El diari suís de Zuric Neue Zürcher ha qüestionat avui que a Espanya existeixi independència judicial. "El Consell d'Europa ha pres nota de la influència que a Espanya hi té la política a la Justícia. Amnistia Internacional considera que la llibertat d'expressió està en perill. I un raper ha estat condemnat a presó", assenyala el diari.

Però no és només això, sinó també la duresa de les penes i la inhibició dels polítics a l'hora de governar. "Els càstigs a Espanya són draconians, de fins a 30 anys de presó per rebel·lió. Gairebé no passa dia que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena no causi preocupació als independentistes catalans i no prengui noves mesures contra els seus representants. Fa a la seva manera, el que haurien de fer en principi els polítics", indica.

El diari detalla que el problema judicial espanyol ha començat a captar l'interès internacional, arran del cas català. "El Consell d'Europa ha entrat en la qüestió davant el fet que el poder judicial a Espanya està influenciat políticament. El fiscal general depèn del govern, cosa que posa en perill la seva imparcialitat i objectivitat. La selecció dels 12 membres del màxim òrgan judicial, el Consell General del Poder Judicial, també s'hauria de despolititzar de forma urgent. Aquest òrgan, els membres del qual són proposats pels partits majoritaris mitjançant un pacte amb quotes, decideix sobre el nomenament dels jutges importants, en particular al Tribunal Suprem, on pertany Llarena", manifesta.

Neue Zürcher recorda que el diari El País va informar al mes de gener sobre els contactes entre el Govern espanyol i el Tribunal Constitucional, suposadament per impedir la investidura de Puigdemont com a nou president català. Detalla l'oposició de Jutges per la Democràcia a aquestes actituds. "En un comunicat al febrer, l'associació de jutges va condemnar la ingerència. Sense posar-se vermell, el ministre de Justícia, Rafael Català, va anunciar per endavant quines decisions adoptarien els jutges contra els independentistes", afegeix.

El diari també cita el cas del Comitè de Drets Humans de l'ONU, que va demanar a finals de març al govern espanyol que garantís els drets dels presos polítics catalans que són diputats. I s'estén especialment en el cas de Llarena, de qui diu que l'acusen d'usar "mètodes inquisitorials" en els seus interrogatoris. Cita el cas de l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, acusada de desobediència, a qui el jutge va advertir que si volia l'acusava de rebel·lió.