Als diaris de bé se’ls presentava avui una oportunitat d’or per comparar dues famílies en dificultats. Les dues són, segurament, incomparables, però el tractament que els donen els diaris sí que ho és. D’una banda, la família reial espanyola, atribolada per les revelacions sobre els tripijocs crematístics i fiscals de Joan Carles que investiga la Fiscalia suïssa. De l’altra, la família Pujol Ferrusola, a qui l’Audiència Nacional, després de sis anys d’instrucció, per fi els ha format una causa i els acusa “d’organització criminal” per enriquir-se.
En el cas de la família Borbó, als diaris de paper, que és del que aquí es tracta, els va costar gairebé un mes de dir-ne alguna cosa des del moment que van aparèixer les primeres informacions sobre la investigació a Suïssa. Sempre en to defensiu, amb molta cura de separar el que anomenen “la institució” de “les persones” —una contorsió remarcable, atès que la institució mateixa és hereditària i, per tant, familiar— i moltes exhortacions a recordar el passat de servei a Espanya de l’emèrit Joan Carles, etcètera.
En el cas de la família Pujol Ferrusola, els mateixos diaris han servit aquests sis anys de graella per rostir cada membre de la família, sense distingir romans ni cartaginesos, i sense cap al·lusió al passat de servei del patriarca Jordi.
Si el veredicte es construís sobre les portades dedicades a una i l'altra família, la reial quedaria coberta i protegida dels “pecadets” de l’emèrit —que és com en diuen ara de les acusacions de blanqueig de capitals si tens corona—. L’altra família ja fa anys que està condemnada, malgrat que encara l’han de jutjar, perquè la instrucció és justament el que cal provar en la vista pública, que —casualment, no cal dir-ho—, tindrà alts i baixos proporcionats a altres afers públics que convingui disfressar perquè són de més mal conèixer.
Que en complicar-se la cosa per al rei emèrit saltés la causa dels Pujol, ha estat tot un déjà-vu d’aquells temps del procés que, a cada pronunciament del Govern o del Parlament en direcció al referèndum de l’1-O, a cada patinada jurídica o política, etcètera, seguia un escorcoll, emès en directe, als Pujol o a qualsevol dirigent independentista, o una troballa decisiva relacionada amb el 3% o cosa semblant. L'endemà, l’escorcoll, la detenció o la troballa feien via a les portades de la bona premsa. Pronòstic: amb el judici als Pujol passarà el mateix. Avui és només el primer dia. Les portades parlen dels Pujol com a reus —bé o mal, és el que són— i els Borbó apareixen presidint un homenatge a les víctimes de la Covid-19 que semblava fet a major glòria de Felip VI. Fa pensar.
