"El compliment de la llei estava per sobre de la convivència ciutadana". La frase és textual i l'ha dit el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va ser responsable de l'operatiu policial que va operar durant el referèndum il·legal del passat 1 d'octubre, durant la seva declaració com a testimoni al Tribunal Suprem.

De los Cobos ha carregat fort durant la declaració contra el conseller d'Interior Joaquim Forn, el major Josep Lluís Trapero i el cos dels Mossos d'Esquadra, acusant-los d'alertar la ciutadania de detalls del dispositiu per poder muntar els escuts humans davant els locals i impedir així l'acció dels cossos de seguretat de l'Estat. I els ha acusat de fer tot el possible per afavorir el referèndum i dificultar la feina de la Guàrdia Civil i el CNP.

De fet, el coronel ha reforçat tota la tesi de la Fiscalia, assegurant que tot va ser un concert entre Govern, Mossos i entitats que va fer possible la celebració del referèndum. 

El que va ser màxim responsable de la coordinació policial, ha afirmat que en una reunió celebrada el 28 de setembre va demanar que es desconvoqués el referèndum perquè era la manera "més fàcil" d'evitar desordres, davant del temor expressat pel Govern que esperava milers de persones al carrer.

El coronel ha explicat que des del Govern mantenien que la convivència ciutadana era "un bé superior" que no es podia alterar per l'actuació policial. Durant la reunió que va mantenir amb l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, De los Cobos va advertir que la forma més senzilla d'evitar incidents passava per desconvocar el referèndum.

Segons fonts presents a la declaració, Pérez de los Cobos també ha acusat els Mossos d'actuar com a "focus d'informació" per eludir ordres judicials i permetre que se celebrés l'1-O. Davant del jutge del Suprem, ha criticat el dispositiu policial dels Mossos, l'ha titllat d'insuficient i ha dit que no era "operatiu" enviar dos agents per col·legi electoral.

En una trobada que el testimoni ha qualificat de "tensa", Forn li hauria plantejat, segons les mateixes fonts, que la postura de la Generalitat era que la convivència s'havia de preservar i que la llei s'havia d'aplicar amb criteris de congruència i proporcionalitat en el cas que les forces de l'ordre actuessin durant la celebració del referèndum.

Sobre la desproporció de l'actuació policial, i a preguntes de la defensa, De los Cobos ha explicat que només va tenir accés a la part dispositiva de l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i no a la part on es recomanava no trencar la convivència, i que per tant no n'era coneixedor. Tot el contrari que el Govern de la Generalitat, que disposava del text complet, perquè tenia càrrecs imputats amb accés a la documentació del sumari.

Nega els ferits

De los Cobos ha negat els 1.060 ferits. Diu que només van ser assistències.

També ha exposat que l'elecció dels col·legis on va actuar la policia es va fer amb criteris d'eficàcia. Que els cossos de seguretat de l'Estat no estan afectats per la prohibició del Parlament de Catalunya d'utilitzar pilotes de goma. Que també van fer servir gasos lacrimògens. I que va decidir suspendre les reunions previstes amb Mossos l'1 d'octubre quan va veure la situació del matí. Desconvoca Guàrdia Civil i CNP, però no Mossos, que es presenten a la reunió i no hi troben ningú.

L'últim testimoni

El coronel Diego Pérez de los Cobos, alt càrrec de la Secretaria d'Estat encarregat de la coordinació policial de l'1-O, ha declarat avui com a testimoni davant del jutge del Suprem Pablo Llarena en la causa que investiga per rebel·lió els líders del procés sobiranista.

De los Cobos va ser el responsable de coordinar l'actuació policial davant l'1-O, una jornada en què, segons la seva versió, va ser necessari utilitzar la "mínima força imprescindible" davant la "resistència passiva organitzada" i les "accions de violència directa" amb què van ser rebudes les forces públiques.

En els diferents informes que ha posat a disposició judicial després del que va passar el dia del referèndum, insisteix en l'actitud d'"absoluta passivitat i nul·la col·laboració" dels Mossos d'Esquadra, que acusa d'haver intentat "entorpir i obstruir" l'actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Concretament, en l'escrit que va remetre al jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona, ​​que investiga les càrregues de l'1-O, ha apuntat que diversos agents dels Mossos "van proferir insults" contra policies nacionals, als quals "van arribar a agafar", i que un comandament de la policia catalana va entorpir una intervenció a l'institut Pau Claris de Barcelona.

Llarena tanca amb De los Cobos la ronda de declaracions que ha escoltat aquesta setmana, en les quals han passat pel Suprem els exconsellers de la Generalitat que van dimitir abans de l'1-O i de la declaració unilateral d'independència (DUI) Jordi Jané, Neus Munté, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget, i l'exdirector general dels Mossos d'Esquadra Albert Batlle.