Hi ha qui ho ha llegit com un avís, i hi ha qui ho ha llegit com una amenaça. Ho verbalitzava a principis d’aquesta setmana la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que deia que, si no s’aprovaven els pressupostos de l’Estat pel 2019, hi hauria eleccions espanyoles anticipades aquest mateix any. És una potestat que està exclusivament en mans del president Pedro Sánchez. Però, en el context actual, també és una prerrogativa estèril, perquè a Moncloa són conscients que no tenen un pla B, una alternativa viable a l’actual: la majoria sorgida de la moció de censura.

En el millor dels casos, en unes eventuals eleccions anticipades, servirien per a revalidar aquesta majoria que va fer fora Rajoy. Segons l’últim baròmetre del CIS, fet públic aquesta setmana, el PSOE consolidaria el seu avantatge respecte la resta, amb un 29,9% d’intenció directa de vot. Però estem lluny de l’època de les majories absolutes i caldria pactar.

Mentre les esquerres i partits nacionalistes sumarien el 53,6%, les tres dretes –Ciutadans, PP i Vox– només aconseguirien el 39,1%, que difícilment es convertiria en una alternativa a la Moncloa. No obstant això, cal tenir present un detall gens menor: l’enquesta del CIS va ser feta entre l’1 i el 13 de gener. O el que és el mateix: bastant abans que a Podemos esclatés la pitjor crisi dels seus cinc anys d’història amb la marxa d’Íñigo Errejón.

En el pitjor dels casos, en un escenari com l’actual d’alta volatilitat, les dretes sumarien i podrien desallotjar-lo de la Moncloa. El PP està compromès a exportar la “via andalusa” a la resta de l’Estat espanyol i, si cal, al mateix govern espanyol. Un altre factor que cal tenir en compte és que enquestes com les del CIS no van ser capaces de predir la irrupció de Vox al Parlament d’Andalusia amb 12 diputats, gràcies especialment a la desmobilització dels votants d'esquerres.

Entre aquests dos extrems sembla no haver-hi cap camí del mig per a Sánchez. Tampoc un pacte amb un Ciutadans que fa malabars per tornar al centre després d’haver-se vist dins la boca del llop de l’extrema dreta. Des de la direcció de la formació liberal no volen sentir parlar de cap possible aliança amb Pedro Sánchez, que ha de sortir de l’equació perquè consideren que s’ha venut a l’independentisme català i l’esquerra abertzale. Un missatge que primer es deia en privat però que ara ja es comença a dir en públic.

“Pedro Sánchez és un obstacle perquè ha trencat els ponts entre constitucionalistes”, deia Albert Rivera aquesta setmana. “Tant de bo Sánchez hagués rectificat i hagués determinat que Torra és l’adversari i Ciutadans un aliat. Però ha determinat que Ciutadans és un adversari i Torra un aliat”, insistia el líder de la formació sobre la política d’aliances després d’unes hipotètiques eleccions.

En aquest context, Sánchez només diposa d'un pla viable: el de la majoria de la moció de censura, l'aliança amb Unidos Podemos i els nacionalistes bascos i catalans. Si vol tirar endavant de veritat els seus pressupostos, els primers que reverteixen retallades després d'any d'austeritat, haurà de negociar amb uns partits independentistes que han deixat clar que volen entrar a parlar de la solució al conflicte polític. Haurà de fer passos convincents.

A més, el destí és molt capritxós. L'inici del judici al procés, el pròxim 12 de febrer, coincideix amb el debat la tramitació dels pressupostos al Congrés. Tant el PDeCAT com ERC mantenen la seva intenció de presentar una esmena a la totalitat, que els tombaria. De l'habilitat de Sánchez dependrà que continuïn el tràmit parlamentari.