Quan fa tot just onze dies de la darrera cita amb les urnes, aquest dijous a la mitjanit s'enceta una nova campanya electoral que culminarà d’aquí a dues setmanes, el 26 de maig, amb les eleccions municipals i europees. Després del resultat de les generals, d’aquí a tres diumenges s’acabarà de dibuixar el nou mapa polític a Catalunya i a Espanya.

Mantindrà Ada Colau l’alcaldia de Barcelona? Consolidaran els socialistes la reconquesta? Tindrà la capital catalana el primer alcalde independentista? Certificarà ERC el sorpasso a JxCat? Qui guanyarà el pols a Europa, Carles Puigdemont o Oriol Junqueras? I Manuel Valls, sabrà seduir els barcelonins? Són només algunes de les incògnites encara sense resposta, que acabaran de resoldre’s, en bona part, en funció de com discorrin els propers quinze dies d’una campanya durant la qual s’encavalcaran les propostes de proximitat amb el projecte europeu. I on, com ja ve sent tristament habitual, hi tornarà a haver candidats presos i exiliats (Junqueras, Puigdemont, Comín, Ponsatí, Forn i Puig).

Barcelona, la fragmentació al poder

1,1 milions de ciutadans tindran a Barcelona el poder per decidir qui volen que els governi des d'ara i fins al 2023. Podran triar entre més d'una vintena de llistes, d'aquestes n'hi ha unes 8 amb opcions d'obtenir representació. L'única certesa, ara mateix, és que de les eleccions en sortirà un Ajuntament absolutament fragmentat, tant o més que el que hi ha hagut en els últims quatre anys, amb set grups municipals diferents i una alcaldessa governant en clara minoria, 11 de 41 regidors. 

Dels caps de cartell amb més opcions d'entrar al consistori només repeteixen dos, Ada Colau (BeC) i Jaume Collboni (PSC). La resta s'estrenen com a candidats per Barcelona, tot i ser cares majoritàriament conegudes: Ernest Maragall (ERC), Joaquim Forn (JxCat), Manuel Valls (amb la plataforma que inclou Cs), Josep Bou (PP), Anna Saliente (CUP) i Jordi Graupera (BCN és Capital). 

Les enquestes situen ERC amb opcions de revalidar la victòria obtinguda a les eleccions generals a Catalunya, cosa que implicaria que Barcelona tingués el primer alcalde independentista. Pràcticament empatada hi ha l'actual alcaldessa, a qui poden passar factura les promeses incomplertes i la crisi al si dels comuns, amb un grapat important de baixes en els darrers mesos.

També surt amb opcions de fer un bon paper el PSC, que podria aprofitar l'embranzida del triomf de Pedro Sánchez per vendre's com la millor alternativa per interlocutar amb Moncloa. Com els passa habitualment, els sondejos són cruels amb JxCat, que confien que el factor Puigdemont (que compartirà campanya per les europees) els insufli l'energia necessària per capgirar els mals pronòstics. 

Així com quan va fer el pas ja fa més de mig any les enquestes van disparar les seves possiblitats de ser alcalde, mica en mica la demoscòpia ha anat desinflant la bombolla Manuel Valls. La seva candidatura entoma amb preocupació l'etiqueta de ser el candidat de C's i insisteixen que l'exprimer ministre francès és totalment autònom. El PP i la CUP transiten pel llindar de quedar fora de l'Ajuntament. 

Colau: lluitar contra el desencís

44 anys. Fa quatre anys va assolir l'alcaldia amb 176.337 vots. Llavors duia per bandera el seu activisme practicant, ara du a l'esquena la llosa d'un mandat. La valoració de la seva gestió al capdavant de la capital catalana ha anat caient en picat al llarg dels darrers mesos. Segons les dades, de l'últim baròmetre municipal, el 42% dels barcelonins la suspenen.

Per conservar la vara d'alcaldessa, el seu missatge serà que cal "consolidar el canvi". L'argument és que amb quatre anys no n'ha tingut prou per complir fil per randa les seves promeses electorals, com ara la construcció de 8.000 habitatges de protecció social que s'han quedat amb 800. Per això, Colau demana un segon mandat que li permeti, diu, acabar d'assentar les seves polítiques. Conscient que haurà de pactar per mantenir-se a l'alcaldia, aposta obertament per una aliança amb les forces d'esquerres, el PSC i ERC. Tots dos partits, però, es veten mútuament. 

Ada Colau últim Ple ACN
Foto: ACN

Forn: una campanya entre reixes

54 anys. Fa més d'un any i mig que és en presó preventiva, quatre vegades més que el temps que va ser conseller d'Interior. De moment té el mèrit d'haver aconseguit allò que semblava impossible: que el PDeCAT i la Crida es posessin d'acord. Ell n'és el candidat de consens sota la marca Junts per Catalunya. En canvi, tot i la insistència, no ha convençut ERC per anar junts en una mateixa candidatura.

Ara fa exactament tres anys, Xavier Trias va assenyalar-lo com el seu successor. Des d'aleshores ha plogut molt. Tant, que tancat a Estremera Forn va arribar a plantejar-se abandonar la política. Amb vint anys d'experiència al consistori barceloní, s'ha decidit a fer el pas. Diu que vol ser el motor del canvi. La seva veu serà Elsa Artadi, la número dos de la candidatura i candidata de facto a ocupar l'alcaldia. Forn, titular d'Interior durant l'1-O, parteix amb el desavantatge d'haver de fer campanya des de la presó i immers en un judici en el qual s'enfronta a 16 anys de presó. 

quim forn acte candidatura jxcat barcelona - Sergi Alcàzar
Foto: Sergi Alcàzar

Maragall: segona volta per consolidar l'hegemonia d'ERC

76 anys. Un dels històrics homes forts del PSC ―en va ser fundador i va exercir de secretari de govern i conseller als dos tripartits―, va estripar el carnet l'any 2012 arran del distanciament dels socialistes del dret a decidir.

El 2014 s'alia amb ERC per fer tiquet amb Josep Maria Terricabras, amb qui guanya les eleccions europees a Catalunya, una fita històrica per als republicans. Com Forn, compta també amb una àmplia experiència municipal, va entrar com a regidor als anys noranta, quan el seu germà era alcalde. 

Maragall estén la mà a banda i banda per un pacte a tres amb JxCat i els comuns, un acord impossible perquè, per bé que aposten per entendre's amb ERC, cap de les dues formacions vol tenir res a veure amb l'altra. Els de Junqueras entomen les municipals com la segona volta de les generals, confien en consolidar la victòria per situar-se com el partit hegemònic de l'independentisme. 

ELNACIONAL Acte central ERC elecicons 28-a Maragall - Sergi Alcàzar
Foto: Sergi Alcàzar

Valls: amb Cs i els gurús de Maragall

56 anys. Ciutadans el volia en exclusiva, però ell aspirava a una plataforma més ambiciosa, que aglutinés també ―i com a mínim― el PP i el PSC. Com en el flanc independentista, ha estat missió impossible sumar les dues grans formacions constitucionalistes. Cs, doncs, és el partit pricincipal sobre el qual se sustenta la candidatura de Valls, tot i que l'ex-primer ministre francès marca  distàncies amb determinades actituds dels de Rivera, per exemple, l'entesa amb Vox a Andalusia. 

Entre els seus fitxatges estrella, l'exminsitre socialista i exalcalde de L'Hospitalet Celestino Corbacho, número 3 d'una llista on hi ha també exdirigents d'Unió i membres de Cs. El seu equip de campanya l'integren els assessors que van dur Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat. 

Manuel Valls candidatura - Europapress
Foto: Europa Press

Collboni: aprofitar la inèrcia guanaydora

50 anys. La primavera del 2016 va signar un acord per entrar al govern d'Ada Colau, esdevenint així el segon tinent d'alcalde de la ciutat. Un any i pocs mesos després, però, una consulta a les bases de Barcelona en Comú va sentenciar el PSC. Els socialistes serien expulsats de l'executiu municipal pel seu suport al 155. Des d'aleshores, Collboni ha promogut i donat suport a fins a cinc reprovacions contra Colau.

Concentrarà esforços a evitar que el judici i el procés marquin el compàs de campanya. Comptarà amb la participació de Pedro Sánchez en algun míting i confia que la inèrcia guanyadora dels socialistes l'ajudin a fer un bon paper a les urnes. Diu que dialogarà amb tothom per a pactes post electorals. 

Jaume Collboni Efe
Foto: Efe

Bou: l'aposta de Casado (com Cayetana)

64 anys, de Vic. Setze anys després, el PP tindrà un nou alcaldable per Barcelona: plega Alberto Fernández Díaz. L'onada expansiva de la sacsejada que Pablo Casado està fent a Génova ha arribat a la capital catalana. Ell personalment va anar a buscar el flequer Josep Bou, conegut entre l'unionisme per ser l'impulsor de la plataforma anti-independentista Empresaris de Catalunya. Amb Cayetana Álvarez de Toledo, l'experiment va sortir malament, veurem què passa ara. 

Bou presumeix de pedigrí pura raça, fent gala dels seus vuit cognoms catalans. Amant de l'escalada, ha promès que es despenjarà per la façana del consistori per treure el llaç groc. Fins fa poc, els sondejos interns deixaven el PP fora de Barcelona. 

josep bou efe
Foto: Efe

Anna Saliente: la nova aposta de la CUP

30 anys. Com mana el seu codi ètic i com ja és habitual a cada nova cita amb les urnes, la CUP ha renovat els seus lideratges. Anna Saliente surt amb el handicap de ser una desconeguda per a la major part de l'electorat, per bé que el votant de la CUP acostuma a votar la marca més que la persona. És sociòloga i militant d'Endavant. Fa quatre anys els cupaires entraven per primera vegada a l'Ajuntament de Barcelona amb tres regidors. El repte, ara, és mantenir-los. 

Anna Saliente CUP

Graupera: campanya 2.0

37 anys. La seva projecció a les tertúlies l'havien convertit en influencer independentista. Va intentar que quallés la iniciativa de fer primàries de tot el moviment, però no va convèncer PDeCAT, ERC ni la CUP. L'ANC, en canvi, hi va col·laborar i va ser-ne el motor organitzador. A les primàries hi van acabar participant 10.000 persones. Com que no té representació, farà la campanya a contracorrent. Fa mesos que passeja porta a porta per presentar-se en societat i ha fet de les xarxes socials els seu gran canal per vendre's com a candidat. 

Jordi Graupera Barcelona és capital / ACN
Foto: ANC

Lluita per l'hegemonia municipal

Més enllà de la ciutat de Barcelona, les municipals redibuixaran el nou mapa polític a Catalunya. Per primera vegada ERC presenta més candidatures que l'espai exconvergent. JxCat concentrarà esforços a mantenir el seu poder hegemònic arreu del territori català, davant l'embat dels republicans per prendre'ls aquest títol. 

En paral·lel, el PSC aspira a conservar els seus principals feus a la corona metropolitana, L'Hospitalet, Santa Coloma i Cornellà, on en anteriors eleccions Cs, d'una banda, i ERC i els comuns, de la contrària, li havien esgarrapat milers d'electors. 

Els comuns arriben fragmentats a la cita. Tenen menys candidatures que fa quatre anys, 147, i en molts municipis s'hi presenten fracturats. El cas més extrem és Sabadell, on hi haurà fins a 4 llistes de l'espai comuns. 

El PP segueix la tendència a la baixa i presenta la meitat de candidatures municipals que fa quatre anys. La gran esperança és Xavier García Albiol a Badalona. Mentrestant, la CUP treballarà per resistir a les seves principals alcaldies, Berga i Sabadell. 

Nova pugna Puigdemont - Junqueras

En segon pla, però no per això menys important, hi ha la lluita per les eleccions europees, que se celebren el mateix dia que les municipals, el 26-M. A nivell continental, les urnes seran un clar "termòmetre" per mesurar la força de la ultradreta i la campanya girarà en gran part sobre aquest fet. L'actual hegemonia del Partit Popular Europeu i l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) a l'eurocambra està en risc davant l'amenaça d'un bloc ultradretà amb molta més força que mai.

A Catalunya, però, aquestes eleccions també es viuran en clau nacional: serviran per mesurar tant la força de l'independentisme com a moviment, com també per veure de quin costat es decanta el pols entre els dos grans partits sobiranistes -ERC i JxCat- i els seus liders. Així doncs, les eleccions del 26-M seran una nova pugna entre el líder dels republicans, Oriol Junqueras, en presó preventiva des de fa un any i mig, i el de JxCat, Carles Puigdemont, exiliat des de fa el mateix temps.

Junqueras ve de guanyar les eleccions espanyoles de fa dues setmanes amb un resultat històric, i de doblar en escons a JxCat, pel que surt clarament reforçat a la cursa electoral. A més, els republicans es presenten en coalició amb Bildu i el BNG, sota la marca Ara Repúbliques. Puigdemont, que no es va presentar com a candidat al Congrés, juga amb l'avantatge d'haver guanyat l'anterior pugna entre tots dos, en les eleccions del 21 de desembre, i d'haver-ho fet contra pronòstic. Com que se'l podrà votar arreu d'Espanya, JxCat ha optat per imprimir la imatge de Puigdemont en les paperetes que hi haura fora de Catalunya. 

Tots dos, però, tornaran a patir les dificultats de la repressió durant la campanya. Puigdemont té previst intervenir cada dia en algun dels principals actes de campanya que es facin per Catalunya a través de videoconferència i també recorrerà diversos països europeus, entre els que hi ha Eslovènia, Alemanya, el Regne Unit i Bèlgica.

Pel que fa a Junqueras, el partit ha demanat a la Junta Electoral poder participar des de la presó i per videoconferències en els diversos actes de campanya i atendre entrevistes de diversos mitjans de comunicació, tal com va poder fer per primera vegada durant la campanya de les espanyoles del 28-A. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat