La cap de llista del PSC al Congrés a les eleccions del 28-AMeritxell Batet, ha assegurat aquest dilluns que els socialistes mai han estat a favor del dret a l'autodeterminació

En una entrevista a RAC1, Batet ha rememorat el debat quan als inicis del procés sobiranista es parlava del dret a decidir, legal i acordat. Una posició, ha dit, que el PSC va canviar. "Vam pensar que era una via oberta de bona fe i generava un consens entre els partits catalans, fins que ens vam adonar que uns partits no defensaven la democràcia, sinó la independència". Batet ha sentenciat, amb la campanya electoral ja encetada, que el PSC està "en contra del dret a l’autodeterminació perquè estem en contra de votar ruptures". 

Ara bé, això no sempre ha estat així, com evidencien els arxius. Tot i que és cert que el partit no s'ha posicionat mai públicament a favor de la independència, sí que ho ha fet per l'autodeterminació de Catalunya. El Pacte d'Abril, signat el 1977, i la declaració de Constitució del PSC, formalitzada l'any 1978 i que culminava el procés d'unitat entre el PSC-Congrés, el PSC-Reagrupament i la Federació Catalana del PSOE, recullen explícitament el reconeixement del dret d'autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l'Estat espanyol. 

Els setanta i l'autodeterminació

La unitat del socialisme català va començar a arrencar el 4 d'abril de 1977, ja convocades les eleccions generals pel juny d'aquest mateix any, les primeres després de la dictadura franquista, quan es va signar el Pacte d'Abril. Va ser una coalició entre el PSC-Congrés i la Federació Socialista Catalana del PSOE per presentar una candidatura conjunta a Catalunya. 

El document del Pacte d'Abril, disponible al web del PSC, recull els principis pels quals es configuraria l'organització política del socialisme a Catalunya, i la seva articulació amb el PSOE. El punt 5 dels sis que configuren les bases de l'acord explicita el "reconeixement del dret d'autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l'Estat espanyol". 

La Unitat dels socialistes de Catalunya Pacte d'Abril

Bases fundacionals del Pacte d'Abril - Any 1977

La candidatura "Socialistes de Catalunya" va guanyar les eleccions per davant del PSUC i del Pacte Democràtic de Catalunya, coalició de la qual formava part el PSC (Reagrupament) que el 1978 també va confluir amb les altres dues organitzacions socialistes en l'actual PSC. 

Caretell del Congrés de la Unitat del PSC de 1978

Cartell del Congrés de la Unitat del PSC - Any 1978

Les tres organitzacions socialistes es van fusionar al congrés celebrat a Montjuïc el juliol de 1978, originant així l'actual PSC. La Declaració de Constitució del PSC plasma els principis continguts al Pacte d'Abril, entre els quals "el reconeixement del dret d'autodeterminació a les nacionalitats i pobles de l'Estat espanyol".

Document Declaració de la contitució del PSC

Declaració de Constitució del PSC - any 1978

Dos anys abans, el 1976, es fundava al Palau Blaugrana i a partir de la unió de diversos moviments polítics preexistents el PSC-Congrés, liderat per Joan Reventós, que tenia al costat homes com Raimon Obiols, Isidre Molas, Narcís Serra i Pasqual Maragall, els futurs líders del socialisme català. Va ser el primer míting socialista que es va autoritzar després de la mort del dictador Franco. Al document fundacional d’aquell PSC s’hi podia llegir que el partit s'inseria "en la tradició del moviment obrer i popular que sempre ha afirmat categòricament en les seves línies programàtiques el dret del nostre poble a l’autodeterminació”, que es considerava “exigència inalienable i imprescindible”.

És més. En el punt 33-C de les Bases per a un manifest programa del PSC constava el següent: "Els socialistes de Catalunya propugnem, com a projecte a desenvolupar, potenciar una col·laboració estreta amb la resta dels Països Catalans, conscients que els vincles socials, culturals i històrics que ens uneixen fonamenten un marc nacional, projecte que es podrà concretar en unes institucions polítiques comunes en el moment que així resulti de l'exercici del dret a l'autodeterminació”. 

El Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, fundat el 1974 a partir de l’ala moderada del Moviment Socialista de Catalunya i encapçalat per Josep Pallach i Carolà, també defensava l'autodeterminació. El document de treball Pel Reagrupament Socialista i Democràtic a Catalunya, que data de l'abril del 1976, s'explica en tot un punt ―La Nostra Lluita a Catalunya― que el seu model de socialisme passava per "la reconquesta prèvia de les llibertats democràtiques al si de l'estat espanyol, pel reconeixement del dret a l'autodeterminació dels pobles de la península Ibèrica i per l'assoliment de la llibertat nacional de Catalunya". Una llibertat que volien "relligada en una estructura federal a la resta de les nacionalitats ibèriques, i als altres Països Catalans de manera especial". 

Com el conjunt del PSC, el Reagrupament de Pallach no era un partit independentista ―s'autodenomina "no separatista"― i és partidari de lligams fraternals amb els altres pobles de la península. Ara bé, els seus documents assenyalen que "aquests llaços federatius han de ser establerts lliurement pel nostre poble". Així es pot llegir en l'esborrany de la intervenció de Pallach en el Primer Congrés del Reagrupament, el novembre del 1974.

Ambdues descripcions les recull Glòria Rubiol al llibre Josep Pallach i el Reagrupament.

Congrés de Suresnes

També el PSOE, després "partit germà" dels socialistes catalans, va integrar en el seu ideari polític la paraula "autodeterminació" en aquells anys. Se la va fer seva ja abans de la fundació del PSC, concretament el 1974 al Congrés de la refundació celebrat a Suresnes, França, a la clandestinitat. El dret a l'autodeterminació de les nacionalitats d'Espanya era un dels punts centrals del programa del PSOE renovat per encarar la transició, si bé, després el va abandonar. 

A Suresnes es va aprovar una resolució que definia i remarcava la seva posició respecte al problema nacional i l'organització territorial de l'Estat. El PSOE manifestava que "la definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l'estat espanyol sorgeix indefectiblement del ple reconeixement del seu dret d'autodeterminació que comporta la facultat que cada nacionalitat pugui determinar lliurement les relacions que mantindrà amb la resta dels pobles que integren l'Estat espanyol". 

El PSOE es pronunciava també per la constitució d'una República Federal de les nacionalitats que integraven l'Estat espanyol "per considerar que aquesta estructura estatal permet el ple reconeixement de les peculiaritats de cada nacionalitat i el seu autogovern alhora que salvaguarda la unitat de la classe treballadora dels diversos pobles que integren l'Estat espanyol".

Militants socialistes pancarta autodeterminació   1977   El Punt

Militants del PSC amb una pancarta a favor de l'autodeterminació de Catalunya. Foto cedida per Jordi Serra, exalcalde socialista de Sitges a El Punt Avui - Any 1977

Junqueras i Jordi Sànchez ACN
eleccions 28-A Arrenca la pugna pel vot útil entre l'independentisme i el PSC Carlota Camps | Marina Fernàndez