Raonaments un mes tard. El Tribunal Suprem ha fet pública avui la resolució en què declara la inadmissibilitat de tots els recursos contenciosos administratius presentats contra els reials decrets aprovats pel govern espanyol el juny passat per concedir els indults als nou presos polítics catalans, tal com es va avançar el 20 de gener passat. El tribunal estima l’al·legació feta per l’Advocacia de l’Estat perquè desestimés els recursos presentats per Vox, el PP, diputats catalans de Cs i del PP. El tribunal, a més, respon a l’exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo que no va ser víctima personal del procés independentista perquè "no es recull en la sentència penal del Suprem". En la resolució, de 70 planes, més de la meitat (50) són per recollir el vot particular de dos magistrats que asseguren que la legitimitat dels partits s’hauria d'haver valorat, més endavant, en la sentència, ja que la condemna dels presos indultats va ser per “un alçament a la sobirania nacional, que afecta tots els ciutadans espanyols”.

La jurisprudència en l’àmbit contenciós administratiu fixa que per poder presentar un recurs davant una resolució administrativa, la persona o col·lectius han de tenir una afectació directa, o ser-ne víctimes, i que es reculli en una sentència penal. Hi ha poques excepcions, com és l’àmbit de la protecció del medi ambient, on sí que es poden personar demandes contra resolucions de governs que no afecten directament la persona o entitat ecologista. En la resolució dels indults, tres dels cinc magistrats de la secció 5a de la sala contenciosa administrativa recorden que en aquesta jurisdicció l’interès legítim per personar-se en un recurs, en aquest cas contra els indults, és que aquesta actuació administrativa “pugui repercutir directament o indirectament, o en el futur, però de manera efectiva i acreditada, no merament hipotètica”, com indica que exposen els partits.

 

Descartat

Pel que fa a Millo, el popular va exposar que està legitimat per presentar recurs contra els indults perquè va tenir “un clar patiment de la violència ambiental promoguda pels condemnats”, que va provocar “una sèrie d’actuacions violentes que el van afectar” com a membre del PP i en l’àmbit familiar. Arguments que el Suprem li rebutja. “No es pot deduir un interès legítim del recurrent de la primera condició que exposa en la seva condició de delegat del govern per les actuacions violentes als cossos policials, perquè s’invoca no un interès personal, sinó institucional, de l’òrgan de l’Estat, la Delegació del Govern”. I també li descarta el seu interès personal quan assegura que va patir en l'àmbit personal i familiar i com a membre del PP, perquè “no es mencionen en el relat de fets provats ni són determinants en si mateixos en el relat penal que es fa en la sentència” del Suprem, que condemna els líders independentistes catalans.

Vot particular

Per la seva part, en el vot particular, els dos magistrats Wenceslao Olea i Fernando Román admeten que en l’àmbit del dret processal, “la legitimació és una de les matèries més fosques i la regulació que ofereix el legislador posa més ombres que llums”. Hi afegeixen que el tribunal no hauria d’haver descartat de forma tan ràpida l’expulsió dels recurrents, tots partits unionistes, perquè indiquen que “els subjectes passius dels delictes comesos són tots i cada un dels ciutadans espanyols”. Admeten que seria inviable admetre a tràmit la legitimació activa individual dels ciutadans espanyols, ni d'associacions, però sí dels partits polítics, ja que algunes de les accions dels condemnats va ser en l’anomenat “pilar parlamentari”, és a dir, al Parlament de Catalunya, amb l’aprovació de les lleis de transitorietat jurídica. I reiteren la resolució del Tribunal Constitucional, "que va indicar que es va produir “un alçament contra la sobirania residenciada en el poble espanyol”. El Tribunal Suprem va condemnar els líders catalans pels delictes de sedició, malversació de fons i desobediència. Per tot això, plantegen als seus companys que "caldria revisar la doctrina jurisprudencial referida a l’amplitud de la legitimació activa dels partits polítics amb representació”. És a dir, pels dos magistrats, s’haurien d’haver acceptat els recursos de Vox, el PP i Cs.