El líder dels comuns, Xavier Domènech, ha apostat aquest dissabte per liderar CatComú "des de la diversitat" i amb la mirada posada en les eleccions municipals del pròxim any. Ho ha dit en declaracions als mitjans en l'acte de presentació de les tres candidatures a l'adreça dels comuns, que estan votant de forma telemàtica els inscrits de la formació des del divendres fins al diumenge.

El continuisme de Construïm en Comú

Domènech es presenta a la reelecció juntament amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que aspiren a ser coordinadors nacionals, en la candidatura Construïm en Comú, que "s'ha construït amb la voluntat d'integrar la diversitat de l'espai". "És la candidatura que no se situa tant en els paràmetres on ens volen situar els nostres adversaris polítics, sinó en els paràmetres de fer de la diversitat nostra principal força i construir una nova realitat política a Catalunya", ha reivindicat. Domènech ha assenyalat que el principal objectiu de la seva candidatura són les eleccions municipals del 2019, en les quals aspira al fet que "els ajuntaments del canvi puguin ser una realitat en tot el país com ja va ser una realitat a Barcelona".

Barcelona com a model per a Domènech i Colau

En aquest sentit, ha advocat per "seguir construint un espai polític a Catalunya que ha guanyat dues eleccions generals i les municipals a Barcelona, i que ha de construir una proposta per tota Catalunya". Per això, ha defensat la importància del desplegament territorial del partit i que "la construcció d'aquest espai polític es faci realitat a cada poble de Catalunya". Ha lamentat que en els últims mesos, marcats pel procés independentista, els comuns s'han hagut de "definir més sobre el moment actual que no sobre la construcció" de les propostes pròpies del partit, i que aquesta ha de ser una qüestió a millorar per enfortir a CatComú.

Desbordem, en defensa de l'1-O

Desbordem, una altra de les llistes que concorren a les primàries de Catalunya en Comú, ha assenyalat avui que el dels comuns ha de ser "un partit en moviment" i no limitar-se a exercir de "maquinària electoral", i es proposa a recuperar "consensos amplis". En declaracions als mitjans abans d'un acte en el qual han participat les tres candidatures, una de les caps de llista de Desbordem, Sònia Farré, ha assegurat que "és hora d'acceptar el repte de construir un nou horitzó sobiranista i republicà". Desbordem, que propugna "el vot rupturista i desobedient" per als comuns i defensen la mobilització de l'1-O, considera que "els debats (dels comuns) han de pivotar al voltant del que passa al carrer i en els moviments socials", i alerta que "la institució no pot absorbir" al partit, segons ha indicat Farré. "Volem recuperar consensos amplis, recuperar el municipalisme, fer xarxa des del punt de vista supramunicipal", ha assenyalat un altre dels candidats, Sergi Talamonte, que ha considerat que Catalunya en Comú hauria de ser "una eina, i no un fi en si mateix". Ha assenyalat que el Govern hauria de caminar cap a "un horitzó confederal", i ha dit que "el referèndum és una eina que continua sent vàlida".

Comuns Federalistes, per allunyar-se del sobiranisme

Comuns Federalistes, la tercera de les llistes que concorren a les primàries de Catalunya en Comú, vol que el dels comuns sigui "un projecte totalment diferenciat del processisme" i aposta per la "solució federal" com a única forma de superar "el conflicte entre Catalunya i Espanya". En declaracions als mitjans abans d'un acte en el qual han participat les tres candidatures, el cap de llista de la Comuns Federalistes, l'exregidor de Viladecans (Baix Llobregat) José Luis Atienza, ha assenyalat: "Pretenem ser la veu federalista, en veu alta, de l'espai de Catalunya en Comú". Aquesta llista la lidera també la coordinadora de l'assemblea de barri de les Corts de Barcelona, Maribel Ibáñez, i és la que aglutina a militants del partit més explícitament contraris al procés independentista. Atienza ha lamentat que els comuns no hagin "marcat les distàncies adequades amb el procés" i que, per contra, hagin fet "gestos que han acostat més (al partit) al processisme que a la Catalunya real".