Els diaris s’han deixat anar. A les portades, la negociació entre el PSOE i ERC per la investidura (o no) de Pedro Sánchez és una subhasta informativa aviam qui publica el titular amb les bestieses més bèsties. No tots els diaris, esclar. N’hi ha que no especulen ni fantasiegen. Però la caverna madrilenya és un festival. Tot fa pensar que s’ho inventen per presentar l’acord de la forma més espantosa possible, perquè no hi ha manera de saber en quines fonts basen aquests titulars. Joc de malabars.
L’ABC diu que els republicans demanen als socialistes el mateix que volien aconseguir amb el referèndum de l’1-O —però per la cara, sense manis massives i pacífiques, ni urnes xineses, ni cens universal…— i, a més, la llibertat dels presos polítics i la tornada dels exiliats. El titular de portada de demà podria ser Esquerra pide además ¡dos huevos duros! En fi. La Razón revela que Pedro Sánchez es carregaria la fiscal general de l’Estat perquè, ve a dir, Esquerra se’n vol venjar i perquè demana un perfil “més flexible”. El Mundo, una mica més raonable, ha descobert que el canvi de cromos és un altre: l’abstenció d’ERC vindria de constituir una comissió Estat-Generalitat al Congrés per tractar del “conflicte polític” (aquest diari ho escriu sempre entre cometes com volent dir que ells de cap manera no accepten aquest concepte intolerable).
Tindria gràcia que Esquerra se’n sortís de tot plegat. Seria la demostració fefaent que el procés, el referèndum, el 155, la repressió, el judici, els exiliats, els presos polítics, etcètera, haurien estat del tot inútils i que el conflicte es podia resoldre amb un sit and talk. Si ara mateix t’ha quedat cara de Què-Coi-Diu-Aquest-Home?, significs que aquestes portades pretenen únicament ridiculitzar i/o deslegitimar les negociacions i situar-les —sacrilegi!— fora del Estado de derecho y el imperio de la ley.
