L'independentisme ha tornat a respondre i, un any més, ha omplert el centre de Barcelona per fer sentir la seva veu. Ni el mal temps de les hores prèvies, ni tampoc les dificultats actuals del moviment per tirar endavant amb la construcció de la República catalana, els han aturat. Per vuitè any consecutiu, les estelades, les pancartes reivindicatives i els llaços grocs han tornat a agafar tot el protagonisme de la Diada, que, a falta de xifres oficials, està essent de nou multitudinària.
La plaça Espanya, així com la Gran Via i els carrers adjacents on s’ha convocat la manifestació, s'han començat a omplir una hora abans de la convocatòria i, pocs minuts abans de l'inici, ja havien omplert pràcticament tot l'espai. Malgrat que fa unes setmanes les inscripcions a la mobilització eren molt més baixes que en anys anteriors, finalment la tendència es va poder revertir i l’ANC ha anunciat aquest mateix dimecres que s’hi han inscrit 450.000 persones. També s’han venut unes 250.000 samarretes i s’han contractat uns 1.300 autobusos provinents d’arreu del país. Unes xifres molt similars a les d’altres edicions.
Diada, a les portes de la sentència
La d’enguany torna a ser una Diada excepcional: és la segona amb presos polítics i arriba a les portes de la sentència, que s’espera per a principis d’octubre. Malgrat que queden escasses setmanes per a aquesta data, el Govern i els partits que en formen part encara no tenen una estratègia unitària clara sobre com fer-hi front, cosa que ha provocat que últimament s’hagin sentit veus discordants entre els principals líders independentistes i s’hagi produït algun xoc fins i tot en l’àmbit institucional.
Tot i això, l’esperit de la Diada, i la voluntat tant de JxCat com d’ERC que torni a ser un èxit, han donat pas a una treva. Els dos partits han intentat donar una imatge d’unitat a les portes d’aquest 11 de setembre, malgrat que assistiran per separat a la mobilització, també a causa que aquest any l’ANC ha volgut donar més pes als ciutadans i ha eliminat l’anomenada fila zero. Tots els presos i exiliats van signar diumenge passat una carta en la qual demanaven que la manifestació fos multitudinària, igual com també s’ha fet des del Govern i els partits.
Malgrat tots els impediments, doncs, l'independentisme ha tornat a respondre als carrers per fer front a la repressió i reclamar unitat als partits per aconseguir la independència.