Tu hi veus avui alguna notícia de portada sobre la policia patriòtica? Només El País en fa un retallet per sota de la seva primera. És el “Watergate espanyol”, segons el Tagesschau, el telenotícies de l’ARD que veuen gairebé tots els alemanys que veuen algun telenotícies. En canvi, aquí, aquesta informació l’has de cercar a la secció d’objectes perduts.

El País, que no vol castigar el PSOE ni Cs, va trampejant amb l'esperança que aquest parell s'entengui. I en cas de dubte, clatellada a Puigdemont i demà farem una altra portada. Perquè com tothom sap, les enquestes del CEO demostren una relació directíssima entre el senyor de Waterloo huido de la justicia, etcètera, i “el caos de la Generalitat”. D’aquest titular d’avui se’n podria dir “fer un Arrimadas”, com el de la pancarta de Waterloo de la lideressa de Cs. Posats a valorar "el caos de la Generalitat" per als seus lectors, podien haver-se adonat que l'independentisme té una salut electoral de ferro, malgrat "el caos de la Generalitat". 

EP

EM

ABC

LR

LV

EPC

EPA

ARA

En fi. Pobre Pedro Sánchez. Uns diaris tiben cap una banda i altres cap a l’altra, amb risc de provocar-li una luxació a la campanya electoral —si no una trencadissa pitjor. Les enquestes pronostiquen que les properes eleccions generals deixaran un Congrés gairebé penjat, com en diuen a Gran Bretanya, de manera que la majoria només es farà sobre alguna coalició que aplegui més de dos partits. Ara per ara, el PSOE encapçala la mitjana de resultats i té tendència a millorar, com també Podem. A l’altra banda del ring, el PP repunta un xic, mentre que Ciutadans i Vox van de baixa. Tot va més just que les calces d’un capellà, però sembla que Sánchez pot reeditar la majoria de la moció de censura.

Aquesta perspectiva té enrabiada i amb els nervis de punta tota la dreta mediàtica madrilenya (El Mundo, ABC, La Razón) i en estat d’angúnia continguda a La Vanguardia. Els tres primers empastifen Sánchez tot el que poden. Els seus titulars d’avui i de dies ençà —y lo que te rondaré morena— són variants més o menys grolleres de les mateixes idees: votar Sánchez és votar ETA, és votar indepe, és votar Maduro, és votar Gibraltar. Sánchez és ETA, és nazi, és gihadista. La pell de Barrabàs, vaja.

La Vanguardia representa un altre joc més cortesà, més de carambola i floret: l’esperança que el PSOE podrà combinar una coalició amb alguna altra força que li permeti d’estalviar-se l’acord amb els independentistes. Cada cop que s’obre una escletxa a aquesta possibilitat moderada, el diari ho esbomba. Quin patir. Avui els haurà agafat un cobriment de cor veient la portada de l’ABC. O no, perquè no seria el primer cop que Albert Rivera jura fer això i després fa allò altre. Amb un bri d’esperança, però, n’hi ha prou, ni que sigui negativa, com al titular d’avui. Qui ho sap? Comences proclamant que no pactaràs mai amb els independentistes i potser acabes de copes amb Cs a la plaza de Santa Ana de Madrid… Qui et diu que no? Tot és començar.