Debat encès al ple monogràfic sobre la crisi de l’ascensor social celebrat aquest dimarts a la tarda al Parlament de Catalunya. Tots els grups de l'oposició han volgut collar Junts per Catalunya per les seves propostes, que inclou una rebaixa de la fiscalitat o el traspàs de les competències en immigració. Els més durs, de fet, han estat els partits d'esquerres, que han acusat els juntaires de defensar polítiques neoliberals, mentre que PP, Vox i Aliança han recordat que els governs juntaires dels últims anys. La sessió que ha deixat al descobert les profundes fractures polítiques sobre les causes de l’empobriment, la desigualtat i la pèrdua d’oportunitats al país. Tot i que tots els partits han assumit que la situació no va bé, han discernit de les causes i de com arreglar la situació actual. 

El ple ha evidenciat una cambra tensionada, amb blocs clarament enfrontats, on s’han barrejat els retrets pel passat, la disputa sobre el model fiscal i el finançament, la crítica a la gestió dels serveis públics i, en els casos de Vox i Aliança Catalana, un discurs obertament assenyalador cap a la immigració. En aquest context, el Govern ha intentat situar el debat en la necessitat de reforçar l’estat del benestar, mentre l’oposició ha aprofitat la sessió per qüestionar tant l’eficàcia de les polítiques actuals com la credibilitat dels seus adversaris.

El Govern insisteix a Junts a votar a favor de l'acord de finançament

El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha defensat que la recuperació de l’ascensor social havia de passar inexorablement per l’enfortiment dels serveis públics i per una aposta clara per l’educació, la sanitat i les polítiques socials. En la seva intervenció inicial, ha subratllat que el ple representava una oportunitat per debatre “a fons” com es finançaven aquests serveis i ha demanat a la cambra una actitud d’unitat per reclamar un nou model de finançament que havia de suposar 4.700 milions d’euros addicionals per a la Generalitat. Dalmau ha insistit que només amb acords “tangibles i concrets” es podria dimensionar adequadament l’estat del benestar i ha advertit que tots els grups serien necessaris per fer-ho possible.

En el seu discurs, Dalmau ha criticat aquells plantejaments que, segons ell, concebien l’ascensor social com un mecanisme reservat a les rendes més altes i ha reivindicat que el repte real era garantir que funcionés des del primer pis fins a dalt de tot. Ha admès que la desigualtat continuava sent elevada i que Catalunya havia patit infrafinançament i manca d’inversió durant anys, però ha remarcat que aquestes dinàmiques no havien començat recentment. Tot i reconèixer dificultats per assolir grans consensos de país, ha defensat que el Govern havia començat a revertir la situació prioritzant l’habitatge, les inversions als barris i l’enfortiment dels serveis públics en una economia que, segons ell, generava prosperitat però no disposava encara dels recursos suficients.

 

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha recollit el guant del debat i ha posat l’accent en la necessitat de reforçar i actualitzar l’estat del benestar per fer front a una realitat social més complexa. Ha advertit explícitament Junts que les rebaixes fiscals no havien de reduir les desigualtats i que deixar sobre la taula els 4.700 milions d’euros anuals del nou finançament no ajudava a sostenir els serveis públics. La consellera ha defensat que Catalunya necessitava més recursos per garantir drets i oportunitats.

Junts culpa "l'espoli espanyol" i reclama rebaixar impostos

La presidenta del grup parlamentari de Junts, Mònica Sales, ha denunciat que l’ascensor social havia quedat “avariat” a causa del que ha qualificat d’asfíxia de l’Estat espanyol. En la seva intervenció, ha advertit d’un “trencament del contracte social” i ha assegurat que aquesta situació no era fruit de la casualitat, sinó d’una acció premeditada basada en el dèficit fiscal i els incompliments en inversions. Sales ha sostingut que els 4.700 milions del nou model de finançament eren insuficients i no tenien capacitat transformadora.

El portaveu Salvador Vergés ha aprofundit en aquest relat i ha afirmat que Catalunya generava riquesa, però no la podia retenir. Ha alertat que, mentre el PIB creixia, el PIB per càpita empitjorava i el risc de pobresa augmentava, cosa que, segons ell, feia inviables polítiques de natalitat o de cohesió social. Junts ha defensat una llei del salari mínim català de referència, una rebaixa fiscal amb deflactació de l’IRPF i canvis en l’impost de successions, tot reivindicant un model basat en l’esforç, el treball garantit i la retenció del talent. També ha carregat durament contra la gestió del transport públic i ha acusat el Govern d’inoperància.  Vergés ha reivindicat que cal "vetllar" per les classes mitjanes i les empreses i ha titllat "d'inepte" el Govern per no "transferir" les dades macroeconòmiques a les butxaques de la població. A més, ha retret a ERC que els socialistes hagin aplaudit fins a tres cops el discurs de Jordi Albert: "Fa olor de pressupostos".

 

ERC reclama el traspàs de les competències del salari mínim català

El portaveu adjunt d’ERC, Jordi Albert, ha respost amb duresa a les propostes de Junts i ha qüestionat la viabilitat d’un salari mínim català sense el traspàs de competències i sense el consens del diàleg social. "Les seves propostes són unicorns de fantasia impossibles de realitzar”, ha dit Jordi Albert. Ha acusat Junts de generar falses expectatives i ha recordat que qualsevol mesura d’aquest tipus havia de passar necessàriament per l’acord entre patronals i sindicats.

Albert ha afirmat que el país vivia una situació paradoxal, amb creixement econòmic i rècord d’ocupació, però també amb nivells de pobresa molt elevats. Ha rebutjat el concepte de classe mitjana i ha defensat que només existia una classe treballadora vulnerable quan fallava la feina. En aquest context, ha criticat les rebaixes fiscals perquè, segons ell, no abordaven el problema de fons i ha reivindicat el sindicalisme i el col·lectivisme com a alternatives davant l’individualisme i l’extrema dreta.

 

El PP carrega contra Junts per "còmplice"

El diputat del PP, Hugo Manchón, ha utilitzat la seva intervenció per assegurar que les "polítiques de socialistes i independentistes han portat Catalunya a una situació de decadència, amb impostos elevats i serveis públics deteriorats". Ha acusat Junts d’haver estat còmplice d’aquesta deriva mentre aprovava pressupostos ideològics i prioritzava el projecte rupturista per sobre de la gestió quotidiana. Manchón ha denunciat el mal estat de les carreteres, el caos de Rodalies, el retrocés educatiu i les llargues llistes d’espera en sanitat i dependència. Ha assegurat que els catalans pagaven “impostos de primera i rebien serveis de tercera” i ha criticat l’augment de persones dependents de subsidis, tot afirmant que celebrar-ho equivalia a celebrar el fracàs del sistema. Ha defensat un canvi de rumb basat en la rebaixa d’impostos, la protecció de l’esforç i la fi de la intervenció excessiva en el mercat de l’habitatge.

Vox posa els immigrants pel mig

El portaveu de Vox, Joan Garriga, ha denunciat que els serveis públics havien quedat col·lapsats mentre els catalans havien continuat pagant més impostos que mai. Ha responsabilitzat el bipartidisme espanyol i el separatisme català d’haver destruït el país i d’haver conduït Catalunya a un rècord de precarietat social. Garriga ha acusat directament els estrangers de tensionar i “rebentar” els serveis públics i ha defensat que l’ascensor social només podria tornar a funcionar quan es fes fora els responsables polítics que, segons ell, n’havien tallat els cables, en una intervenció que ha reforçat el to més dur i confrontatiu del debat.

Els Comuns responsabilitzen Junts

El portaveu dels Comuns, David Cid, ha situat la crisi de l’habitatge com un dels principals factors de ruptura de l’ascensor social i ha atribuït responsabilitats a les polítiques impulsades per Junts, així com al PP i al PSC. Ha defensat que era necessari un canvi d’etapa perquè el creixement econòmic arribés realment a la vida quotidiana de la gent. Cid ha contraposat la visió de l’habitatge com a dret a la seva concepció com a mercaderia i ha defensat prohibir les compres especulatives. També ha criticat que Junts defensés rebaixes fiscals després d’haver pactat la fiscalitat actual i ha reivindicat mantenir l’impost de successions perquè qui més tenia més contribuís. A més, ha retret a Junts haver votat contra la reforma laboral i ha ironitzat sobre el deteriorament de Rodalies, que ha atribuït tant a l'infrafinançament com a decisions polítiques errònies.

La CUP assegura que l'ascensor social no ha existit mai

La diputada de la CUP al Parlament Laure Vega ha lamentat aquest dimarts que l'ascensor social "no ha existit mai", però sí aquelles famílies que pugen "graó a graó" cada dia. Vega ha demanat que els fills dels treballadors han de poder competir en educació amb les mateixes condicions que els fills d'aquells que "exploten", arran de la desigualtat d'oportunitats a l'accés a la universitat. Ha advertit que només els rics i "els seus vassalls" poden pujar amb ascensor, mentre la resta ha de fer ús de les escales. Els cupaires també han volgut enviar un missatge crític cap als juntaires, després que Salvador Vergés utilitzés el concepte "d'importar mà d'obra barata" . "Em preocupa el concepte d’importar mà d’obra barata", ha dit Vega, que ha recriminat que hagin parlat de la "cultura de l'esforç" i a continuació hagin proposat eliminar l'impost de successions". 

Orriols culpa a la immigració

La presidenta d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha acusat Junts de fer un diagnòstic acurat, però d’actuar com si no tingués responsabilitat en la situació actual. Ha afirmat que Catalunya vivia una crisi social sense precedents, amb un percentatge elevat de població en risc d’exclusió i una pressió creixent sobre l’habitatge i els serveis públics. Orriols ha atribuït l’empobriment a la immigració i al que ha qualificat d’importació de pobresa, ha denunciat la pèrdua de poder adquisitiu i el retrocés del català, i ha assegurat que només un canvi de govern podria revertir una situació que, segons ella, condemnava les generacions futures.