La militància de la CUP de Barcelona s'ha reunit aquest dissabte per començar a preparar la seva candidatura a les properes eleccions municipals. L'objectiu és tornar a tenir presència a l'Ajuntament, després que en les últimes eleccions no aconseguissin representació. Més d'un centenar de persones han participat en el debat del document que perfila detalls d'aquest projecte, titulat 'Proposta base per a la conformació d'una candidatura per a les eleccions de 2023 a Barcelona'. En aquest, s'hi desgrana l'estratègia política de la precampanya, les bases de la governança, les funcions i tasques dels càrrecs electes, l'estructura tècnica i territorial, el codi ètic, el pressupost, el procediment d'elecció de càrrecs electes i com es configurarà el programa electoral. En aquest sentit, el projecte es presenta com una "alternativa rupturista contra el capital, els fons voltors i els seus aliats polítics, així com compromesa amb el territori".
Des de la CUP, critiquen que, amb l'actual model, la ciutat s'ha convertit en un "parc temàtic de la marca Barcelona del turisme de masses". En aquest sentit, veuen "paradoxal" que Barcelona en Comú estigui en contra del projecte dels Jocs Olímpics d'Hivern, però en canvi siguin partidaris de la celebració de la Copa Amèrica a la capital catalana, que tindrà lloc el 2024. En declaracions als mitjans, Carles Riera ha afirmat sobre aquest darrer esdeveniment que és "elitista" i "posa el guany privat per damunt del benefici popular". Durant el transcurs de l'assemblea, Eulàlia Reguant ha carregat contra el "pactisme" que hi ha al govern de l'Ajuntament per "legitimar un pacte entre les elits per expulsar les veïnes de la ciutat".
Pel que fa al lideratge d'aquesta candidatura, és un element que encara està per definir. Aquests noms es tancaran, segons ha manifestat Carles Riera, el mes de setembre. "La candidatura incorporarà les llistes de la ciutat, volem que sigui una llista de gent que lluita, que sigui l'expressió de la gent que vol canviar aquesta ciutat i volem defugir de les llistes de classe política", ha reivindicat el diputat cupaire. Encara sobre el model de ciutat, la formació assenyala que el que no volen és "que els veïns es converteixin en figurants d'un parc temàtic al servei de la marca Barcelona i del turisme de masses". En contraposició, plantegen "una ciutadania viva, activa i protagonista de les transformacions de la ciutat, compromesa amb el conjunt del territori, compromesa amb que el Pirineu estigui al servei de la gent i no al servei d'especuladors immobiliaris". En definitiva, aposten per una Barcelona "d'Stop Jocs Olímpics".
La CUP podria tornar al consistori
A un any dels comicis municipals, l'enquesta de Feedback per a ElNacional.cat recull que la CUP podria tornar a tenir representació al consistori. El sondeig il·lustra una forquilla dels 0 —com fins ara— als 2 regidors. L'any 2019, els cupaires van quedar lluny d'entrar a l'Ajuntament, aconseguint un 3,89% dels vots. Ara, l'enquesta apunta que podrien arribar al 5,13%. La CUP ja va tenir grup municipal a Barcelona durant la legislatura 2015-2019. Aleshores, el partit va obtenir 3 edils i va assolir el 7,4% dels sufragis. En el cas d'entrar, els seus vots podrien ser claus per poder configurar el proper govern de Barcelona, atesa la fragmentació que dibuixa el sondeig de Feedback. L'enquesta assenyala que ERC revalidaria la victòria (amb la possibilitat de seguir amb els 10 regidors o, fins i tot, pujar-ne un), mentre que el PSC i Barcelona en Comú s'intercanviarien els papers. Collboni passaria a la segona posició, amb 9 edils —un més que ara—, mentre que Colau cauria a la tercera plaça i la representació del seu partit descendiria a 8 regidors. Els altres partits que configurarien el ple municipal serien Junts (4-5 regidors), Ciutadans (3), Vox (3) i el PP (0-2).