La CUP carrega contra el PSC després que l’Audiència Nacional hagi situat un intent d’operació sobre el projecte Hard Rock de Tarragona dins la presumpta trama de tràfic d’influències i blanqueig per la qual investiga l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. Els cupaires han acusat els socialistes de tenir interès en el macrocomplex turístic i casino projectat entre Vila-seca i Salou per "sucar diners de les arques públiques". Així ho ha afirmat el diputat de la CUP Xavier Pellicer aquest dimarts en una atenció als mitjans des de Tarragona.
Arran de la interlocutòria del jutge que investiga Zapatero, Pellicer ha atribuït "l'interès del PSC" en què es desenvolupés el Hard Rock al fet que "responsables polítics vinculats al PSC i el PSOE podien estar sucant diners de les arques públiques". El diputat cupaire al Parlament ha insistit que el projecte "no era per millorar la situació del Camp de Tarragona" ni per "aconseguir més feina per a la gent", sinó per "embutxacar-se diners i lucrar-se per la corrupció". Pellicer ha anat més enllà i ha acusat el PSC de ser "estructuralment corrupte des dels anys 2000 fins a l'actualitat", i ha citat els casos Innova a Reus (Baix Camp), Inipro a Tarragona (Tarragonès) i Mercuri a Sabadell (Vallès Occidental).
En la seva atenció als mitjans des de la capital tarragonina, Pellicer ha recordat que la CUP va denunciar el Hard Rock tres cops a Antifrau perquè sospiten que és un projecte "corrupte". Les denúncies les van posar per "informes que no quadraven, per compres de terrenys que semblaven dubtoses i per un entramat d'empreses pantalla que semblava que extreien beneficis i que intentaven tirar endavant un projecte sense cap tipus d'interès públic", ha indicat.
La suposada trama al voltant de Zapatero hauria posat l'ull sobre el Hard Rock, segons el jutge
La interlocutòria del jutge de l'Audiència Nacional que ha motivat les declaracions de Pellicer recull un contracte signat l'1 d’octubre del 2021 entre dues empreses i el suposat intermediari de Zapatero, Julio Martínez, "per a la recerca d'oportunitats de negoci" amb una "contraprestació del 3%". La suposada trama va posar l'ull sobre el projecte del Hard Rock de Tarragona, valorat en 2.000 milions d’euros. Amb tot, el jutge admet que "no consta cap pagament" relacionat amb aquesta operació i que, per tant, els contactes "podrien no haver-se materialitzat".
Segons la documentació incorporada als informes de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional (UDEF), es tracta de contractes signats pel Grupo Aldesa i Consulenza Strategica, propietat de Julio Martínez Martínez. La documentació recull que Martínez va demanar expressament que s'eliminés la paraula "comissió" del contracte. Aquest fet, segons el jutge, "permet inferir que l'operativa s'articularia mitjançant denominacions alternatives vinculades a suposats serveis d'assessorament, amb la finalitat d'encobrir l'autèntica naturalesa econòmica de les operacions". La interlocutòria afegeix que “aquest patró reprodueix el que s’ha observat en altres societats” i reforça la hipòtesi d’una estratègia orientada a “ocultar o disfressar pagaments de diversa naturalesa” mitjançant contractes aparentment mercantils.
El Hard Rock, paralitzat
Per ara, el projecte del Hard Rock tarragoní, projectat des de fa més d'una dècada —es va presentar inicialment el 2012, quan Artur Mas era encara president—, es manté paralitzat. El Parlament va tombar al març una moció impulsada pel PP català que demanava al Govern resoldre "en el termini màxim d'un mes" l'informe d'impacte ambiental pendent i aprovar el Pla Director Urbanístic (PDU) per desbloquejar la tramitació del macrocomplex turístic i casino. Junts, PP i Vox van votar a favor, PSC, ERC, Comuns i CUP hi van votar en contra, i Aliança Catalana es va abstenir.
Els Comuns i la CUP pressionen per aturar el projecte, recollint els postulats de la plataforma Aturem Hard Rock, que consideren que el casino i complex turístic cronifica un model econòmic empobridor del qual se'n beneficien uns pocs. Els cupaires han acusat el Govern d'ocultar informació per sortir-se amb la seva i fa anys —des d'almenys el 2020— que tracta de torpedinar el projecte via Antifrau, mentre que els Comuns van propiciar la caiguda del Govern de Pere Aragonès en condicionar el seu suport als pressupostos del 2024 a aturar el Hard Rock. Per la seva part, els consistoris de Salou i Vila-seca pressionen en sentit contrari, perquè el projecte es materialitzi, en considerar que és una bona inversió en el territori amb lloc de feina.
La CUP presenta una esmena a la totalitat als pressupostos
La CUP presentarà una esmena a la totalitat als pressupostos del Govern, tal com ja han fet Junts, PP i Vox. La diputada Laure Vega ha defensat aquest dimarts al Parlament que, com a grup de l’oposició, tenien el "deure" de rebutjar uns comptes que, segons ha dit, intenten fer passar "per bon funcionament i normalitat el desordre actual". Vega ha acusat l’executiu de Salvador Illa de gestionar el "deteriorament" del país "com si fos inevitable" i de demanar a la població que accepti que "viure pitjor és normal". "La CUP no hem vingut a gestionar aquesta resignació", ha afirmat.
En roda de premsa al Parlament, Vega ha assegurat que els pressupostos “no només fallen per manca d’ambició”, sinó perquè són “exactament coherents amb el projecte polític del PSC”. En aquest sentit, ha criticat que el Govern continuï prioritzant, a parer de la CUP, “l’ampliació de l’aeroport, el turisme massiu i la subordinació a grans poders econòmics estrangers”. “El PSC segueix governant perquè res canviï”, ha retret.