La sentència del judici contra el procés ha estat tractada en premsa i mitjans d’arreu del món des d’articles d’opinió que insisteixen en la duresa de les penes i en la necessitat de trobar una solució política al conflicte.

Atenció per començar a l’editorial del Financial Times, que ja avisa amb el títol del que vindrà: “Les penes de presó no poden solucionar la crisi de Catalunya”. El diari britànic apunta que “cal la reconciliació política a Espanya” i indica que “el judici més important des del retorn d’Espanya a la democràcia a finals dels anys 70” es va fer enmig de la tensió política de les eleccions de l’abril i que la sentència s’ha donat a conèixer amb la convocatòria del 10-N a poques setmanes.

Tot i que l’FT considera que “hi ha poques raons per creure que el judici al Tribunal Suprem no fos una altra cosa que un procés just” apunta que la sentència reconeix que l’impuls independentista tenia l’objectiu de “fer pressió sobre el govern perquè acceptés un plebiscit formal”, la qual cosa, per tant, “dificulta la justificació de les sentències extraordinàriament llargues pel delicte de sedició que va dictar el tribunal”.

El mateix mitjà dona per fet que les sentències seran apel·lades al Tribunal Constitucional i al Tribunal Europeu de Drets Humans i alerta que la sentència pot tenir com a resposta que es “radicalitzi l’opinió secessionista i s’amplifiqui la reacció nacionalista espanyola en contra” i conclou que la millor solució a la crisi és mirar de treballar amb l’objectiu de trobar “el compromís i la conciliació amb els líders catalans” però alerta que qui ho pot posar difícil és “el ferotge nacionalisme anticatalà de Ciutadans”.

Espanya, com a l’Europa de l’Est

Per la seva banda, Bloomberg publica un article d’opinió titulat “Les dures sentències dels catalans són no europees”, signat per Leonid Bershidsky, on s’afirma que després de la sentència, “la independència judicial no és només un problema a Europa de l'Est”.

Amb força duresa, l’articulista assegura que les condemnes “plantegen la qüestió de si Espanya té un problema de llei i ordre que hauria de molestar a la Unió Europea com es fan les infraccions de Polònia i Hongria”, ja que “poques altres democràcies haurien enviat persones a la presó durant tant de temps per allò que no és essencialment més que un discurs extrem”.

“La duresa del càstig és clarament no europea”, afirma l’article de Bloomberg, que recorda que els sentenciats “no van recórrer a la violència per assolir el seu objectiu” ni van “intentar prendre el control de les institucions clau”. A més recorda que a l’octubre del 2017 va poder constatar personalment “el caràcter no violent de les accions dels secessionistes”.

L’article conclou que “no es pot esperar que la UE ajudi els independentistes catalans a obtenir la independència d'Espanya”, però que és “responsabilitat d’Europa assegurar-se que els estats membres segueixen l’estat de dret” i per tant, “les sentències draconianes catalanes per delictes polítics no violents són un dolorós recordatori per a la Comissió Europea que no només hauria de mirar cap a l'est quan es tracta de mantenir els valors europeus”.

Altres mitjans es fan ressò dels aldarulls

Altres mitjans internacionals es fan ressò dels aldarulls a Catalunya, com els alemanys Frankfurter Allgemeine i Süddeutsche Zeitung, on s’explica que la sentència ha incendiat Barcelona en una segona jornada de protestes.

El britànic The Guardian i els francesos Le Monde i Le Figaro també recorden que Catalunya ha viscut una nova jornada de protestes per una sentència que, en general, es considera com a “dura”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat