La candidatura de Ramón Tamames a la moció de censura de Vox, la segona d'aquesta legislatura contra Pedro Sánchez, no ha estat exempta de polèmica tant per l'edat de l'economista com pels seus orígens polítics al Partit Comunista Espanyol i com a cofundador d'Izquierda Unida. Des del partit d'ultradreta asseguren que és el candidat idoni i que pot generar consensos, tot i que la moció està condemnada al fracàs. Els de Santiago Abascal s'han resignat a acceptar que tenen més diferències que punts amb comú amb Tamames, entre les quals hi ha temes fonamentals per la formació com són l'avortament, el feminisme o el model autonòmic, que l'economista ha assegurat que quedaran fora del seu discurs al Congrés. Amb tot, però, un dels altres grans pilars que sosté Vox és el seu odi i rebuig a l'independentisme, mentre que la posició de Tamames, almenys durant el referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre del 2017, era pràcticament oposada a la dels ultres. Segons ha publicat el diari El Mundo, recollint un article d'Arcadi Espada, el 2017 l'ara candidat de Vox apostava pel reconeixement de la nació catalana com una manera d'intentar resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, que en aquell moment estava en el seu punt més àlgid. 

Aquest va ser el terme que va utilitzar Tamames en una carta dirigida a Artur Mas el 3 d'octubre, dos dies després del referèndum i coincidint amb la jornada de vaga general i del polèmic discurs del rei Felip VI, tal com ell mateix va reconèixer en la reedició del 2018 del seu llibre sobre la independència ¿A dónde vas, Cataluña?, publicat per primer cop el 2014. Segons explicava llavors, s'enviava cartes regularment amb Mas, però també amb Mariano Rajoy, que en aquell moment era president del govern espanyol. Una de les seves propostes del programa polític que va pensar per trobar una solució al conflicte amb Catalunya va ser traslladar el Senat a Barcelona, una opció que s'ha plantejat en més d'una ocasió, però que mai no s'ha acabat materialitzant. També la creació d'un ministeri d'Afers Territorials, amb seu a Barcelona. Fins i tot proposava una Agència Tributària Federal, i limitar al 4% els límits de la solidaritat interregional. Tot plegat va en contra del que defensen la majoria de partits espanyols, però especialment Vox, que basa el seu programa a suprimir l'estat de les autonomies, convertint-lo en un estat de dret unitari, per, suposadament, promoure la igualtat i la solidaritat, en lloc dels privilegis i la divisió. Abans, s'haurien tornat a l'estat competències que ara recauen en els parlaments autonòmics, com són Educació. Sanitat o Justícia. 

Una posició totalment diferent de la de Vox

Tamames parlava a Artur Mas en les seves cartes del que definia com a "Gran Ocasió". Així, segons ell, després del referèndum d'autodeterminació era el moment adequat per plantejar un possible acord i "frenar l'evolució perversa que després podríem lamentar tots". "La possibilitat que plantejo, si es pot fer, i ja sé que és molt difícil, seria saludada per tothom com la Gran Ocasió. I sense perjudicis, ni falses premisses, no seria tan difícil reconsiderar el nou estatus de Catalunya, i fins i tot el nou nom de la comunitat com a Nació Catalana", una proposta inspirada en els noms del Principat d'Astúries, la Comunitat Foral de Navarra o el País Basc. 

Aquesta era la posició de Tamames fa poc més de cinc anys i que va traslladar a Artur Mas. En aquell moment, Vox no tenia representació al Congrés, però els membres del partit ja s'oposaven de ple a la independència de Catalunya. Per exemple, una de les seves actuals líders, Rocío Monasterio, boicotejava actes del president Carles Puigdemont. L'economista i Vox haurien pactat que els temes que els diferencien no apareguin al seu discurs al Congrés dels Diputats, tot i que l'exlíder del PCE insistia la setmana passada que Abascal li havia donat "absoluta llibertat" per redactarlo, sense vetar res, quan li van preguntar per si Abascal li havia demanat que no parles de feminisme, avortament i model autonòmic.