La seguretat a Catalunya ha empitjorat en el darrer any. Aquesta és la percepció que té un 55% dels catalans, segons l'enquesta de Convivència i seguretat a Catalunya 2023 que ha publicat aquest dimarts l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). En paral·lel, un 41% afirma que es manté igual que l'any 2022, mentre que només un 4% apunta que aquesta ha millorat. L'estudi, fet a través de 2.055 enquestes i que es van efectuar entre el 12 i 21 de juliol, també contempla una pitjor percepció de la seguretat a Espanya (54,7%) i arreu del món (72,8%), segons els enquestats. Aquesta mala sensació minva quan es tracta d'entorns més immediats: un 28,2% de la població catalana considera que la seguretat al seu barri ha empitjorat, percentatge que s'eleva al 38,1% en el cas dels seus pobles o ciutats. Això enllaça amb la convivència, ja que els catalans creuen que és millor en el seu entorn més proper: valoren amb un 6,4 la convivència als seus municipis o barris, amb un 6,1 a Catalunya i amb un 5,6 a l'Estat.
Ara bé, aquesta dada contrasta de manera notòria amb la percepció de seguretat personal: tres de cada quatre catalans (un 75,9%, per ser precisos) assevera que el seu nivell de seguretat personal s'ha mantingut estable en el darrer any, mentre que únicament un 15,3% creu que ha empitjorat i un 8,8%, que ha millorat. El director de l'ICIP, Kristian Herbolzheimer, també ha volgut destacar que un 18,2% dels catalans sent que pertany a un col·lectiu discriminat, una dada que els preocupa. Majoritàriament, ho perceben per raons de gènere, llengua o identitat nacional, lloc d'origen o orientació sexual. Això també ve acompanyat d'un altre fet: una de cada cinc persones indica que ha sentit por a l'hora d'expressar les seves opinions en els darrers dos anys.
Encara sobre la seguretat, la població de Catalunya assenyala la corrupció, la delinqüència i les crisis econòmiques i financeres com els tres temes que més els amoïnen. En aquesta línia, per reforçar la seguretat personal, els ciutadans aposten d'una manera clara per enfortir les polítiques educatives i la formació en valors per davant de l'opció d'endurir les penes a persones que cometen delictes. En tot cas, aquesta estratègia és avalada positivament per combatre el terrorisme, la delinqüència, la corrupció i el masclisme.
Preguntats per si estan d'acord amb el fet que les guerres són inevitables, el consens entre la societat catalana és molt ampli: fins a un 69% sosté que són evitables. En aquest context, gairebé la meitat de la població (46,3%) apuntala que la despesa militar espanyola és excessiva i només un 8,1% la veu insuficient. Tampoc comparteixen que l'Estat exporti armes a altres països i la mitjana se situa en un 3,5.
Baixa la percepció de polarització pel procés
En relació amb la polarització ideològica, el treball demoscòpic de l'ICIP reflecteix un increment d'aquesta sobre els principals temes de debat de l'agenda pública. Paradoxalment, retrocedeix la polarització sobre el procés d'independència. L'any 2022, la mitjana s'ubicava en un 7,1 sobre 10; enguany, ho fa en un 6,8. Ara bé, es manté la llengua d'ús habitual com a segon eix de polarització (6,2), seguit de la immigració (6), classe social (5,9), impostos i l'estat del benestar (5,9) i feminisme (5,6).
Pel que fa als actors que els catalans opinen que són els principals responsables de la polarització, l'enquesta dibuixa un resultat clar: els mitjans de comunicació (88,1%), els partits polítics i la classe política (85,7) i les xarxes socials (84,2%). En canvi, fins a un 80% dels ciutadans no creu que, a nivell individual, fomentin la polarització a Catalunya.