Nombroses protestes han omplert els carrers de Bielrússia després de les eleccions presidencials no reconegudes per la UE que van tornar a proclamar vencedor al president Aleksandr Lukaixenko. I d'entre els càntics entonats pels manifestants contra la repressió de l'estat, L'Estaca de Lluís Llach s'ha convertit en un himne. Tot un cant contra la dictadura franquista que ha creuat fronteres i que, ara, també ha despertat l'atenció dels mitjans francesos. "La multitud repeteix amb fervor una cançó. Però no és Give peace a chance de John Lennon, ni Bella Ciao" assenyala el diari Libération en l'article 'A Bielorússia, l’himne de les manifestacions és una cançó catalana'.
"Una cançó de protesta contra la dictadura de Franco, L'Estaca, escrita pel cantant Lluís Llach el 1968, ha acompanyat molts moviments populars, des de Polònia fins a Tunísia", repassa el mitjà francès. La cançó catalana no només es va convertir en un himne per la lluita antifranquista, sinó que també va adquirir un significat contra la imposició del sistema soviètic quan, el 1979, va ser adaptada pel sindicat polonès Solidarnosc. Jacek Kaczmarski en va escriure la versió en polonès titulada Mury on el símbol de l'estaca passa a ser un mur contra el qual el poble lluita per enderrocar. Aquesta és la versió que entonen a les manifestacions de Bielorrússia.
El diari Libération també repassa la trajectòria de Llach, des de dalt dels escenaris fins a la política catalana. "Va posar punt i final a la seva carrera per dedicar-se a la seva vinya, a la literatura, per després entrar en política. Diputat electe del Parlament de Catalunya, [...] és avui, als seus 72 anys, una figura de l'independentisme. Al febrer va acompanyar al president destituït de la regió, Carles Puigdemont, durant una reunió a Perpinyà davant 200.000 simpatitzants", relata el mitjà.
De les desenes de versions i traduccions de L'Estaca, el diari francès també destaca la versió àrab de Yasser Jeradi sota el títol Dima Dima, que va acompanyar la revolució tunisiana coneguda com "revolució del gessamí" del 2011.