En qüestió de tres dies, la ultradreta ha aconseguit triomfar a dos països de continents diferents: l’Argentina, amb la victòria de Javier Milei; i els Països Baixos, amb la primera posició a les urnes de Geert Wilders. Ambdós resultats es poden explicar, en part, per un context mundial on l’extrema dreta està guanyant terreny davant una situació de frustració i manca d’expectatives amb allò que hi ha establert. L’estabilitat, la pau, l’ascensor social, la prosperitat econòmica: tots ells són factors que, presumiblement, atribuïm a un bon funcionament de la democràcia. La realitat, però, dibuixa un escenari de guerres, polarització, més desigualtats i crisis econòmiques. I darrere de part d’aquesta decepció s’hi amaga, de retruc, una manca de satisfacció amb la democràcia. Així ho reflecteix la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), publicat la setmana passada, on tres de cada quatre catalans asseguren estar gens o poc satisfets amb el funcionament del sistema democràtic. Aquesta dada es complementa, al mateix temps, amb un estudi demoscòpic de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) d’aquesta setmana, que plasma que el grau de satisfacció amb el funcionament d’una forma d’organització política i social que es remunta a l’Antiga Grècia: la nota mitjana no arriba a l’aprovat (4,5), fent que la satisfacció dels catalans sigui inferior a la mitjana europea (5,2).

Si bé aquest ‘descontentament’ amb la democràcia no és nou —l'enuig es percep als sondeigs a partir de la crisi econòmica que arrenca el 2007— ni les xifres arriben al rècord, un dels aspectes que més preocupa és que la insatisfacció ha fet forat entre les generacions més joves. El baròmetre del CEO pregunta a cada onada pel nivell de satisfacció amb el funcionament de la democràcia i, en aquesta darrera, s'ha registrat la xifra rècord —des que hi ha registres— dels joves de 18 a 24 anys que asseguren estar poc satisfets. De fet, si se suma al percentatge d'aquells qui asseguren estar gens satisfets, arriben gairebé al 77%. La tendència es mou en el 75% fins a les persones que tenen 49 anys, mentre que a partir dels 50 el tant per cent de persones que estan poc o gens satisfetes amb la democràcia baixa al 70%.

Quan s'amplia la perspectiva i es fa una ullada a les dades totals de Catalunya, la resposta que agrupa més adeptes és la poca satisfacció amb el funcionament democràtic. En específic, el percentatge arriba al 54,4%, que és la xifra més elevada des del febrer de 2016. La segona resposta més escollida és la de 'bastant satisfet/a' que, tot i situar-se en un 22,9%, cau cinc punts en només quatre mesos (si ho comparem amb el baròmetre anterior, publicat el mes de juny). En tercer lloc, hi trobem la població que no se sent gens satisfeta, i que representen el 19,4%. Aquesta dada, unida als qui senten poca satisfacció, s'acosta al 75%. Finalment, el tant per cent de catalans que estan molt satisfets amb la democràcia és del 2,3%. És una quantia que es manté força estable, i que des del 2016 no ha superat mai el 4%. D'altra banda, si els resultats s'enfoquen per la simpatia dels enquestats per determinades formacions polítiques, s'aprecia que aquells qui se senten més propers a Vox són els més insatisfets amb el funcionament democràtic (91,3%). Seguidament, hi ha els qui sintonitzen amb els postulats de les tres formacions independentistes: la CUP (84,8%), Junts per Catalunya (76,6%) i Esquerra Republicana (74,9%). En canvi, aquells qui expressen un menor grau d'insatisfacció són els simpatitzants del Partit Popular (69,6%), seguits dels propers als comuns (64,5%) i el PSC (62,8%).

 

Expectatives frustrades, democràcia militant i un context global d'erosió de certs consensos

Tenint en consideració aquestes dades, ElNacional.cat ha conversat amb quatre politòlegs per cartografiar i abordar què hi ha darrere d'aquesta manca de satisfacció amb el funcionament de la democràcia i què causa aquesta frustració ciutadana. Els quatre entrevistats —Toni Rodon, Ana Sofía Cardenal, Jesús Palomar i Adrián Caballero— coincideixen en el fet que no es tracta d'una problemàtica que se circumscrigui al context català i espanyol, sinó que té a veure amb una "dinàmica global" de "distanciament i desafecció" no només vinculada amb la democràcia, sinó també amb la política. Tanmateix, Rodon, Cardenal, Palomar i Caballero plantegen la diferenciació de la pregunta sobre el grau de satisfacció amb el funcionament de la democràcia respecte a les preferències pel tipus de règim o l'interès per la política. En aquest sentit, la professora de Ciències Polítiques i Dret de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ana Sofía Cardenal, constata que aquesta insatisfacció amb el funcionament democràtic no es trasllada ni és paral·lela a una major preferència per un règim que no sigui la democràcia. En canvi, sí que hi veu similituds amb la baixa confiança que la ciutadania expressa amb les institucions.

Per la seva banda, el professor de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Toni Rodon, avisa que la pregunta sobre la satisfacció amb la democràcia "no sabem ben bé què està mesurant: si una persona està satisfeta amb votar, amb la competició entre els partits polítics o el rendiment que proporciona el sistema". Així ho exemplifica el politòleg: "Pots tenir un país que celebri eleccions amb plena normalitat, que no tingui cap cas de corrupció i que la competició entre els partits sigui correcta, i després tinguis molta gent passant gana. Per tant, potser el grau d'insatisfacció amb la democràcia serà alt en aquest cas perquè hi ha ciutadans que pateixen, però no pel funcionament del sistema". En aquesta línia, Rodon fa èmfasi en el fet que, tot i ser unes dades preocupants, hi ha marge per a un enfocament 'optimista': "La gent no està enfadada amb la democràcia pel fet que anar a votar no sigui important, perquè cregui que cal prohibir la llibertat d'expressió o perquè consideri que hi ha partits que no s'haurien de presentar a les eleccions, mostren la insatisfacció amb l'escàs rendiment del sistema perquè la societat té molts problemes i la democràcia no els aporta totes les solucions que volen".

Al fil d'aquest argument, Jesús Palomar, docent de la mateixa branca a la Universitat de Barcelona, apuntala la "frustració" com una de les causes que relliga amb la insatisfacció plasmada als baròmetres demoscòpics. I per això planteja la importància de saber què entén la ciutadania per democràcia: "Si la gent només percep que la política és una disputa entre partits i polítics, segurament això no els interessi. El mecanisme democràtic com a eina de baralla entre partits no genera interès perquè, al cap i a la fi, no té cap utilitat real. Si això fa pensar a la gent que la política no és útil, és evident que se senten frustrats amb el sistema que regeix. En canvi, si la democràcia no ens arriba com el fet que la gent es baralli al Congrés i els polítics vetllin pels seus propis interessos, sinó que s'entén com l'eina per decidir sobre qüestions vitals de la ciutadania, la resposta potser és diferent. I si no fos diferent, llavors seria molt preocupant". Comparteix aquesta diagnosi el politòleg i periodista Adrián Caballero, que afirma: "Quan una persona veu que la política està per altres coses i no per a les coses del menjar, que aquest últim element no va bé, li implica a la política la responsabilitat d'això. Quan la feina que haurien de fer els polítics no es correspon a la realitat, és quan tenim el problema de desafecció. Un ciutadà no pensa en temes abstractes, sinó en fets tangibles. La democràcia, en principi, comportava una millora de les condicions de vida, un funcionament adequat de l'ascensor social, un millor futur per a les properes generacions: quan alguna d'aquestes coses no passa, la gent se sent decebuda". Aquesta frustració amb les expectatives tenen a veure amb contextos de recessió econòmica, segons Cardenal, que subratlla que la insatisfacció amb el funcionament democràtic creix amb la crisi que arrenca el 2007. La politòloga també posa al damunt de la taula els efectes de la pandèmia de la covid-19 com un dels catalitzadors dels resultats negatius per a la democràcia, o les polítiques aplicades a la revolució tecnològica pels "impactes desiguals" que està causant en la societat.

Qüestionats per si les dades de desafecció poden estar relacionades amb una cultura política menys madura pel fet de tenir una democràcia relativament jove en comparació amb altres països de l'entorn més immediat, Jesús Palomar creu que pot ser una de les causes en tant que "l'Estat ha viscut per diverses dictadures i monarquies absolutes" al llarg dels darrers tres segles: "No hi ha una cultura tradicionalment democràtica". Al seu torn, Toni Rodon precisa que "encara no hi ha una cultura política de gestionar democràticament la discrepància" i que Espanya té una democràcia "molt militant, molt dels meus contra els altres". D'altra banda, Ana Sofía Cardenal sosté que "a Espanya hi ha una llarga història d'apatia i de desafecció política" que explicaria, en part, els resultats que mostren les enquestes sobre el funcionament democràtic. En tot cas, la professora de la UOC veu ara l'Estat "convergint amb les democràcies avançades" en els nivells de satisfacció amb la democràcia.

Els joves, "atrets per la novetat"

Entre les dades, el que resulta preocupant per als entrevistats són les que tenen a veure amb els més joves. Aquesta insatisfacció amb el funcionament de la democràcia entre ells s'ha ampliat i Toni Rodon alerta del fet que "no només estan decebuts amb el que produeix la democràcia, sinó que cada vegada les actituds autoritàries entre ells prenen més força". "És normal que diguin que no estan contents perquè els costa prosperar i perquè tenen males perspectives per al futur, però fins i tot ja veiem que alguns assenyalen que això de votar no és la millor opció", expressa. Sobre aquesta qüestió, la professora Ana Sofía Cardenal apuntala que els joves "es rebel·len contra la manca d'expectatives" i que, a vegades, aquestes expectatives frustrades "acaben portant a votar partits populistes". Des de la seva òptica, als joves "els crida l'atenció la novetat i se senten atrets" per aquesta: "Ells han arribat a la política a través dels nous partits, com ara Podemos, Ciutadans o Vox. Crec que una part important de votants de Ciutadans (amb l'excepció de Catalunya, que han anat al PSC) ha acabat a Vox. Com a partit nou, atreu els joves, i aquesta formació està activant i normalitzant aquestes actituds" de desafecció amb els principals consensos de la democràcia. Rodon afegeix que els partits d'extrema dreta "erosionen" aquests pilars: "Aconsegueixen entrar al sistema i posen de moda certs valors que són perillosos per a la supervivència de la democràcia".

Què podria revertir aquesta tendència? Per a Adrián Caballero, la insatisfacció amb la democràcia no seria tal si hi hagués "menys polarització, més estabilitat o més prosperitat econòmica". També ho creu Jesús Palomar, que veu una ciutadania "cansada, desgastada": "La gent vol trobar feina, viure en un món més sostenible i que passi allò que esperen de la política".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!