La Defensora del Poble Europeu, Emily O'Reilly, descarta per ara investigar l'espionatge amb Pegasus a la Unió Europea. O'Reilly ha dit aquest dimecres ser "conscient" dels casos d'espionatge en països del club comunitari, com Espanya, Hongria o Polònia, però ha assegurat que l'organisme no ha rebut cap queixa sobre aquesta qüestió i, per tant, per ara no està en els seus plans investigar els casos d'espionatge, que afecten eurodiputats d'ERC i Junts. En cas que arribi una queixa sobre com les institucions o agències europees estan abordant la qüestió, O'Reilly ha assegurat que l'analitzaran.
Segons les revelacions del Citizen Lab, els eurodiputats d'ERC Diana Riba i Jordi Solé van ser espiats amb Pegasus. Els eurodiputats de Junts també s'haurien vist afectats: Toni Comín abans d'agafar l'acta, Carles Puigdemont a través del seu entorn i, en el cas de Clara Ponsatí, per l'espionatge a un dels seus assistents. Un cop es van publicar les revelacions sobre l'espionatge a eurodiputats, l'Eurocambra va posar a disposició dels seus membres un servei per saber si tenien instal·lat Pegasus. La cambra també ha creat un comitè d'investigació, que s'ha s'havia acordat establir abans del CatalanGate, per determinar si l'ús de Pegasus ha infringit la legislació de la Unió Europea i els drets fonamentals. El comitè té previst presentar un informe final d'aquí a un any. Pel que fa a la Comissió Europea, ha insistit que són els estat els que han d'investigar els casos d'espionatge amb Pegasus.
Cop de porta de l'Audiència Nacional
El magistrat de l'Audiència Nacional que investiga el cas Pegasus, José Luis Calama, ha rebutjat que la Generalitat sigui acusació popular per "manca de legitimació". Calama ha desestimat la petició del Govern perquè "actualment no hi ha habilitació legislativa general perquè les persones jurídiques públiques exerceixin l'acció popular". "La manca de legitimació de la Generalitat de Catalunya per personar-se en les presents actuacions en la referida qualitat apareix de forma meridianament clara", diu Calama en una interlocutòria que va en línia amb la posició de la fiscalia, que es va oposar a la petició de la Generalitat.
Calama no creu que la legitimació de la Generalitat es pugui sustentar en la normativa autonòmica que invoca el Govern en la seva petició i sosté que l'acció pública en aquest procediment penal correspon en exclusiva al ministeri públic. Per a Calama, en aquest procediment "no existeix previsió legal específica en què pugui emparar-se la personació pretesa". El magistrat investiga en aquesta causa l'espionatge al president espanyol, Pedro Sánchez, i a la resta de ministres arran d'una denúncia presentada per l'Advocacia de l'Estat.