El ministre d'Afers Estrangers, Alfonso Dastis, s'ha mostrat avui partidari de fomentar la inclusió, acceptar qui pensa diferent, complir les regles i reafirmar els valors de la democràcia i de l'estat de dret com a instruments per frenar l'auge dels nacionalismes a Europa.

Dastis participa avui en la Cimera de Líders de la Unió Demòcrata Internacional (IDU), que se celebra fins demà a Salamanca i que dimecres clausurarà a Madrid la secretària general del PP i ministra de Defensa, María Dolores Cospedal, amb l'assistència de dirigents de partits de centre-dreta de més de 36 països.

En declaracions als periodistes, el ministre d'Afers Estrangers s'ha referit als "dos instruments fonamentals" que, segons la seva opinió, existeixen per frenar l'auge dels nacionalismes a Europa. Així, ha al·ludit a la necessitat de reafirmar "els valors de democràcia i estat de dret amb la separació de poders i els drets fonamentals dels individus".

No fomentar l'exclusió

També ha posat èmfasi en la protecció de les minories, a ser inclusius, a no fomentar la fragmentació o l'exclusió, en la necessitat d'"acceptar a qui no pensa com un" i a "complir les regles" perquè sense elles i "sense ordre jurídic que tothom hagi de respectar, no hi ha llibertat". El ministre s'ha mostrat "optimista" malgrat les amenaces i desafiaments als quals està subjecte "l'ordre liberal internacional".

"Hi ha problemes globals als quals hem de fer front", ha sostingut Dastis, convençut que entre els més importants figuren "el canvi climàtic, la tensió al ciberespai o el terrorisme". No obstant això, ha considerat que seguint "junts i treballant de manera col·lectiva" com fan els països en organitzacions internacionals com la Unió Europea o Nacions Unides, aconseguiran "tirar endavant i defensar un ordre internacional" basat en els seus "principis i valors" tradicionals, ha conclòs.

Per la seva banda, el president del PP de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha fet referència en el seu discurs inaugural de la Cimera de Líders de la IDU a la crisi territorial com "el desafiament més gran que ha tingut la democràcia espanyola, juntament amb l'intent fallit de cop d'estat de febrer de 1981".