Cada ciutadà de l'Estat espanyol deu un total de 31.400 euros, segons ha calculat l'economista Santiago Niño Becerra tenint en compte el deute de les administracions públiques d'Espanya. L'economista ha compartit aquesta xifra en una piulada, on també ha destacat que no canvia encara que la persona "sigui un ancià a les portes de la mort o una nena que acaba de néixer en un hospital de la seva ciutat". Niño Becerra ha pogut fer aquest càlcul gràcies a una informació publicada per Elnacional.cat, que assenyala un augment del deute públic, aconseguint un rècord històric el passat agost, en arribar fins als 1.491 bilions d'euros. Unes dades que va avançar el passat divendres el Banc d'Espanya i que mostren una taxa de creixement del 5,1% en termes interanuals. En comparació amb xifres anteriors, aquest augment del deute de les administracions públiques espanyoles és encara més alarmant. De fet, marca un nou rècord, superant els 1.487 bilions del mes de juliol i sumant 72.029 milions més des de l'agost de l'any passat.
Les despeses del deute públic
La principal part del deute públic és de l'Estat, amb un saldo d'1,313 bilions al tancament d'agost, una xifra que augmenta respecte als 1,307 bilions del mes anterior. Per a altres unitats de l'Administració Central, el saldo va ser de 46.598 milions, una mica per sota del marcat al juliol (46.842 milions) i un 15,8% inferior al registrat un any abans. El deute de les administracions de Seguretat Social va ser de 99.184 milions, repetint la quantitat que va marcar el mes anterior, encara que un 8% més que el 2021. Pel que fa a les administracions territorials, el deute de les comunitats autònomes es va elevar fins als 316.075 milions el passat agost, amb un augment interanual del 0,9%. Per la seva part, l'endeutament de les corporacions locals va ser de 22.676 milions, una xifra que se situa per sota de la del mes anterior, però un 0,8% per sobre del que es va assolir l'agost del 2021.
Cal recordar que l'esclat de la pandèmia dos anys enrere va multiplicar els problemes econòmics. L'impacte sobre l'economia que va tenir la covid, així com les mesures restrictives per evitar el seu contagi, va suposar un desequilibri en els pressupostos l'any 2020 i un endeutament públic dels països membres de la Unió Europea. En el cas espanyol, va tenir una important incidència, amb un dèficit que va assolir el major percentatge del PIB respecte als altres països de la UE. En concret, es va elevar fins al 11% del PIB, a la vegada que el deute es va incrementar fins al 120% del PIB, la quarta ràtio més gran, segons les dades d'Eurostat.
Niño Becerra, crític amb el pla econòmic d'Espanya
L'economista Niño Becerra ja va criticar el pla econòmic i social de l'Estat espanyol, després de la publicació d'un informe de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social en l'Estat Espanyol (EAPN-ÉS), el qual va revelar que gairebé la meitat dels espanyols (44,9%) viu molt a prop del límit de les seves possibilitats, mentre que un de cada cinc ciutadans ja es troba en aquesta situació, amb unes llars que arriben a final de mes amb moltes dificultats. Niño Becerra va afirmar que són unes xifres molt greus i que "suposa un fracàs de país". A través d'una publicació a Twitter, també va fer dues preguntes: "per què s'ha arribat?" a aquesta difícil situació i "quins plans existeixen per a revertir-la ... Si és que és possible?". L'economista va demanar parlar de solucions factibles i no de "transferir a aquestes persones una almoina".