A les portes del 10è aniversari de l'escorcoll del Palau de la Música que va destapar el frau de 35 milions d'euros, Fèlix Millet, tancat en el seu búnquer de l'Ametlla del Vallès, despenja el telèfon. El que va ser president del Palau de la Música i principal acusat del cas de corrupció més gran que ha impactat en la societat catalana, espera que el Tribunal Suprem resolgui el recurs que el lliuraria de la pena de presó. Té 84 anys i la seva salut defalleix.
Dimarts farà 10 anys que va començar tot el cas Palau, quan els Mossos d'Esquadra van entrar a la seu de l'Orfeó Català. El 15 de gener del 2018 es va conèixer la sentència: Fèlix Millet i Jordi Montull van ser condemnats a 9 anys i 8 mesos de presó, i 7 anys i 6 mesos de presó, respectivament. A més, Millet havia de pagar 4.120.540 euros de multa per blanqueig de capitals i un delicte contra la hisenda pública. I Montull, 2.998.284 euros. A més de la multa, Millet i Montull havien de retornar els diners que es van quedar al Consorci del Palau de la Música, l'Associació Orfeó Català i a la Fundació Orfeó Catala-Palau de la Música, en total 23 milions d'euros. També els van condemnar a pagar a Hisenda 677.904 euros.
El cas està recorregut al Tribunal Suprem. Només 10 dies després de coneix-se la sentència es va recórrer. Millet espera encara l'absolució.
És dimecres al matí. Per l'Ametlla del Vallès no corre ni una ànima. Camí del Turó Blanc, la gàbia d'or on ara està reclòs Fèlix Millet, hi ha diverses propietats de la familia de l'expresident del Palau de la Música. Són inesgotables. De fet, a la casa de l'Ametlla hi ha un rèplica de l'auditori del Palau de la Música. Quan arribem al Turó Blanc, tot just surt el carter de dins. A la bústia hi ha paperots descolorits. És propaganda electoral del PSC que no han ni tocat. Enfilem el camí cap a la porta del darrere, per on el juliol del 2012 va entrar i sortir la comitiva judicial que va fer l'escorcoll i es van endur les 30 obres d'art i 43.000 euros en metàl·lic.
Truquem al porter automàtic. S'hi posa l'assistent i ens diu que el sr. Millet està malalt però que li pregunta si ens vol atendre. Després d'uns minuts, tornem a sentir la veu i ens diu que truquem demà, que el sr. Millet no es troba bé. Marxem. A la tarda, ja des de la redacció, decidim provar de trucar-lo. I Fèlix Millet despenja l'auricular.
Digui?
Hola, senyor Millet. Com es troba?
Estic molt malament. He perdut la vista i ara estic a 39 de febre. No em trobo bé. Estic al llit i agafo el telèfon des del llit i m'han de despullar, m'han de dutxar. Estic malament, sap?
Se'n recorda que ara fa 10 anys que van entrar els Mossos d'Esquadra al Palau de la Música?
Sí, sí. Estic esperant la sentència del Suprem.
Està esperant la sentència del Suprem. I creu que l'absoldran?
És clar que l'espero. No ho sé, si m'absoldran, jo no soc jutge.
[Es fa un silenci i de cop Millet comença el seu relat rememorant els seus millors temps i la seva gestió al capdavant del Palau de la Música]
Vostè sap tot el que vaig fer pel Palau? Vaig doblar la superfície, vaig fer el restaurant, vaig fer els vestuaris, vaig fer la piscina, vaig fer la sala de reunions... Vaig doblar els metres quadrats d'espai, vaig treure l'església després de pactar, vaig arribar a un acord amb el Bisbat... Ho van declarar Patrimoni Universal de la Humanitat, que al principi no volien, però vaig fer un "arreglo" amb en Mateu Zaragoza i amb l'Ajuntament, amb en Pasqual Maragall, perquè arreglés els entorns. Vaig fer el cor jove, el cor de noies, el cor de cambra, etcètera.
Per tant, vostè creu que és més important tot el que va fer pel Palau que no pas del que l'han acusat?
El que diu vostè... Té tota la raó. Espero la sentència, però és totalment injust el que m'han fet, sap?
En té mal record de l'estiu del 2009?
Jo només el que puc dir és que ja sap tot el que he fet i que em vaig equivocar en alguna cosa.
Ha perdut amics?
Algun sí. Se m'ha mort la dona encara no fa un any, se m'ha mort la germana fa dos mesos... tinc dues filles molt maques i quatre nets molt macos i un fill.
Jordi Montull
Encara es veu amb en Jordi Montull?
No. Ens parlem algun cop per telèfon, però no ens veiem.
Si fos ara faria alguna cosa diferent?
Sí.
El què?
No l'hi diré [riu]. Li agraeixo molt la trucada [I penja].