El procés, amb la sentència ja a la mà i les protestes encara al carrer, ha marcat clarament el primer debat electoral pel 10-N organitzat per TVE i Ràdio 4 amb els candidats catalans. Un debat, que ha arribat a tres dies pel tret de sortida oficial de la campanya i en el que no hi han participat les primeres espases. Ni ERC, ni PSC, ni Cs ni tampoc el PP hi han enviat els caps de llista, els socialistes degut a que la seva número u està de baixa per prescripció mèdica. Així, Joan Josep Nuet (ERC), José Zaragoza (PSC), Jaume Asens (Comuns), Laura Borràs (JxCat), Nacho Martín Blanco (Ciutadans), Jordi Roca (PP), Ignacio Garriga (Vox) i Mireia Vehí (CUP), han estat els encarregats d’obrir foc de cara al 10 de novembre.

El debat no ha aconseguit posar sobre la taula noves propostes pel que fa a la possible solució del procés, i ha acabat desembocant en un debat encès en el que els partits s'han propiciats crítiques i retrets. Un autèntic tots contra tots, en el que el PSC ha intentat posar als comuns al mateix sac que els independentistes, Cs i el PP han venut una Catalunya arrasada i amb un partit socialista que s'ha entregat al sobiranisme, una ERC i JxCat han que retret als socialistes que no siguin capaços d'establir un diàleg i uns Comuns crítics amb independentistes i PSC a parts igual. 

Per altra banda, la CUP i Vox, s'han estarenat en el debat i ho han fet amb força. Els cuparies, que es presenten per primera vegada en unes eleccions espanyoles, han atacat a l'unionisme però també als Comuns i fins i tot han entrat en el cos a cos amb ERC i a JxCat, en el primer cas per l'abstenció a la investidura de Pedro Sánchez, i en el segon per l'actuació dels Mossos d'Esquadra.

Per la seva banda, Vox, que ja va obtenir representació el 28-A, ha demanat mesures més "determinants" que el 155 i la Constitució i ha apostat per la il·legalització de partits, la fi del sistema autonòmic i fins i tot l'"estat d'excdepció". Una estratègia per marcar un perfil propi clar respecte PP i Cs.

L'independentisme endureix el discurs

El fet que es tracti d'una repetició electoral i que només faci sis mesos de l'anterior campanya ha provocat que alguns arguments siguin semblants als esgrimits el 28-A, però també hi ha hagut diferències, especialment de la bancada independentista, motivades per la sentència i la reactivació de la repressió arran de les protestes al carrer. Un dels exemples clars d'aquest enduriment del posicionament ha estat el del números tres d'ERC, Joan Josep Nuet, que ha lamentat que el diàleg amb el PSOE hagi quedat "enterrat" i ha assegurat que el vot gratis "no existeix".

Tot i això, ha apostat pel diàleg i ha defensat que si l'independentisme guanya a les urnes el proper 10 de novembre podrà obligar als socialistes a seure a negociar, una negociació que pels republicans ha d'incloure l'autodeterminació. Amb tot, Nuet ha retret al PSOE falta de "propostes" i que deixin sempre la "cadira buida" i ha assegurat que "no hi ha res més unilateral que trencar la cara a la gent a cops de porra".

Laura Borràs, cap de cartell de JxCat, ha atacat també els socialistes per no voler dialogar i optar per la "venjança", no agafant ni tan sols el telèfon al president Quim Torra. A més, Borràs ha defensat que el model territorial -tal com es deia el bloc del debat de TVE- només pot ser la "independència" i ha acusat als partits autoanomenats "constitucionalistes" de ser els culpables de què s'hagi "liquidat" aquest model amb les amenaces constants de 155.

La candidata de JxCat ha evitat durant tota la primera part interpel·lar a ERC, i fins i tot en algun moment ha semblat que es llençaven algun cable per ajudar-se. Tot i això, en la segona part, i quan ja s'estava parlant de la desacceleració econòmica, Borràs ha criticat que els republicans s'abstinguessin a la investidura de Pedro Sánchez del passat mes de juliol i els ha acusat de donar-los els seus vots "gratis". Un atac que Nuet ha optat per passar per alt i no replicar. 

Asens acusa l'independentisme d'"ingenu"

Per part de la CUP, Mireia Vehí ha estat molt dura amb l'unionisme, posant-los tots al mateix sac, i acusant-los de ser "règim" i "part del problema". Fins i tot ha protagonitzat una enganxada amb Jaume Asens, candidat dels Comuns, a qui ha acusat d'abandonar el dret a l'autodeterminació i de tenir-lo només com a concepte teòric. Asens, per la seva banda, ha titllat l'independentisme d'"ingenu" per no haver calculat la reacció de l'Estat ni la "correlació de forces" i li ha demanat "autocrítica". En aquest sentit, ha assegurat que cal anar als "grans consensos" i construir una "carril central" per trobat una solució al conflicte. "No s'autodetermina qui vol sinó qui pot", ha acabat dient.

També ha intentat entrar en el cos a cos amb ERC i amb el PSC, amb qui comparteix frontera electoral. En el primer cas, els ha retret que el Govern de Catalunya estigui "dividit" i els ha acusat de ser "irresponsables", mentre que per l'altra banda, ha posat al mateix sac PSOE i partits de dretes, acusant-los de fer "seguidisme" del PP i de buscar una "gran coalició". 

La dreta ven una Catalunya "en flames"

A l'altre extrem, PP, Cs i Vox han optat per treure rèdit de les protestes contra la sentència i els aldarulls dels darrers dies als carrers de Barcelona, i han defensat més mà dura contra l'independentisme. El candidat popular per Tarragona, Jordi Roca, ha defensat que "no es pot dialogar amb els que cremen ciutat i tallen carreteres", mentre que Martín Blanco, número 5 de Cs, ha parlat de "violència extrema" i de gent amb "por a sortir al carrer" per demanar un 155 i que se cessi al president Torra. Per la seva banda, Ignacio Garriga, de Vox, ha apujat el to, parlant d'una Barcelona que és "ciutat refugi de violents i radicals" i ha demanat decretar l'"estat excepció". 

Finalment, José Zaragoza, número dos del PSC per Barcelona, ha intentat erigir-se com l'"única força" que pot "guanyar a l'independentisme a Catalunya", pel frec a frec que li pronostiquen les enquestes respecte ERC, així com també a la dreta a Espanya. D'aquesta manera, s'ha dedicat a desgastar ERC retraient-los el seu rebuig als pressupostos i la seva aposta per la unilateralitat l'octubre de 2017, mentre que ha volgut posar al mateix sac els tres partits de dretes i ha assegurat que si sumen governaran.