Aquesta és la primera Diada de l’Ariadna. Ella, però, encara no ho sap. És a la panxa de la seva mare, la Núria, que avui la porta pintada amb lletres blaves, grogues i vermelles, els colors de l’estelada. S’hi pot llegir: “Vull néixer en un país lliure”. Assenyalant-se la panxa, i il·lusionada per la nova etapa que comença, assegura que l’Ariadna podrà viure moltes més Diades, però a partir d’ara “per celebrar que som un país lliure i independent”.
La de la Núria i l’Ariadna només és una de les moltes històries que s’amaguen darrere la Diada del Sí. En un ambient molt festiu i familiar, un milió de catalans, segons dades de la Guàrdia Urbana, s’han manifestat aquesta tarda pel centre de Barcelona. Ho han fet sota un sol de justícia, que només ha donat alguna treva en moments comptats. El crit de “votarem”, acompanyat dels càntics independentistes i d'Els segadors, ha regnat durant les més de dues hores que ha durat la concentració, la sisena gran manifestació del moviment en un 11 de setembre i l'última abans del referèndum de l'1 d'octubre.
L’Ariadna era una de les més petites de la manifestació, la Maria, una de les més grans. Intenta venir cada any, sempre que la salut li ho permet. Li agrada l’ambient i assegura que es manifesta en record als seus pares i als seus avis, però també ”pel dia de demà”.
D'arreu de Catalunya
La Maria, com la Núria i l’Ariadna, és de Barcelona, però milers de ciutadans han vingut d’arreu. De nord a sud i d’est a oest, més d’un miler d’autocars, i també molts vehicles particulars, han posat rumb a Barcelona per mostrar la força i la unitat del moviment independentista, en un moment tan transcendent, a les portes de l'1-O i davant la pressió de l'Estat per impedir la votació. Per als independentistes, aquest 11 de setembre calia mostrar a Madrid i al món que segueixen units i decidits a tirar endavant la votació.
Els geganters de Tàrrega han sortit ben d’hora. A les nou del matí ja tenien els gegants carregats al remolc i feien cap a Barcelona. Han fet una parada tècnica al Bruc i després ja han arribat a la capital, per poder descarregar tranquils i trobar lloc al tram assignat, al carrer d'Aragó, just a la plaça de Letamendi. “Hem vingut a la Diada perquè els meus nets puguin viure en un país independent”, assegura un dels integrats del grup, mentre s’abraça amb els seus fills.
La Diada del referèndum
“Venim cada any perquè creiem que hem de donar suport al procés democràtic”, assegura l’Elisenda Sànchez, presidenta dels Margeners de Guissona, la colla castellera d’aquest poble de la Segarra. “La ciutadania no hi pot faltar”, afegeix. La seva colla està compromesa amb el referèndum de l’1 d’octubre i segura que, tot i les amenaces del govern i la justícia espanyols, es podrà acabar votant.
Així ho han volgut mostrar durant la manifestació, fent una escenificació de la votació. La colla ha alçat dos pilars, un portava una papereta i l’altre una urna feta de cartró. Al ritme de les gralles, que amenitzaven l’espera fins a les 17.14, els dos pilars s’han anat acostant i finalment han acabat "votant" sota els aplaudiments dels milers de manifestants que els envoltaven.
Guissona és un dels 700 municipis que ja han assegurat al Govern que obrirà locals municipals l'1 d’octubre. Com també ho és el petit poble del Vilosell, situat a les Garrigues. "Almenys deixeu-nos votar, és el mínim que es demana en una democràcia”, reclama l’alcalde del Vilosell, Jordi Nogué, que dijous passat va signar la carta de l’AMI i l’ACM per demostrar el compromís amb referèndum. “No tenim por de la justícia espanyola”, afegeix una regidora també del municipi, Gemma Farré. “El dia 1 obrirem el local de votació perquè la gent pugui votar, exercir la democràcia no és cap delicte”, manifesta, convençuda del seu compromís.
Aquesta ha estat la Diada del referèndum i aixo ho demostren també les diverses converses que es podien anar sentint durant la manifestació. Totes versaven sobre el mateix: la votació de l’1 d’octubre. Molts expressaven la sorpresa per l’actuació de la Guàrdia Civil, que aquest dissabte va entrar a la redacció del setmanari El Vallenc en busca de les paperetes. “No les trobaran pas, i les urnes tampoc”, ha afirmat més d’un entre somriures divertits, convençuts que la votació ja és imparable.
“Amb l’edat que tinc, si puc veure la independència, serà el millor que pugui veure”, assegura en Claudi, que ara té 70 anys i que ha fet més d'una hora de trajecte amb autocar per venir des del poble de Carme, a l’Anoia, i ser aquí aquest 11 de setembre, en la que espera que sigui la Diada definitiva.