considerés il·legal.

És un terme complex, però són presos polítics?
(Riu) Em nego a respondre a aquesta pregunta sense presència del meu advocat. Ara seriosament, no és per comoditat ni per tirar pilotes fora, però jo crec és una discussió que no ens ajuda. A mi em sembla tan legítim els qui pensen que són polítics presos, com els qui pensen que són presos polítics. Jo sempre poso el mateix exemple: Leopoldo López.

Leopoldo López també és un pres polític.
Uns diuen que ha comès un delicte molt greu, que hi ha una sentència d'un tribunal, i és a la presó per això. N'hi ha altres que diuen que aquesta sentència ha reprimit el discurs polític d'un senyor, i que per això és a la presó.

Però Leopoldo López va ser acusat fins i tot de terrorisme per posar-se al capdavant de protestes.
Efectivament va ser condemnat per repercussions de violència que hi va haver en la seva crida a la protesta, a la qual tenia dret. Se li va aplicar un article del Codi Penal veneçolà i se'l va enviar a la presó. És obvi que els seus partidaris diran que és un pres polític, i que els partidaris del règim diran que és un delinqüent.

Si la suspensió és automàtica, no és un mandat del jutge. Per tant, si el Parlament no l'apliqués, seria discutible que hi hagués una desobediència judicial

Tornant al cas català, a les interlocutòries de Llarena es fa referència a la seva ideologia per justificar que continuïn a la presó.
No li vaig donar a aquesta al·lusió desafortunada caràcter de ratio decidendi. Va ser un excés retòric desafortunat. Però la raó per la qual va acordar la presó provisional, que em suscita moltíssims dubtes, no era aquesta. Era el risc que permetent-los exercir la seva activitat parlamentària poguessin continuar l'execució del mateix delicte que s'està jutjant. Jo veig molt improbable la reiteració delictiva, però és una qüestió d'apreciació.

Però fa recaure la reiteració delictiva en el fet de "mantenir el seu ideari".
Mantenir l'ideari, però també tenir l'oportunitat de continuar duent-lo a terme. Si fos per mantenir l'ideari, serien presos polítics, sens dubte. Però la interlocutòria explica que el risc està que poden adoptar conductes que persegueixin el mateix objectiu. Una altra cosa és que sigui creïble aquest pronòstic.

Entén que la fiscalia hagi tornat a informar negativament sobre la llibertat dels presos?
És una qüestió que si tingués dues o tres hores de conversa amb qui ha redactat l'escrit, potser podria convence'm; però sense, no n'estic gens convençut.

La fiscalia té marge per desescalar el conflicte?
Pot retirar l'acusació. Hi ha una altra acusació popular, com VOX, que podria sostenir l'acusació. Però és evident que si la fiscalia retira l'acusació per rebel·lió és un esdeveniment processal de primer ordre que pot condicionar el desenvolupament dels esdeveniments. No és el mateix el que sostingui el ministeri fiscal que el que sostingui VOX.

Pedro Sánchez pot donar ordres per a la retirada?
Pedro Sánchez pot demanar-l'hi, com el ministre de Justícia, però el fiscal general de l'Estat no està vinculat per aquest criteri.

Va entendre el discurs del 3-O del Rei?
Gairebé tot el que deia es podia subscriure, però el problema és que li va faltar dir alguna cosa. M'hauria agradat que, a continuació, hagués instat a una reconducció política del conflicte. Ho vaig trobar a faltar. El problema no és tant el que va dir, sinó el que no va dir. Tampoc no em va agradar l'escenografia.

Com a solució política no se m'acut cap altra de millor que un referèndum

Amb el canvi de presidents a Catalunya i Espanya, veu marge per a aquesta recerca de solucions polítiques?
Si hi hagués valentia, sí. Valentia significa estar disposat a buscar solucions en les quals no hi hagi rotunds vencedors, en les quals es perdrà alguna cosa, que no és la ideal per als seus votants. L'escenari en què estem està alimentant dues tesis absolutament incompatibles.

Avui veu aquesta valentia?
Jo crec que en aquesta legislatura no la veuré. Probablement ni Torra ni Sánchez no tenen mandat per cedir en les seves posicions. Poden dialogar i establir bases, obrir una espècie de treva política, però difícilment arribaran a un acord de continguts sense abans convocar eleccions.

Hi ha marge per exercir el dret d'autodeterminació a Espanya?
Marge jurídic i constitucional n'hi ha: una reforma de la Constitució. Marge polític, menys. Uns han de convèncer els altres. Algunes forces polítiques saben que obtenen rèdit electoral oposant-se a aquest tipus de solucions. Naturalment que és compatible amb la Constitució, però requereix una reforma i, per tant, un referèndum a tot Espanya.

Seria una bona solució consultar la població en un referèndum amb les seves degudes garanties?
Jo el defenso. Em refereixo a una reforma que preveiés que, havent-hi una majoria sòlida i homogènia al territori, i establint amb claredat les condicions i les conseqüències, es pogués celebrar un referèndum en una part del territori sobre la seva vinculació amb l'Estat. No tindria arguments per oposar-m'hi. Cal reformar la Constitució, però com a solució política no se m'acut cap altra de millor que un referèndum. A llarg termini no veig cap altra solució. Mentrestant, no pot exigir-se a cap de les parts que cedeixi o abandoni els seus objectius.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat