L'acord de claredat que el Govern vol impulsar genera moltes reticències i dubtes entre els partits de l'oposició, també entre les formacions independentistes. Així ho ha volgut expressar la CUP en una interpel·lació a l'executiu feta aquest dimecres al Parlament, on han volgut llançar una nova proposta per avançar en l'autodeterminació: constituir una ponència a la cambra catalana per tal de redactar una nova llei d'un referèndum que els cupaires voldrien que se celebrés abans que s'esgoti la legislatura, és a dir, abans del febrer de 2025. La diputada Montserrat Vinyets ha reclamat al Govern que "retorni al Parlament la sobirania que li correspon" i ha destacat que decisions com la del dret a l'autodeterminació "no s'han d'externalitzar" de la cambra legislativa.

Durant la interpel·lació, Vinyets ha insistit que l'objectiu que el seu grup persegueix és "ressituar el referèndum al Parlament" i, en aquest sentit, ha criticat que des del 2017 no s'ha treballat en cap proposta que "superi els límits que imposa l'Estat". "Cal disputar la sobirania a l'Estat en tots els àmbits", ha reivindicat la diputada. En aquesta línia, la CUP sosté que tenen la impressió que "l'autodeterminació no fa pinta d'estar al damunt de la taula" en les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez i s'han mostrat oberts a treballar per "una llei d'un referèndum d'autodeterminació", recollint "el guant" de l'informe del Consell Assessor de l'acord de claredat. Montserrat Vinyets ho veu imprescindible per "comprovar" si realment "la música de fons amb l'agenda del 'reencuentro' ha fet canviar l'escenari": "Proposem treballar en un horitzó de referèndum abans que acabi la legislatura, una ponència que estableixi les regles del joc per poder celebrar-lo".

Encara sobre aquesta qüestió, Vinyets ha instat a "dibuixar una via pròpia": "Està molt bé analitzar el Quebec, Escòcia o Irlanda del Nord, però també es poden analitzar altres experiències internacionals com les repúbliques bàltiques, Eslovènia o Montenegro". "Cal treballar totes les vies d'accés a la sobirania per traçar la via catalana", ha afegit. Des de la CUP, també consideren que la possibilitat d'un referèndum acordat amb l'Estat no és gaire "realista" perquè qüestionen que reconeguin el dret a l'autodeterminació de Catalunya en tant que "nació, que no minoria nacional" fins que no "s'hi vegin obligats". "És necessari sortir de la letargia del 'reencuentro', posar fi a gesticulacions que generen falses expectatives i recuperar la confrontació i la desobediència institucional i als carrers", ha propugnat.

La "nostàlgia" del Govern amb la "valentia" de la CUP

Per part del Govern, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha afirmat que tenia "nostàlgia del moment en què la CUP era valenta i s'implicava a fons en l'agenda política". Vilagrà ha expressat que comparteixen el "desig de trobar vies i acords", però ha volgut defensar les "tres carpetes" que l'executiu veu claus per a la investidura de Pedro Sánchez: "Amnistia, autodeterminació, traspàs de Rodalies i resoldre el dèficit fiscal". Per a l'autodeterminació, la titular del Departament de Presidència ha insistit que l'acord de claredat és una via "guanyadora" i que la proposta d'un referèndum acordat és "difícil", però "es pot aconseguir". En aquesta línia, ha subratllat que "treure els presos de la presó, eliminar el delicte de sedició o l'amnistia semblava impossible i s'ha acabat aconseguint". Sobre el referèndum d'independència, Laura Vilagrà ha precisat que és important que sigui "reconegut per totes les parts" i que compti amb el suport de la comunitat internacional: "És imprescindible".