El saldo del deute de les administracions públiques va pujar fins els 1.491 bilions d'euros el passat agost del 2022, amb una taxa de creixement del 5,1% en termes interanuals. Aquestes són les dades que ha avançat el Banc d'Espanya aquest divendres. Així doncs, el deute de les administracions públiques espanyoles va tancar en 4.444 milions més que el mes de juliol (1,487 bilions) i una quantitat que marca un nou rècord. Les dades encara són més flagrants si les mirem d'un any a l'altre. En comparació amb l'agost del 2021, el creixement de l'endeutament públic d'Espanya va ser del 5,1%.

Despeses per entitats

La major part del deute és de l'Estat, amb un saldo d'1,313 bilions al tancament d'agost, davant els 1,307 bilions del mes anterior, mentre que en comparació interanual el creixement va ser del 6,9%. Per a altres unitats de l'Administració Central, el saldo va ser de 46.598 milions, lleugerament per sota del marcat al juliol (46.842 milions) i un 15,8% inferior al registrat un any abans. El deute de les administracions de Seguretat Social es va situar en 99.184 milions, la mateixa quantitat que el mes anterior i un 8% més que un any abans. Pel que fa a les administracions territorials, el deute de les comunitats autònomes va créixer fins als 316.075 milions a l'agost, amb un augment interanual del 0,9%.

L'endeutament de les corporacions locals es va situar en 22.676 milions, lleugerament per sota del mes anterior i un 0,8% més del que marcava l'agost del 2021. La suma del deute de tots els subsectors és superior a l'endeutament públic total perquè hi ha imports que es comptabilitzen doblement, fonamentalment perquè l'Estat és el principal creditor de les autonomies. L'import de la consolidació en el conjunt de les administracions públiques (el deute repetit) va augmentar a l'agost 307.000 milions, que en comparació interanual suposen un 4,8% més.

A la cua de la UE

Els problemes es multipliquen des de l'esclat de la pandèmia fa dos anys. Cal recordar que l'impacte econòmic de la covid i de les mesures implementades per a la seva contenció va disparar el 2020 el desequilibri pressupostari i l'endeutament públic dels països de la UE, amb una incidència especial a Espanya, on el dèficit va assolir l'11% del PIB , el més gran entre els 27, mentre el deute va pujar al 120% del PIB, la quarta ràtio més gran, segons dades d'Eurostat.

En el conjunt de la UE, el dèficit es va elevar l'any passat fins als 922.548 milions d'euros des dels 76.499 milions del 2019, fet que suposa una ràtio del 6,9% del PIB, davant del 0,5% de l'any anterior a la pandèmia, mentre que el deute públic dels 27 va pujar a 12,06 bilions, davant els 10,8 bilions del 2019, i va assolir el 90,1% del PIB de la UE des del 77,2% de l'any anterior. Entre els països de l'euro, el dèficit pressupostari del 2020 va ser del 7,2% del PIB, cosa que equival a un desequilibri negatiu de 821.739 milions, davant el dèficit del 0,6% del PIB o 77.141 milions, corresponent al 2019.