Les portades d’avui informen amb tres punts de vista diferents sobre el final —o la mitja part, segons El Punt Avui— del conflicte dels llaços grocs.
D’una banda hi ha El Periódico i El País, que ho presenten com una victòria de l’estat de dret, l’imperi de la llei, etcètera, sobre el president Torra, que havia gosat sostenir “un pols a l’Estat”.
Un segon grup és el d’El Mundo i l’ABC, indignats perquè els hi sembla que la retirada dels llaços no és més que una enganyifa que resultarà en una provocació, un pols o un desafiament, etcètera, pitjors. És estrany que encara de tot plegat no en diguin órdago —potser només és qüestió d’esperar.
El tercer grup es composa dels que s’estimen més informar que la recomanació del Síndic de despenjar els símbols era coneguda des de feia nou dies, segons La Vanguardia, o cinc dies, segons La Razón. (L’ABC, del grup dels indignats, diu que feia sis dies, ja no ve d’aquí).
Per sota d’aquesta greu qüestió d’Estat, va passant desapercebut el paperot dels agents de la Guàrdia Civil que aquests dies declaren al Suprem. Aviam demà quina una s’empescaran els diaris del 155 per a mantenir el silenci de portada sobre el judici al procés.
De fet, les informacions sobre la cosa en pàgines interiors fa dies que van agafant un to com de crònica futbolística entre els equips de l’acusació i la defensa, amb el magistrat Marchena en el paper d’àrbitre. Fa l’efecte que aquests periodistes s’avorreixen i han decidit donar un aire més esportiu a tot allò que es fa i es desfà a la sala barroca. Pel que fa als columnistes, n’hi que fa setmanes que no volen tocar el judici ni amb un bastó. Sura en l’ambient de la premsa del 155 un deix de renúncia, com una presagi que els resultats del judici no compliran amb les expectatives i la sentència no serà com penjar la bandera a les runes de Berlín el 1945. Potser es van gastar l’entusiasme els primers dies. Ja ho veurem.