Catalunya és un tema central, si no el principal, de la campanya de les eleccions generals del 28-A. La majoria de debats acaben desembocant aquí. I els programes electorals reflecteixen els dos grans blocs entre els partits espanyols. Mentre les esquerres passen de puntetes pel conflicte, les dretes s'hi recreen amb un llarg llistat de propostes.
PSOE: no a l’autodeterminació
Ni referèndum ni 155 “permanent.” En l’apartat del model territorial, el programa del PSOE defensa un “nou impuls de l’autogovern”. Però això, asseguren, no es fa “ni des del dret a l’autodeterminació ni des d’un estat d’excepció territorial amb caràcter permanent a través de l’article 155”. Malgrat tot, el president espanyol sí que ha amenaçat d’aplicar aquest article si és necessari.
Declaracions de Granada i Barcelona. Els socialistes s’aferren a les declaracions de Granada del 2013 i de Barcelona del 2017, que parlen d’un Estat federal i plurinacional. Però aquests conceptes no apareixen en cap de les gairebé 300 pàgines de programa electoral, com sí que ho feien en les declaracions.
Reconèixer la “singularitat”. Des de Ferraz contemplen el “reconeixement de les singularitats a l’Estat”, i és per això que volen una “definició més precisa dels aspectes identitaris, històrics, culturals, polítics i lingüístics, així com una organització institucional i territorial adaptada a les peculiaritats de cada comunitat en quant no afecti el funcionament d’altres territoris”.
“Clarificar les competències”. Els socialistes detecten problemes a l’hora de la “manca de claredat en el repartiment” de competències, que ha portat a una “excessiva intervenció del Tribunal Constitucional”. Per aquest motiu aposten per “una major delimitació de les competències”.
PP: 155 sense límits
Presència de l’Estat. En el capítol “enfortiment de la nació” del seu programa electoral, que conté 17 mesures, el PP assegura que “reforçaran la presència de l’Estat a totes les comunitats autònomes”. Per això, ampliaran els recursos materials i humans a disposició de les delegacions del govern espanyol. Un altre punt parla de “garantir l’intervenció en condicions de plena operativitat a tot el territori nacional de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil”.
155 il·limitat. El quart punt ja parla d’una aplicació sense límits de l’article 155. “Amb l’objectiu de recuperar la legalitat constitucional, i per a protegir el correcte exercici de l’autonomia a Catalunya, d’acord amb el procediment previst en l’article 155 de la Constitució espanyola aplicarem, pel temps que resulti inexcusable, quantes mesures siguin necessàries”, sosté el programa. Centraran els seus esforços en l’educació, el règim penitenciari, els mitjans públics i l’hisenda.
Tipificar referèndum il·legal i prohibir indults. Els populars es comprometen a reformar el Codi Penal per a “tornar a tipificar com a delicte la convocatòria de referèndum il·legal”. En el mateix punt, plantegen una reforma de la llei de l’indult per a “prohibir-los en els casos de delictes de rebel·lió i sedició.
Tancament d’ambaixades i Diplocat. Si bé el programa no ho enuncia explícitament, sí que “reafirma la competència exclusiva que es reconeix a l’Estat en les relacions internacionals”, en base a l’article 149 de la Constitució. Per tant, segons Gènova, “es clausuraran tots els organismes i institucions que soscavin aquesta competència exclusiva”.
Paralitzar i retornar competències. Per una banda, els populars prometen aprovar “una moratòria que paralitzarà la cessió de noves transferències a les comunitats autònomes” pera poder “evaluar” el funcionament de l’Estat autonòmic. Per altra banda, establiran “les vies necessàries perquè aquelles comunitats autònomes que així ho desitgin encomanin a l’Estat” l’exercici de determinades competències.
Il·legalització de partits. Des del PP asseguren que “reforçaran” la llei de partit i plantejaran la il·legalització dels que “promoguin la violència”. També modificaran la llei de finançament de partits “per impedir que arribin fons públics a tots aquells que atemptin contra la unitat i els interessos generals de la nació”.
Bandera i retrat del Rei. Un altre compromís del PP és una “llei de símbols nacionals”. L’objectiu és “agreujar les sancions per a les autoritats que incompleixin el deure d’exhibir la bandera nacional en tots els edificis oficials o l’obligació que el retrat del cap de l’Estat presideixi els salons de plens municipals".
Preeminència del castellà. Els populars preveuen desenvolupar una llei orgànica de l’ús del castellà com a llengua oficial. Entre altres coses, “només tindran caràcter oficial aquells actes administratius que es realitzin, almenys, en castellà”. El mateix per a multes o senyals de trànsit. En la mateixa línia, plantegen que el castellà sigui llengua vehicular de l’ensenyament a tot l’Estat, en pla d’igualtat amb les altres llengües.
Portar la selecció espanyola a Catalunya. Malgrat que no ho diuen explícitament, els populars aposten per portar la selecció espanyola a llocs com Catalunya o el País Basc, comunitats “on ha estat menor la seva presència”. Ho porten en el programa electoral.
Blindar l’Arxiu de Salamanca. Finalment, el PP impulsarà “el blindatge de l’Arxiu de Salamanca, impedint noves entregues de documents”.
Ciutadans: 155 immediat
Aplicació “immediata” del 155. És el primer punt del seu programa electoral, i ho fan per a “garantir la convivència a Catalunya, la neutralitat dels espais públics i l’acatament de la Constitució per part de la Generalitat”. En aquest sentit, adverteixen que “no podem tolerar per més temps que Torra i els separatistes utilitzin les institucions públiques per a sembrar l’odi i l’enfrontament entre els catalans”.
“Actualitzar” la sedició i la rebel·lió. Per a “millorar els instruments per a protegir els espanyols dels cops d’Estat al segle XXI”, des de Ciutadans proposen “actualitzar el delicte de sedició i rebel·lió al Codi Penal”. També prometen “reforçar els instruments de la llei de seguretat nacional i de la llei d’estabilitat pressupostària per assegurar que la tasca dels Mossos d’Esquadra respongui a la defensa lleial de la Constitució i que no es destina ni un solo euro públic a finançar cap activitat vinculada al procés separatista”.
Impedir que Puigdemont es presenti. Segons prometen, “amb Cs, els polítics fugits de la justícia perdran automàticament el seu càrrec, no podran presentar-se a cap eleccions i no podran beneficiar-se, directament o indirectament, de recursos o finançament amb càrrec als pressupostos públics”.
Afavorir el castellà. En matèria lingüística, el partit d’Albert Rivera es compromet a “garantir que es pugui estudiar, treballar i retolar en espanyol a tota Espanya”, i que les llengües no siguin una “arma política per crear ciutadans de primera i de segona”. Com el PP, prometen aprovar una llei orgànica de llengües oficials. Per altra banda, eliminaran el requisit de la llengua cooficial per accedir a la funció pública, i només serà un “mèrit”.
Assignatura de Constitució. També en l’àmbit educatiu, Ciutadans proposa “una assignatura sobre la Constitució espanyola, troncal i avaluable a tota Espanya” amb l’objectiu de “posar fi a l’adoctrinament nacionalista a les escoles”. També contempla reforçar l’Alta Inspecció de l’Estat per analitzar el contingut dels llibres de text.
Reforçar les competències de l’Estat i impedir transferències. El partit d’Albert Rivera proposa una reforma de la Constitució, però que serveixi per a “reforçar les competències de l’Estat per garantir la igualtat” i “fixar la distribució de competències entre l’Estat i les comunitats, sense possibilitat de transferència”.
Expulsar nacionalistes del Congrés. En la seva proposta de reforma de la llei electoral contemplen un topall mínim del 3% dels vots a tot l’Estat per entrar al Congrés. El programa no ho diu, però Albert Rivera sí que ha detallat que és per impedir que els partits nacionalistes entrin al parlament espanyol.
Unidas Podemos: referèndum acordat
Referèndum pactat. Malgrat que en la versió reduïda en forma de Constitució no apareixia, el programa complet d’Unidas Podemos contempla la “resolució democràtica del conflicte català” a les urnes. “Apostem per un referèndum pactat en el qual Podemos defensarà un nou encaix per a Catalunya a Espanya”, assenyala la mesura 256 de 264
Nou finançament. La formació de Pablo Iglesias també es compromet a reformar el sistema de finançament autonòmic, “en diàleg amb totes les comunitats autònomes”. Garanteix que “totes les comunitats autònomes rebran més finançament del que reben en l’actualitat”, perquè anirà vinculada a una reforma fiscal.
“Transformar” el Senat. Unidas Podemos planteja una transformació de la cambra altra per a convertir-la realment en una “de representació territorial, amb major representació de les comunitats autònomes, participació en les lleis i les partides pressupostàries, en els nomenaments de membres del TC i com a peça clau de les relacions entre administracions”.
“Despolititzar el TC”. El partit proposa un sistema de nomenaments basat en el consens i no en les “quotes partidistes”. També derogarà la “reforma exprés” amb la qual Rajoy va atribuir el 2015 competències executives a l’alt tribunal espanyol.
Vox: 155, il·legalització…
Suspensió de l’autogovern. Del programa de 100 mesures que van presentar a Vistalegre la passada tardor, la primera de Vox és, també, la “suspensió de l’autonomia catalana fins a la derrota sense pal·liatius del colpisme i la depuració de responsabilitats civils i penals”.
Desmantellar l’Estat autonòmic. Vox no se n’amaga, i proposa “transformar l’Estat autonòmic en un Estat de dret unitari”. En conseqüència, reclamen “un sol govern i un sol parlament per a tota Espanya”. I situen un pas previ: la devolució “immediata” de les competències en educació, sanitat, seguretat i justícia.
Il·legalització. La formació d’extrema dreta es compromet a la “ilegal·lització dels partits, associacions o ONGs que persegueixin la destrucció de la unitat territorial de la Nació i de la seva sobirania".
Ofenses als símbols. El partit de Santiago Abascal vol “dotar de màxima protecció jurídica als símbols de la nació, especialment la bandera, l’himne i la Corona”. És per això que agreujaria les penes per “ofenses i ultratges a Espanya i els seus símbols”.
Primacia del castellà. Per als ultres no es pot “menysprear”, i “molt menys discriminar”, el castellà, “la llengua comuna”. És per això que volen suprimir el requisit del coneixement de la llengua cooficial per accedir a la funció pública. En l’àmbit educatiu, planteja el castellà com a “llengua vehicular obligatòria” i les cooficials com a “optatives”.
Supressió els Mossos. El cinquè punt planteja la “supressió de les policies autonòmiques”. Mentre això no passa, cal “assolir l’equiparació salarial real” entre el Cos Nacional de Policia, la Guàrdia Civil i les policies autonòmiques.