L'acció exterior del Govern de la Generalitat no ha estat un invent del procés independentista, encara que la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría el tema se li va clavar entre cella i cella. Tampoc va ser una improvisació del president Jordi Pujol, que va fer de la projecció internacional de Catalunya un dels objectius prioritaris del seu Govern malgrat els insistents bastons a les rodes que hi posava l'Estat. El fet cert és que l'acció exterior ja va ser una de les preocupacions del Govern de Lluís Companys, especialment arran de l'esclat de la Guerra Civil i el daltabaix que això va representar per a la societat catalana. L'atenció a centenars de ciutadans estrangers residents a Catalunya, la necessitat d'aconseguir fora de les fronteres de l'Estat proveïments i material bèl·lic, l'explicació al món de la causa republicana o senzillament les tasques d'intel·ligència van obligar l'executiu de la Generalitat a constituir el 1936 la secretaria de Relacions Exteriors. Com a titular de la nova responsabilitat, el Govern hi va situar el jurista Rafael Closas i Cendra.
Tota la feina que es va organitzar al voltant d'aquesta secretaria d'Exteriors ha estat documentada i recollida en una exposició de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), comissariada per Manuel Manonelles, i que ara s'ha traslladat al Parlament de Catalunya, on estarà instal·lada tres mesos. Amb el títol Acció Exterior en temps de guerra. La presència internacional de la Generalitat de Catalunya (1936-1939), l'exposició disposa de documents de l'època, alguns dels quals provinents dels arxius de Salamanca, i filmacions de la productora impulsada per la secretaria d'Exteriors, Laya Films.
Turisme de guerra
Un dels engranatges més innovadors de la maquinària de diplomàcia del Govern que va liderar Rafael Closas va ser la creació l'octubre del 1936 del Comissariat de Propaganda, al capdavant del qual es va situar Jaume Miravitlles. D'aquest comissariat, que també tenia funcions d'intel·ligència, en depenien les delegacions de la Generalitat que es van anar obrint a Londres, Brussel·les, Estocolm i París. Entre les activitats que va impulsar destaca les visites a Catalunya de representants polítics, periodistes, artistes i líders d'opinió d'arreu del món. Un dels fotògrafs més emblemàtics de la Guerra Civil, Robert Capa va revelar part de les seves icòniques fotografies al laboratori que el Comissariat va posar al servei dels periodistes estrangers. A través de les seves gestions van desfilar per Catalunya figures com l'intel·lectual i polític francès André Malraux, o el qui pocs anys més tard seria primer ministre de l'Índia Jawaharal Nehru. És el que Manonelles descriu com a "turisme de guerra", que inclou noms que van deixar la seva petjada en la història d'aquell conflicte com, Ernest Hemingway o George Orwell.
Igualment popular en aquell moment era l'estrella de Hollywood Errol Flynn, que també figura en la llista de famosos que la Generalitat va portar a Catalunya. L'actor va arribar a Barcelona el març de 1937 acompanyat del seu amic Hermann Erben, un tèrbol metge alemany. A banda de visitar el comissariat i visualitzar material de Laya Films, l'actor i el seu acompanyant van viure una accidentada nit de flamenca: va coincidir amb una derrota al front d'Aragó i els veïns van confondre aquella xerinola amb una celebració de simpatitzants del bàndol franquista. A més, Flynn va voler visitar la primera línia de guerra, i Jaume Miravitlles els va facilitar vehicle, xofer i un fotògraf per acudir al front de Madrid. La cosa, però, no va acabar bé, atès que els agents de l'actor van fer córrer la notícia falsa de que havia estat ferit al front, cosa que va enutjar Miravitlles, que el va instar a abandonar el país.
Totes aquestes visites han quedat registrades en el Llibre d'or del Comissariat de Propaganda, que recull 380 signatures i dedicatòries de personalitats que van viatjar a Catalunya per donar suport a la causa republicana, i que forma part de l'exposició. Aquí van deixar el seu testimoni parlamentari de diferents nacionalitats, delegacions dels Estats Units o de la Xina, escriptors com John Dos Passos o Rafael Alberti o l'actor i activista nord-americà Paul Robeson, que va signar amb un "bon cop de falç". És, segons Manonelles, una de les joies de l'Arxiu.
Colònia diplomàtica del Maresme
A banda de les activitats d'intel·ligència i de propaganda, una de les funcions clau de la Secretaria de Relacions Exteriors de la Generalitat va ser l'atenció als diferents consolats instal·lats a Catalunya, preocupats per la protecció dels seus nacionals, com també de les propietats o interessos econòmics i empresarials. Amb l'esclat de la guerra el juliol de 1936 i en un context extremament volàtil, les notícies de detencions i assassinat se succeïen dia rere dia. Països com França, Itàlia, Gran Bretanya i Alemanya van enviar a Barcelona, a petició de les seves delegacions diplomàtiques, vaixells de guerra i naus civils per evacuar els seus ciutadans. Fins i tot algunes delegacions van abordar un pla per poder ocupar el port de Barcelona si fos necessari per garantir la seguretat d'aquesta evacuació. Aquesta via de sortida no només la van aprofitar ciutadans de nacionalitat estrangera, també nombroses personalitats catalanes van haver de fugir amb l'ajut de la Generalitat i les delegacions diplomàtiques davant l'onada de violència que es va desencadenar. Més de 40.000 persones haurien estat evacuades entre juliol de 1936 i finals de 1937.
Davant dels bombardejos de l'aviació feixista sobre Barcelona registrats entre gener i març de 1938, gran part del cos diplomàtic i consular resident a Barcelona va decidir traslladar-se al Maresme. Aquella zona, lluny dels objectius estratègics, disposava de vil·les senyorials, bona part de les quals eren residències d'estiueig de la burgesia barcelonina, i tenia accés a vies per a la possible evacuació. El manteniment d'aquestes delegacions diplomàtiques va comportar també la ubicació davant les costes del Maresme de vaixells de guerra dels diferents països. El gener del 1939 fins a nou cuirassats i destructors del Regne Unit, França i Estats Units van evacuar per mar des d'aquest punt molts dels seus ciutadans mentre les carreteres s'atapeïen de desenes de milers de refugiats que intentaven fugir. Aquests vaixells es van convertir també en objectiu de l'aviació franquista com va quedar il·lustrat per les fotografies fetes per un operador de ràdio del destructor nord-americà USS Omaha, Frank de Cruz, i que formen part de l'exposició.
Art català a París
L'art també es va convertir en una arma més d'aquesta intensa activitat de propaganda. El 20 de març de 1937 al Musée National du Jeu de Paume, a París, es va inaugurar l'exposició Du X siècle au XV siècle. L'art catalan, que va reunir les principals joies de l'art romànic i gòtic català sota la batuta de Joaquim Folch i Torres. Aquella exposició, que ja s'havia plantejat durant el govern del president Francesc Macià, es va considerar un èxit absolut. De fet, atès que només es va poder mantenir durant un mes al Jeu de Paume perquè les sales estaven compromeses per a una altra mostra en el marc de l'Exposició Universal de París, es va decidir allargar-la traslladant-la al castell de Maisons-Laffite. Un cop acabada l'exposició, les autoritats catalanes i franceses van acordar mantenir les obres a París per preservar-les del conflicte bèl·lic. Folch i Torres es va encarregar de custodiar-les fins al seu retorn a Barcelona, el setembre del 1939.
El gener del 1939 va ser el secretari de Relacions Exteriors de la Generalitat, Rafael Closas i Cendra, qui va marxar a l'exili a França amb la seva família. El 1945, en acabar la Segona Guerra Mundial, va ser també un personatge clau del primer —i únic— govern constituït per Josep Irla a l'exili de París, com a sotssecretari de Presidència. No va tornar a Barcelona fins al 1950 i va morir dos anys més tard. Curiosament, el seu fill Albert s'acabaria convertint la dècada dels 50 en un dels actors més populars de l'Espanya de Franco. També el comissari de Propaganda, Jaume Miravitlles, va marxar a l'exili, del qual no va tornar fins al 1962.