La CUP torna a plantar Pere Aragonès. I és que la formació anticapitalista no ha amagat la seva postura crítica amb la gestió que ha fet el Govern durant aquesta legislatura. Si fa dues setmanes renunciaven a visitar-se amb el president de la Generalitat després de la detenció de quatre activistes pel dret a l'habitatge, ara, els cupaires han anunciat que no assistiran a la conferència que el president de la Generalitat oferirà aquesta tarda al Museu d'Art Nacional de Catalunya (MNAC). La raó: no comparteixen "la dinàmica que està emprenent el Govern i que s'allunya cada cop més de l'acord d'investidura i dels compromisos de l'inici de la legislatura".
En aquest sentit, els anticapitalistes asseguren que continuen exigint a Aragonès que passi "de les paraules als fets". "I que treballi per tornar a l'essència del 14 de febrer, posant un horitzó clar cap al referèndum d'autodeterminació i prioritzant els interessos de la majoria de la població", han avisat. Tot i la decisió, la CUP no perdrà de vista la conferència. Al contrari: estarà plenament pendent dels anuncis que faci el president de la Generalitat i seguirà treballant perquè aquesta legislatura "esdevingui el nou cicle polític que el país porta temps reclamant".
El comunicat dels cupaires també fa referència a la postura de la formació respecte a la gestió del Govern durant aquesta legislatura. Les discrepàncies s'han visibilitzat clarament en el desacord pels pressupostos, que la CUP va votar en contra, i pel que fa als Jocs d'Hivern, que els anticapitalistes rebutgen frontalment. Així, els cupaires han estat taxatius, assegurant que l'actual Govern "no ha fet prou passes endavant per impulsar canvis substancials que suposin un trencament amb les polítiques de la 'sociovergència' dels darrers 30 anys i que segueix estancat en un marc de passivitat davant del govern de l'Estat i de seguidisme als interessos de la patronal i Foment".
ERC, Junts i PSC, presents
Per contra, qui sí que serà a la conferència d'Aragonès seran les dues formacions de l'Executiu català (ERC i Junts) i el principal partit de l'oposició, el PSC. Així, els republicans han informat que s'hi podran veure les cares dels principals noms del partit, com l'exvicepresident Oriol Junqueras, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i la portaveu, Marta Vilalta. Dels seus socis de govern, hi haurà una delegació dels consellers de Junts, així com la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Sànchez, entre d'altres. Finalment, el primer secretari del PSC, Salvador Illa, també hi serà: ja va confirmar la seva assistència de manera pública durant la darrera sessió de control al Govern.
Conferència de país
L'acte al MNAC coincideix amb el primer aniversari de les eleccions al Parlament del 14-F, que van consolidar una majoria absoluta independentista a Catalunya. Aragonès aprofita aquesta data per abordar, segons fonts de presidència, qüestions que afecten la gestió del Govern, però també la seva proposta sobre com avançar en el procés d’independència de Catalunya. No és, però, una conferència dirigida exclusivament a l’independentisme sinó a la Catalunya sencera, a la qual ja es va referir dimarts durant la sessió de control al Parlament quan va instar a l’independentisme a parlar menys dels seus problemes i més del país.
Aragonès té intenció de plantejar una conferència de país, segons fonts de presidència, centrada en els reptes del Govern però també en la necessitat de reforçar els principals consensos socials i polítics. Dirigida al conjunt de la ciutadania, amb la voluntat de buscar complicitats i explicar el moment que viu el país i les perspectives de futur, asseguren aquestes fonts que avancen que el president plantejarà les seves propostes en qüestions com la llengua, la fi de la repressió o el compromís democràtic, però també en com "seguir avançant" en el camí cap a la independència. De fet, insistirà en l’aposta per la necessitat d’una estratègia compartida per part de la majoria independentista, amb referències al procés de negociació, a l’actitud de l’Estat respecte al conflicte polític amb Catalunya, i al que des de la plaça Sant Jaume es descriu com la "voluntat majoritària" de votar un referèndum d’autodeterminació, així com a favor de l’amnistia.