Si hi ha algú expert en dimitir, aquesta és Esperanza Aguirre. La popular ha protagonitzat aquesta tarda la seva tercera dimissió en cinc anys. La primera retirada va ser l’any 2012. Quatre anys després, va tornar a plegar. I, aquesta tarda, ha dut a terme el que sembla que és l’adéu definitiu a la primera línia de la política espanyola.

2012: "Motius personals"

En la dimissió del setembre del 2012, va al·legar motius personals –li havien diagnosticat càncer de mama un any i mig abans– i va renunciar als seus càrrecs com a presidenta de la Comunitat de Madrid i com a diputada pel PP al seu Parlament.

“He arribat a la conclusió que és el moment adequat per retirar-me”, deia en aquella ocasió amb llàgrimes als ulls i amb veu trencada. “Això no té marxa enrere”, insistia, després de 30 anys dedicats a la política.

Justament, el seu successor immediat en aquell càrrec va ser el mateix que ara l’ha forçada a abandonar un altre cop: Ignacio González, llavors vicepresident de la comunitat. Aguirre l’elogiava abans d’acomiadar-se: “Em sembla la persona amb més experiència i més ben dotada, coneix perfectament l'Administració municipal i l'Administració general de l'Estat. Crec que és una persona enormement treballadora i un gran jurista”.

2016: Indicis de corrupció al PP de Madrid

La segona dimissió va ser el febrer del 2016, per sorpresa i amb l’objectiu d’allunyar-se de les implicacions del PP en trames corruptes per finançament il·legal. Així va acabar amb 12 anys com a presidenta del PP de la Comunitat de Madrid, tres dies després que la Guàrdia Civil escorcollés la seu del partit. Va assegurar que ho feia per "responsabilitat política", tot i que no confirmava la certesa de cap de les acusacions.

2017: Empresonat el seu ex-número dos

Aquella corrupció que Aguirre negava el 2016 ha acabat passant-li factura i ha provocat l'última dimissió de la líder popular. Aquesta vegada Aguirre ha renunciat als càrrecs que li quedaven, com a regidora i portaveu del PP a l’Ajuntament de Madrid.

El detonant: l'ingrés a presó d'Ignacio González, qui va ser el seu número dos, per la implicació en l'escàndol de desviament de fons públics en l'operació Lezo. "Em sento enganyada i traïda. Ha estat una persona de la meva màxima confiança", ha lamentat aquest dilluns, tot assumint que no va "vigilar-lo" tant com hauria estat necessari.