Aquest dissabte hi ha els diaris que obren portada amb l’embolic organitzat pel Tribunal Suprem amb la paralització de la sentència dictada aquest dijous sobre l’impost de les hipoteques (El País, El Mundo), i els que no (ABC, La Razón). També es pot veure d’una altra manera: els diaris que obren amb l’entrega dels premis Princesa d’Astúries i els que no.

L’afer de les hipoteques afecta a milions de persones –com han recordat els mateixos bancs– i importa entre 6.000 milions i 24.000 milions. Els premis afecten als vuit guardonats, les seves famílies i amics –i a la monarquia, que els patrocina, etcètera–, i importa… relativament si es compara amb el tema rival.

ABC

LR

EM

EP

Si la portada palesa la sensibilitat del diari… doncs ja estaria tot dit. Hi ha diaris més sensibles a “los problemas que preocupan a la gente”, i diaris més sensibles als festivals de l’anomenada Primera Família d’Espanya. Hi ha diaris més sensibles al funcionament de la Justícia i l’aplicació de la llei, i diaris més sensibles a les exhibicions de la corona –ambdues institucions de l’Estat, esclar. Hi ha diaris més sensibles a les notícies reals i diaris més sensibles a les rutines reials.

Del que no hi ha dubte és que aquest dissabte és un d’aquells dies en què les portades evidencien a bastament els criteris editorials de cada diari i els seus interessos.

Enfadats amb Pablo Iglesias 

Altres detalls remarcables. La primera d’ABC presenta una gràfica insòlita, que trenca amb la seva tradició de portades pòster amb un sol tema. El tabloide monàrquic ha volgut donar relleu a la visita de Pablo Iglesias als presos polítics engarjolats a Lledoners i ho composa en aquest excepcional àtic de fons groc sobre la capçalera. Com és típic, el títol és ampul·lós, emfàtic i solemne, d’aquests que no expliquen cap fet sinó que manifesten la seva indignació: “El dia de la infàmia”. Potser també serviria per explicar la decisió del Tribunal Suprem de revisar la sentència sobre les hipoteques.

El Mundo s’enfada amb Pablo Iglesias i diu que el líder podemita “se suma al xantatge d’ERC” al govern espanyol. Carai. Xantatge és una paraula molt gruixuda, senyal que estan ben empipats. La Razón titula amb menys afectació i parla de “pressionar”, que segurament és més exacte. El País no dedica ni una línia al tour d’Iglesias, en línia amb el seu capteniment clàssic: la ignorància és el millor menyspreu.

Brussel·les i els pressupostos

Altre tema: la revisió a Brussel·les de l’esborrany dels pressupostos generals de l’Estat. Es manté la mateixa línia que les portades de divendres, però ara amb coneixement de causa, perquè s’ha fet pública la carta de la Comissió sobre la cosa. El Mundo assegura que “la Comissió Europea no es creu els pressupostos” –un judici d’intencions–, mentre que El País titula de manera incolora, inodora i insípida que la UE “avisa Espanya del risc d’incomplir l’ajustament fiscal” (“ajustament fiscal” és argot per “reducció de despesa” –o “retallades” en ambients més, diguem-ne, sensacionalistes).

La remor de fons sobre com cada diari tracta aquest afer té puntes interessants a Twitter, on els corresponsals dels diaris piulen explicacions i indirectes que justifiquen per què diuen el què diuen. Algunes sonen una mica més a excusa i d’altres són més explicatives, com es veu en aquesta mostra:

Els comptes de Twitter dels corresponsals a Brussel·les són sempre una magnífica font per matisar i posar en context la seva informació. Sempre és una referència molt interessant.