La ràdio pública alemanya Deutschlandfunk ha analitzat en un reportatge l'impacte psicològic que va tenir la repressió violenta contra el referèndum de l'1-O. La ràdio ha entrevistat la psicòloga de la UAB Ingeborg Porcar, de qui recorda que va coordinar un equip especialitzat després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i un altre després de l'actuació policial contra el referèndum.

Deutschlandfunk afirma que després de la repressió de l'1-O "van créixer les consultes a psicòlegs a tot Catalunya" per la tensió creada. "La gent es queixava d'ansietat, d'insomni i tenia una sensació constant de malestar. Ingeborg Porcar i el seu equip es van ocupar primer de les escoles on s'havien fet les votacions del referèndum", ha indicat.

Porcar explica que la situació era complicada perquè "va ploure sobre mullat". "Vam tenir moltes consultes de les associacions de pares de les escoles. Per als nens i nenes especialment era molt difícil entendre el que havia passat en les instal·lacions escolars. Sempre els dius: "Si et perds, ves a la policia". I el fet que els policies ara presumptament fossin els dolents els va provocar inseguretat. Com que a més persones amb visions del món molt diferents envien els seus fills a l'escola, ens vam centrar en les estratègies per a la resolució de conflictes i la desescalada per no posar en perill la convivència", indica.

Deutschlandfunk recorda que la conselleria de Salut va fer públic llavors un vídeo amb consells per evitar l'estrès: "dormi el suficient, faci una dieta saludable i planifiqui descansos de mitjans de comunicació i apagui'ls. Assessorament per a una gestió individual de la crisi".

El reportatge, que es titula "Por, ansietat i frustració", recorda que els primers dies després de la repressió de l'1-O els teatres van quedar buits, i apunta que ara tornen a estar plens i també els restaurants. Però adverteix que "Catalunya encara no ha tornat a la normalitat".

Des d'un punt de vista psicològic, Ingeborg Porcar precisa a la ràdio que ni independentistes, ni unionistes ni la denominada tercera via han aconseguit culminar els seus objectius, i que això crea malestar. "El sentiment bàsic és la frustració. Alguns estan frustrats perquè han cregut en la República però no l'han aconseguida. Els qui mai han entès aquesta aspiració se senten frustrats perquè el tema segueix sobre la taula. I el tercer grup que ha intentat mediar en el conflicte està frustrat perquè no ho ha aconseguit. Ningú no és feliç. I això és perillós", ha manifestat.