Amb una mica de nigromància i endevinació, fa tot l’efecte que la batalla de portades dels següents set dies es bifurcarà entre els diaris que s’exclamaran contra la reforma de la reforma de la reforma (i així fins almenys deu des del 1978) de l’última llei educativa –la LOMCE del ministre Wert, l‘espanyolitzador de nens catalans–, i els que optaran pels tràfecs i tractots dels dos partits de govern espanyols per rellevar la cúpula del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'òrgan de direcció de la justícia de l'Estat.
El País explica avui que el PP ha llençat l’as de bastos a la taula de joc i proposa per a presidir el Consell –i, per tant, el Tribunal Suprem– a Manuel Marchena, el president de la Sala Segona del Suprem, que encapçala el tribunal que jutjarà el cas 1-O. El PSOE s'hi refusa.
La premsa antigovernamental, en canvi, ha decidit que la Justícia encara no toca. Bé, almenys aquest dissabte. El que toca és blasmar, infamar i reprovar la reforma de la LOMCE. La proposta encara és a les beceroles però, segons l’ABC i El Mundo, consistirà en permetre aprovar el batxillerat amb una assignatura suspesa, abandonar l’ensenyament del castellà (el tabloide monàrquic en diu “espanyol”), atacar l’escola concertada i posar en perill el “model bilingüe de Madrid”. Ni més ni menys, escolti.
Impressiona com no se’n poden estar de dir totes aquestes enormitats sense proves ni dades.
La cosa és que el trio de diaris de la dreta ha optat per aixecar aquesta cridòria i aquest escàndol amb la LOMCE i no jugar fort el tema calent de la renovació del CGPJ, que és on hi ha el ferro polític de debò. L'únic que hi posa la banya, obliquament, és La Razón.
Serà perquè El País els va passar pel davant amb l’exclusiva aquest divendres? Improbable. No serà que els fa vergonya presentar la renovació de l’òrgan de govern de la Justícia espanyola (són 20 jutges) com el que sembla: un mercat on el PP i el bloc PSOE-Podemos ja s’han repartit deu jutges cadascú i ara trafiquen i s’agarbeixen aviam qui en serà president, que és l’únic nomenament que no han potinejat de mutu acord?
En vistes del judici de l’1-O –i la seva instrucció fabricada–, l’escàndol per la sentència sobre les hipoteques, i la rebregada a Estrasburg pel judici a Arnaldo Otegi en el cas Bateragune (entre altres fracassos), el trio de la dreta i més enllà s’ha estimat més no posar més en evidència la Justícia espanyola. Tenien la informació i podien haver-ho fet… però no ho han fet. Han mirat a una altra banda. S’han esforçat perquè no surti fum per la xemeneia judicial i tirar palla als bous amb la trista llei Wert. Viva España, viva el Rey, viva el orden y la ley.