Quan se’ls hi pregunta a Pablo Casado i Albert Rivera què els diferencia d’un partit com Vox s’ho pensen molt. Però finalment arriben a un punt comú: el PP i Ciutadans, diuen ells mateixos, no estan a favor de la supressió de l’Estat de les autonomies, com proposa Santiago Abascal sense amagar-se. Malgrat tot, a l’hora de la veritat, amb les propostes de tots dos sobre la taula, les diferències són més aviat formals. Desmantellar les autonomies, però per la porta del darrere.

El millor exemple d’això és l’última proposta de Casado: que la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia puguin donar ordres a les policies autonòmiques, com els Mossos d’Esquadra o l’Eirtzantza. Un principi de subordinació que va en contra del mateix ordenament legal.

L’Estatut del 2006, després de ser retallat, estableix que els Mossos “tenen com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceixen totes les funcions pròpies d’un cosa de policia” en els àmbits de seguretat ciutadana i ordre públic. El mateix passa amb la policia basca. L’Estatut de Gernika defineix l’Eirtzantza com una policia integral. Els estatuts són lleis orgàniques.

Casado també proposava aquests mecanismes “d’inspecció o jerarquia” en altres àmbits com la sanitat o l’educació, unes competències que estan totalment transferides a les comunitats autònomes.

quim torra mossos efe

En la mateixa línia, de rebaixar el poder de les autonomies, també va l’última proposta d’Albert Rivera. En una altra vessant, la del poder de decisió en els assumptes de l'Estat. El líder de Cs ha promès que, si arriba a la Moncloa, aprovarà una barrera del 3% perquè al Congrés només hi estiguin representats “els partits que tenen vots a tota Espanya”, i per tant expulsar-ne partits com ERC, el PDeCAT, el PNB o Bildu. “Ja n’hi ha prou que el futur del nostre país el decideixin personatges com tu que només treballen per a destruir-lo”, li retreia a Arnaldo Otegi.

Això no ve de nou. Durant els últims mesos, tant Pablo Casado com Albert Rivera han promès una nova aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya tan sols arribar a la Moncloa, sense límits de temps i intervenint tot tipus d’àmbits, des de l’educació i els mitjans públics fins a les institucions penitenciàries i les delegacions a l'exterior que tenen totes les comunitats.

L’article 155, però, requereix en primer lloc que una comunitat autònoma “no compleixi les obligacions que la Constitució i altres lleis li imposen”, fet que no s’ha produït amb el Govern Torra. L’article 155 també estableix que és per “adoptar les mesures necessàries per obligar aquesta al compliment forçós d’aquestes obligacions” i que el govern espanyol “podrà donar instruccions” per a fer-ho. El Tribunal Constitucional encara té pendent per resoldre un recurs sobre l’únic cop que s’ha aplicat el 155, que va cessar tot un Govern i dissoldre tot un Parlament.