Després de quinze dies sense cap reunió, aquest divendres van tornar a trobar-se, al Congrés dels Diputats, els equips negociadors del PSOE i ERC que exploren la investidura de Pedro Sánchez. L’objectiu era el de mirar com podien desencallar la cosa, amb uns socialistes molt apressats a formar govern com abans millor. Però els republicans van sortir de la mateixa manera que van entrar-hi: “Sense novetats rellevants”. La seva mirada estava i està fixada en una altra banda: en el paper que adopti l’Advocacia de l’Estat, autònoma però que penja del Ministeri de Justícia, en les al·legacions sobre la immunitat d’Oriol Junqueras davant del Tribunal Suprem. La resta, tant pel que fa a la taula de diàleg com pel que fa a l'agenda social de l'executiu, ja ho tenen bastant resolt i apamat.

I què fa l’Advocacia de l’Estat? De moment, prendre-s’ho amb molta calma. La intenció inicial era no esgotar el termini del 2 de gener. Havia de ser un simple tràmit; de fet, és l’única part que encara no ha presentat les seves al·legacions, a diferència de la defensa de Junqueras, la Fiscalia i Vox. Els serveis jurídics de l’Estat ja havien informat favorablement al líder d'ERC el passat juny perquè pogués anar a recollir l’acta d’eurodiputat davant la Junta Electoral Central. Aquest cop, però, hi ha més dubtes i incerteses, jurídiques però també polítiques, amb ERC que reclama un “gest” per desencallar el bloqueig polític. Per alguns advocats de l’Estat l’encaix entre una cosa i l’altra és missió impossible. Encara està per veure qui acaba signant el document. Podria ser la mateixa advocada general Consuelo Castro.

El que demana ERC és clar: que almenys el seu líder pugui sortir de la presó, recollir l’acta, exercir de diputat i que el Tribunal Suprem hagi de demanar un suplicatori al Parlament Europeu. Els dubtes de l’Advocacia de l’Estat comencen després de recollir l’acta de diputat. El passat mes de juny van considerar que no podia anar fins a Brussel·les a exercir el càrrec, sinó que havia de tornar a la presó. En aquesta ocasió podria demanar a la JEC que remetés al Parlament Europeu la sentència condemnatòria del procés. Caldrà veure fins on estan disposats a arribar els serveis jurídics de l'Estat.

En el moment que ERC ho ha supeditat a l’Advocacia, ha estat l’Advocacia qui ha acabat tenint la paella pel mànec. Per la seva part, el Tribunal Suprem també té previst prendre-s’ho amb calma per decidir com aplica la sentència de Luxemburg. No s’espera una decisió abans del 7 de gener.

Mentrestant, des de La Moncloa es limiten a assenyalar amb insistència el camí als advocats de l’Estat: acatar la sentència de Luxemburg. Ho han de reclamar des de la sala de premsa, a través dels mitjans de comunicació, després de l’últim Consell de Ministres de l’any. Admeten que no saben què dirà l’esperat informe, malgrat ser un òrgan que penja directament del Ministeri de Justícia, i fins i tot ignoren quan el presentaran. Des de l’executiu de Sánchez l’esperen amb molta més ànsia que a Esquerra.

En cas que es compliqués, no seria el primer cas de "rebel·lió" d’un advocat de l’Estat en la causa del procés. Va ser el cas d’Edmundo Bal, que va ser apartat de la representació de l’Estat al Tribunal Suprem després de negar-se a firmar l’escrit d'acusació per sedició i no per rebel·lió contra els dirigents independentistes. Ara Bal fa carrera a Ciutadans. Ha tornat a repetir com a diputat de carambola, en córrer la llista per la dimissió d’Albert Rivera.

Per si faltaven elements en aquest calendari endimoniat, enmig de les festes nadalenques, divendres que ve, 3 de gener, es reunirà la Junta Electoral Central. Damunt la taula tindrà la inhabilitació del president Quim Torra. La Junta Provincial de Barcelona va desestimar la petició del PP, Cs i Vox per retirar-li immediatament l’acta de diputat, i ara aquests partits ho han portat davant la JEC. En cas de donar-los la raó, Torra deixaria de ser president aquest mateix gener, sense necessitat que la sentència sigui ferma. La magnitud del terratrèmol del primer president inhabilitat en exercici del càrrec és difícil de preveure des de Madrid.

En aquest context tan convuls, a hores d’ara, pràcticament l’únic escenari per a una investidura assegurada passa per celebrar el debat d’investidura els dies 2, 3 i 5 de gener, abans de la cavalcada de Reis. Perquè això sigui possible, l’Advocacia de l’Estat hauria de presentar les seves al·legacions aquest mateix dilluns, i que aquestes siguin prou flexibles com per aconseguir el vistiplau d’ERC. Així la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, tindria marge per a convocar la sessió d’investidura. Com més temps passi, més es complicarà el govern de coalició progressista.

El “fiasco” dels pressupostos

Una maniobra molt similar va intentar ERC ara fa gairebé onze mesos. Llavors els republicans demanaven un “gest” per a l’aprovació dels pressupostos de l’Estat: que Sánchez instés a la Fiscalia a retirar les acusacions contra els dirigents independentistes a punt de ser jutjats. Des de La Moncloa s’hi van negar, molt probablement preveient una revolta dels fiscals del Tribunal Suprem, que no volguessin assumir el canvi de parer. No han acabat de controlar mai el seu deep state, tot un conjunt d'alts funcionaris i aparells de l'Estat que actuen amb agenda pròpia i sovint contraposada, incloent-hi el poder judicial. Així, els primers comptes de Sánchez van fracassar i Espanya va anar a eleccions el 28 d’abril.