La nit s'ha fet molt i molt llarga a Espanya amb la triple cita a les urnes. S'ha tancat en un mes el cicle electoral més trepidant de les últimes dècades a l'Estat. Però la festa grossa no ha estat a Ferraz com el 28-A, sinó a Gènova. Pedro Sánchez ha aconseguit una victòria de carrer a les eleccions europees i ha avançat molt terreny en el mapa autonòmic i municipal. Però la conquesta de poder ha estat agredolça. Alguna cosa no ha acabat de rutllar al partit de tornada.

Aquesta cosa és que, gràcies al trifachito, Pablo Casado no només té els números per conservar la Comunitat de Madrid, sinó també per a arrabassar a Manuela Carmena l'Ajuntament. La guillotina estava a punt però ha acabat salvant el seu cap gràcies a la capital del Regne. És per això que el president en funcions ha corregut a demanar que el cordó sanitari se li posi a l'extrema dreta i no a ell. Una crida en va, perquè les tres dretes ja semblen abocades al pacte.

El que segur que no ha passat una bona nit és un altre Pablo: Pablo Iglesias. Ha estat el perdedor indiscutible. Davant l'avenç del PSOE, la fuita autonòmica i municipal ha estat de dimensions considerables. Fa quatre anys va aconseguir quatre “alcaldies del canvi” a les cinc ciutats més poblades de l'Estat. Només ha conservat València amb Compromís, però sense representació de Podemos al consistori. A Madrid les dretes han sumat pels pèls i estan en posició de desallotjar Manuela Carmena. A Saragossa ha passat el mateix. A Barcelona, Ernest Maragall li ha guanyat la partida a Ada Colau.

Albert Rivera tenia l'última gran oportunitat per a fer el sorpasso al PP, i tampoc no se n'ha sortit. Els seus resultats no han estat dolents, però com a molt aspira a apuntalar en el govern un partit al qual pretenia disputar l'hegemonia de la dreta.

Batalla de Madrid

Malgrat les victòries de Manuela Carmena i Ángel Gabilondo, la batalla per Madrid ha caigut del cantó de les dretes. A la Comunitat, Pablo Casado aconseguiria retenir amb Isabel Díaz Ayuso la joia de la corona, clau per a la supervivència del líder dels populars. La governen des de fa 25 anys. Sumen dos escons més que les esquerres dividides. La batalla Errejón-Iglesias l’ha guanyat el primer per 20 contra 7.

A l'Ajuntament, la victòria de Carmena també ha estat en va. El popular José Luis Martínez Almeida, amb 15 regidors, podria ser alcalde sumant els 11 de Cs i els quatre de Vox. Es repeteix la mateixa història que a la Comunitat.

Un panorama molt similar es repeteix en la resta de batalles autonòmiques. El PSOE ha estat la primera força en deu de les dotze comunitats on hi havia urnes (excepte Navarra i Cantàbria), i fins i tot ha aconseguit majories absolutes a Castella la Manxa i Extremadura. Però en tres d’aquestes comunitats la victòria socialista no ha impedit que les tres dretes sumin. És el cas de Madrid, Castella Lleó (on tindrien prou PP i Cs) i Múrcia.

Borrell arrasa

A les eleccions europees, el PSOE arrasa amb Josep Borrell com a cap de cartell amb 20 dels 54 escons en joc i el 32% dels vots. Els socialistes han estat primera força a tot l’Estat amb només tres excepcions. Són Catalunya (Lliures per Europa), el País Basc (PNB) i la ciutat autònoma de Melilla (PP). La participació ha pujat fins al 64,3%, gairebé vint punt, per la coincidència electoral.

D’aquesta manera el PSOE ha arrabassat a Europa la primera posició del PP ara fa cinc anys. Els populars són segona força, amb 12 eurodiputats i el 20,1% dels vots. Per darrere se situen Ciutadans amb set escons (12,2%), Podemos amb sis escons (10%), Vox amb tres escons (6,2%), Ara Repúbliques amb tres escons (5,7%), Lliures per Europa amb dos escons (4,65%) i el PNB amb un escó (2,7%). L'extrema dreta espanyola no ha tingut el mateix èxit que els seus veïns europeus.

El resum de la nit és que l’optimisme prudent del carrer Ferraz s'ha anat apaivagant. No s'han obert ampolles de cava. Una victòria clara hagués fortificat Pedro Sánchez, que encara té per davant una investidura i unes negociacions amb Pablo Iglesias. Caldrà veure quina tesi s’acaba imposant, si la de governar en solitari o la de formar el primer govern espanyol de coalició en 40 anys de democràcia.

Cordó sanitari

La victòria per a Pedro Sánchez ha estat agredolça. Davant d’aquest escenari, Pedro Sánchez ha comparegut a mitjanit a la seu del carrer Ferraz. Si bé s’ha felicitat per ser la primera força “de llarg”, també ha volgut enviar un avís a navegants. "No es pot fer dependre l’estabilitat de governs municipals i autonòmics en l’extrema dreta”, ha avisat el president espanyol en funcions, que ha reclamat a Pablo Casado i Albert Rivera que aixequin el cordó sanitari.

“És hora que s’aixequi el cordó sanitari al PSOE i s’aparti l’ultradreta”, ha assegurat Pedro Sánchez a mitjanit des de Ferraz. Els ha avisat que les seves famílies europees, els conservadors i els liberals, “no ho entendrien”. En aquest sentit, ha defensat que “la majoria d’espanyols no vol retrocedir”. Malgrat tot, la via andalusa sembla la preferida per als integrants del bloc de la dreta, que ja es veuen governant junts Comunitat i Ajuntament.

Aquest dilluns a la tarda està previst que es reuneixi l'executiva del PSOE a Ferraz. El mapa d'Espanya tenyit de vermell no serà suficient per a resoldre tots els interrogants encara oberts. El consol que li queda és el de ser el principal dirigent de la socialdemocràcia a Europa.

El perdedor de la nit

S’esperava que el gran perdedor de la nit fos Pablo Casado, però finalment ha estat un altre dirigent de mateix nom: Pablo Iglesias. El seu espai polític no només ha perdut les principals capitals de l’Estat, entre elles Madrid i Barcelona, sinó que també ha patit un enorme daltabaix a les eleccions autonòmiques. Tot això incidirà en les negociacions amb el PSOE per a la conformació del govern espanyol.

Als parlaments de Castella La Manxa i Cantàbria s’ha quedat sense representació. A Madrid ha perdut vint escons; a Castella i Lleó i Aragó, nou; a Astúries, Navarra i La Rioja, cinc; i a Múrcia, Balears i Canàries, quatre. Cinc anys de la seva eclosió es troba a la unitat de cures intensives.