Minuts després de la seva presa de possessió, Quim Torra va penjar del balcó del Palau de la Generalitat la pancarta amb el llaç groc i el missatge "Llibertat presos polítics i exiliats". Era l'estiu de l'any passat. Era la seva primera acció com a president. Deu mesos després, la defensa d'aquest símbol ha situat el president al fil de la desobediència. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, a qui Torra va encomanar-se públicament fa unes hores, l'ha emplaçat aquest dimecres a fer cas de l'ordre de la Junta Electoral Central i treure els cartells reivindicatius mentre duri el període electoral, és a dir des d'ara fins el 26 de maig. 

El president de la Generalitat ha anunciat en un comunicat que, tot i que les seves resolucions no són vinculants, se seguirà la recomanació del síndic. Per tant, que durant les properes hores es procedirà a despenjar la pancarta actual del Palau de la Generalitat. Malgrat això, insisteix que el llaç groc no és un símbol partidista i referma el seu compromís amb la llibertat d'expressió en l'espai públic, que "no ha de ser neutral sinó lliure". També aclareix que serà cosa de cada conselleria i dels responsables de la resta de seus de la Generalitat decidir què fer a la resta d'edificis públics. Ara bé, la cosa no quedarà així. Torra, apunten des del seu entorn més pròxim, no claudicarà ni es quedarà de braços creuats.

 

Una resposta imaginativa per no claudicar

I això què vol dir? Doncs que la façana de Palau no quedarà despullada, sinó que s'hi exhibirà un símbol alternatiu. Una de les opcions és que s'hi col·loqui una lona pintada de groc. Altres idees són mostrar algun missatge que faci referència a la prohibició de la Junta Electoral, recrear alguna altra versió del llaç groc o il·luminar l'exterior de l'edifici amb llum groga. En definitiva, el que des de l'executiu es defineix com a resposta imaginativa. 

El síndic diu que va advertir Torra divendres

En una concorreguda roda de premsa celebrada 24 hores després que la portaveu del Govern, Elsa Artadi assegurés que l'executiu seguiria les seves instruccions, el Síndic de Greuges ha revelat que el Departament de Presidència ja coneixia des de divendres passat que el veredicte recomanaria treure els llaços. Rafael Ribó ha explicat que la institució que ell representa va decidir actuar d'ofici i va elaborar un informe per iniciativa pròpia, com tantes vegades ha fet en relació a temes vinculats a la Junta Electoral. Segons ha dit, quan va comunicar la decisió a Govern, Torra va contactar amb ell per demanar-li que li aclarís clarament a quin període concret afectava la prohibició i a quines dependències públiques incumbia. Ribó ha respost aquest dimecres: a tots els edificis públics de la Generalitat i des de la convocatòria de les eleccions fins al dia que se celebren. Per tant, des de ja mateix i fins al 26 de maig.

El president Torra ha afegit a aquesta cronologia que fa una setmana, quan va desobeir el primer ultimàtum de la Junta Electora, ja va demanar opinió verbal al Síndic de Greuges. 

ERC diu que desconeixia l'informe del síndic

Fonts d'Esquerra Republicana asseguren a El Nacional que ni el president ni la consellera de Presidència van informar-los de l'existència de l'informe del síndic. 

La JEC respondrà aquest dijous

L'autoritat electoral es reunirà aquest dijous a les cinc de la tarda al Congrés dels Diputats, on té ubicada la seva seu. La JEC compta amb el vistiplau del govern espanyol per emprendre les accions que consideri necessàries. En cas que no s'hagin tret encara les pancartes, podria ordenar al cos de Mossos d'Esquadra que actuessin com a policia judicial i procedissin a retirar-les. A banda, podria obrir una via penal contra el president de la Generalitat per desobediència que podria acabar amb la inhabilitació de Torra. El procés, això sí, duraria mesos, com va passar amb l'alcaldessa de Berga.