La peça principal del cas Pujol ja ha quedat vista per a judici. Aquest dijous, el jutge de l'Audiència Nacional, José de la Mata, n'ha tancat la instrucció. En la interlocutòria, el magistrat ha proposat enviar a judici tots els membres de la família de l'expresident de la Generalitat perquè entén que van "formar una organització criminal que, aprofitant la seva posició privilegiada d'ascendència en la vida política, social i econòmica catalana durant dècades, va acumular un patrimoni desmesurat directament relacionat amb percepcions econòmiques derivades d'activitats corruptes".

En la interlocutòria, de 509 pàgines, el titular del jutjat central d'instrucció número 5 considera que els fets investigats podrien ser constitutius dels delictes d'organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, contra la Hisenda Pública i falsedat documental. ​El magistrat apunta contra 27 persones, entre ells l'expresident Pujol, la seva dona Marta Ferrusola i els seus set fills: Jordi, Josep, Marta, Pere, Oriol, Mireia i Oleguer Pujol Ferrusola. També hi apareixen l'exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironès, o els empresaris Luis Delso Heras, Carles Sumarroca Coixet i Carles Sumarroca Claverol. La resolució subratlla que part d'aquestes activitats van coincidir en el temps amb la presidència de Jordi Pujol, entre els anys 1980 i 2003.

La resta d'investigats que aniran a judici són Ramon Gironès Pagès, Mercè Riera, Xavier Tauler, Xavier Corominas, A. G., Gustavo Buesa, Josep Mayola, Jaume Ferrer, Carles Vilarrubí Carrió, Josep Cornado, Elvira Vidal, Jorge Barrigón, Francesc Robert i Bernardo Domínguez Cereceres. 

 

Després de la instrucció, el jutge conclou que el patrimoni de la família prové de diverses fonts, en alguns casos desconeguts i que "no existeixen indicis sòlids" sobre l'existència de la famosa herència de l'avi Florenci. "Al llarg de la investigació no s'ha aportat cap element que permeti contrastar la veracitat d'aquesta versió, ni tampoc s'ha subministrat cap explicació raonable i contrastable per cap de les persones investigades d'aquesta família sobre aquest fet", assenyala José de la Mata. Precisa que els mateixos investigats neguen tenir coneixement del lloc on va estar aquesta deixa, les entitats bancàries on va ser dipositada o administrada o com i quan va arribar a Andorra.

"Pagaments milionaris dissimulats"

Més enllà de la deixa de l'avi Florenci, el magistrat sosté que l'origen dels fons està en pagaments il·lícits de terceres persones, vinculades a diferents empreses. Serien "pagaments milionaris a la família dissimulats sota diferents estructures societàries més o menys sofisticades i utilitzant diferents paradisos fiscals i fórmules contractuals". Segons De la Mata, "tots aquests contractes simulats trobaven la seva contraprestació en l'exercici d'influències concretes per part de la família Pujol en adjudicacions, canvis de qualificació urbanística, adjudicació de concessions, etc. al llarg i ample de l'espai geogràfic català". En altres ocasions, segons la interlocutòria, aquests pagaments als Pujol Ferrusola només serien per a “mantenir la bona relació” de cara a futurs favors polítics i contractuals.

En alguns casos, segons la instrucció, aquests pagaments es feien simulant suposades operacions contractuals d’assessorament en els camps més diversos, l’existència de les quals “no ha quedat acreditada”. De fet, el jutge sosté que en múltiples ocasions s’ha acreditat el contrari: la inexistència del suposat negoci.

Organització liderada pel president

De la Mata assegura que al capdamunt d’aquesta presumpta organització criminal, com a líder, estarien l’expresident Jordi Pujol i la seva dona Marta Ferrussola, “que s’autodenominava mare superior de la congregació”. Per sota, i seguint les seves instruccions, s’hi trobaria “el capellà de la parròquia”, el seu fill Jordi Pujol Ferrusola. Segons el magistrat instructor, l’expresident “va assumir la direcció de tota l’estratègia i la recepció i la distribució de les quantitats il·lícites entre els seus pares i els seus germans”.

Més enllà de la participació individual en algunes operacions, la resta de germans —Josep, Pere, Oleguer, Oriol, Marta i Mireia— es limitarien a seguir les instruccions de Jordi Pujol Júnior. Ho farien obrint les seves pròpies posicions bancàries a Andorra, gestionant els capitals que eren “distribuïts” per ell i prenent decisions per ocultar aquest patrimoni. En alguna ocasió també haurien estat Oleguer i Pere els que van realitzar transferències als seus germans. Per tot això, el jutge considera que es compleixen els requisits de l’organització criminal, amb diferents nivells jeràrquics, una estructura planificada i permanència en el temps des de 1992 fins al 2014.