Un periodista —o un diari— que fa la feina que pertoca als tribunals no és una proposició acceptable en una democràcia que ho sigui de debò. És, però, moneda comuna per aquí. És típic que, des del moment que s’investiga algú, se’l deté o se l’acusa, els diaris ho expliquin com si aquest algú hagués rebut sentència condemnatòria. El raonament pervers que ho justifica és que si no hagués fet res, no li passaria res. És una manera de raonar gairebé idèntica a la de les dictadures i els seus guardians: vostè porti’s bé i ja veurà que ningú no el molesta, ni policies, ni fiscals, ni jutges.
La tècnica més elemental per condemnar algú al diari abans no li dictin sentència i evitar que t’acusin de fer-ho consisteix a no emprar els termes jurídics que es ventilaran en el decurs de la vista al tribunal. Així, si anomenes “braç armat de l’1-O” el major Josep Lluís Trapero, tècnicament ningú no pot dir que el condemnes abans que el jutgin, perquè "ser braç armat" no és cap delicte tipificat. Qui t’escolta o et llegeix, però —la majoria no són juristes— pensarà el que t’has proposat que pensi: que és un delinqüent. És el que fa l’ABC a la portada d’avui.
La Razón, sempre més afinat, opta per fer una pressió diferent. Titula que el procés contra Trapero, la Intendent Teresa Laplana i l’antiga cúpula d’Interior “posa a prova” l’actitud de la nova fiscal general de l’Estat, com volent dir que si els acusats són condemnats, la fiscal es bien, peeeeerò que, si són absolts, li dispararan un titular que la pinti al servei del separatisme per afavorir la pervivència del govern que l’ha nomenada, que se sosté gràcies als enemics d'Espanya, etcétera.
D’una cosa i l'altra —del periodisme neanderthal de l’ABC i del periodisme pervers de La Razón— no te’n mancarà una bona dosi aquestes setmanes que venen. Sense esperar la sentència. Podries arribar a pensar que aquells diaris proven de crear un estat d’opinió anterior a la decisió dels tribunals per pressionar-los. També —Déu no ho vulgui— podries sospitar que l’entorn de la justícia o altres contrapoders volen preparar l’ambient de manera que les seves decisions encaixin amb els desitjos de l’opinió pública prèviament escalfada pels mitjans. Diràs que tot això et sona molt, que no és el primer cop que ho veus i que t’és molt recent. No t’equivoques gens.
