Al mateix edifici on Moncloa va decidir ara fa un any reunir el Consell de Ministres a Barcelona, a la Llotja de Mar, una desena de formacions polítiques de fins a cinc comunitats autònomes diferents s'han conjurat en una aliança política com a resposta a "la seriosa preocupació pels greus efectes que tindran les sentències contra els líders polítics i socials catalans per a l'exercici dels drets fonamentals de tota la ciutadania". En un manifest conjunt, expressen el rebuig a les condemnes contra els líders independentistes, defensen el dret d'autodeterminació i aposten, una vegada més, pel diàleg com a única solució

La declaració l'han signat ERC, Junts per Catalunya, la CUP, la Crida Nacional, el PDeCAT, Demòcrates, Bildu, el BNG, Més Mallorca, Més Menorca i Esquerra Valenciana. L'acte ha comptat amb figures destacades de tots aquests partits i del Govern, com el vicepresident Pere Aragonès i el conseller Jordi Puigneró, i les diputades Laura Borràs i Malta Vilalta o Arnaldo Otegi. Entre les forces signants, n'hi ha diverses que formen part de governs autonòmics, com és el cas de Catalunya, Balears i Euskadi.

L'objectiu d'aquesta iniciativa és fer palès que l'Estat espanyol no té un conflicte només amb Catalunya, sinó que el problema és deslocalitzat. El manifest és extremadament contundent, però conclou assumint "el compromís amb la recerca de solucions democràtiques i estables al conflicte polític que els nostres pobles mantenen en el si de l'Estat espanyol". 

Abans, el text qüestiona que Espanya sigui un estat "plenament democràtic i modern com els del seu entorn europeu", denuncia que "ha entrat en una etapa de regressió cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu" que "ha afectat tant els diversos pobles com els moviments d'àmbit estatal que demanen una modernització de l'Estat i la superació definitiva del règim anterior". Així mateix, s'exclama per la manca de "reconeixement i respecte a la plurinacionalitat", la inexistència de "separació de poders" i les "amenaces contínues de suspensió de l'autonomia, de l'autogovern i de drets històrics per qualsevol via".

Davant d'aquesta realitat, reivindiquen "el dret a l'autodeterminació", el caràcter "democràtic i pacífic" de la seva acció política, la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats, les llibertats civils i unes polítiques socials que permetin el progrés dels pobles.

Alhora, s'hi fa una apel·lació a la comunitat internacional perquè "possibiliti, doni suport i promogui aquestes solucions". 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat