El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez van declarar davant del magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena que no aposten per la via unilateral cap a la independència, ni tant sols per fer un referèndum unilateralment (l'estratègia de la defensa ha canviat de cara a altres declaracions davant el magistrat). En les seves declaracions judicials del desembre del 2017 i gener del 2018, a les quals ha tingut accés l'ACN, tots dos van intentar convèncer el jutge que sempre han apostat per la vía pacífica i, a més, acatant "l'ordenament jurídic vigent". Així, Cuixart es va mostrar convençut que a Catalunya no hi haurà cap referèndum vinculant que no sigui pactat amb l'Estat, i Sànchez va dir que des de molt abans de l'1-O ja havia criticat la via unilateral, posant en dubte la validesa de la declaració del Parlament del 27 d'octubre. A més, va recordar que el programa de JxSí incloïa la DUI, però el de JxCAT, candidatura de la qual formava part, no.

L'1 de desembre del 2017, poc abans de començar la campanya electoral del 21-D i el mateix que Llarena va interrogar i deixar en llibertat bona part del Govern Puigdemont empresonat, mantenint engarjolats els 'Jordis', Junqueras i Forn, Cuixart va declarar davant del jutge durant pocs minuts. La seva advocada, Marina Roig, li va demanar si donaria suport a una declaració unilateral d'independència (DUI), i ell va respondre que "no, si no és en el marc d'un acord amb l'Estat, que els governs es posessin d'acord".

L'11 de gener, un cop ja celebrades les eleccions del 21-D, Roig li va preguntar: "Quina posició tindria vostè en l'improbable cas que un hipotètic Govern en algun moment volgués convocar un nou referèndum al marge de les vies legals per alguna solució d'independència?". I Cuixart li va respondre d'una manera més extensa a la de sis setmanes abans: "Estic convençut, intueixo que no es produiria això, i ja s'ha demostrat que convocant un referèndum no s'aconsegueix un referèndum pactat amb l'estat; si hi ha un referèndum a Catalunya, serà convocat pel govern d'Espanya, sinó, no hi serà; no hi ha cap altra opció, no hi ha espai per convocar un referèndum ni de l'estil del 9-N per provocar que el govern d'Espanya convoqui un referèndum a Catalunya; el catalanisme, la societat catalana, tot i que sigui un sentit majoritari, ha de trobar altres vies per celebrar aquest referèndum; com es volia fer aquest últim any, no s'aconseguirà mai, a tenor de com ha reaccionat l'estat, amb virulència, nosaltres som a presó; per tant, el catalanisme té el repte un cop més de trobar una via per una solució d'encaix de Catalunya en el conjunt de l'Estat espanyol, o una solució a aquest anhel majoritari del poble de Catalunya que vol celebrar un referèndum; però ha de ser a mitjà termini i en un escenari de molta més tranquil·litat i amb una relació que cal recuperar cultures".

De fet, Cuixart va dir que creia que calia "un Govern que governi" durant una legislatura de quatre anys, i que els dos executius "dialoguin". "Si es pot aconseguir un referèndum o algun tipus de cosa, sempre haurà de ser amb el concurs del govern d'Espanya, si no, no hi ha possibilitat", va concloure. No obstant va admetre que els independentistes "potser" s'han equivocat: "Potser hem comès errors, i els assumeixo, potser hem pecat d'ingenuïtat, i també ho puc assumir, arrel dels esdeveniments". 

Tant al desembre com al gener, Cuixart va intentar convèncer Llarena que ell només aposta per la via pacífica i dins de la legalitat constitucional vigent i complint les ordres judicials. "Mai hem actuat intentant vulnerar la legalitat vigent, i per tant, tot el que pugui passar a partir d'ara, el meu ferm compromís, ha de ser d'acord amb les lleis, la Constitució, la legalitat vigent, com mai he entès que pugui ser d'una altra manera". 

"Condemno els danys --als vehicles de la Guàrdia Civil el 20-S-- i qualsevol tipus de violència, que en el nostre cas no és gens habitual", reafirmava Cuixart. "També condemno enèrgicament els 'escratxes' contra policies i qualsevol acte violent de la ideologia que sigui. Mai hem incitat aquests 'escratxes'", acabava dient.

Al desembre, preguntat per la seva lletrada per si estaria disposat a usar la força, intimidació o violència per aconseguir la independència, Cuixart va respondre que "mai, en cap cas". I va afegir que mai va plantejar les mobilitzacions ciutadanes com una manera d'intimidació i tampoc ho faria en el futur. "Sempre les hem entès en el marc de la llibertat d'expressió, en el marc de la legalitat vigent i l'ordre constitucional", va explicar, i va recordar que totes les mobilitzacions han estat plenament pacífiques. 

En la declaració del desembre, Cuixart també va intentar aconseguir la llibertat provisional explicant que és un petit empresari del qual depèn la seva família i 45 treballadors, que tots viuen a Barcelona i per tant no té cap interès o mitjà econòmic per marxar a l'estranger, i que en la segona citació a l'octubre a l'Audiència Nacional la fiscalia ja havia anunciat que demanaria mesures cautelars, i ell s'hi va presentar igualment. A més, veu impossible eliminar proves de la seva actuació el 20 de setembre perquè per internet i a les xarxes socials estan plens de vídeos d'aquell dia. També va recordar, per reduir el suposat risc de reiteració delictiva, que ell no es presentava a les eleccions del 21-D, i que esperava que tothom "hagi après del període tan convuls", "que els polítics facin de polítics i Òmnium faci activitats culturals".

En l'interrogatori del gener, i en resposta al fiscal, Cuixart va assegurar que no havia format part de cap 'comitè estratègic' com el que sortia al document 'EnfoCATs', ni tampoc s'havia reunit mai amb el secretari general de Vicepresidència, Josep Maria Jové. 

Sànchez: "El programa de JxSí incloïa la DUI, el de JxCAT, no"

En l'interrogatori del desembre, Sànchez va explicar que concorrent a les eleccions del 21-D en la llista de JxCAT era "conscient que comporta acceptar el marc institucional i un determinat ordenament jurídic", i que no pretenia plantejar cap "desafiament" a l'estat, sinó buscar una "lectura flexible" de la Constitució. Preguntat pel seu advocat per si, com a diputat de la formació independentista o fins i tot membre del futur Govern, "renunciaria a actuacions fora del marc constitucional", Sànchez va assegurar que sí, perquè cal seguir les "regles del joc democràtic", tot i que va afegir que cal que "qualsevol debat i desafiament polític" es puguin fer.

Al gener, va ser encara més explícit, quan va assegurar que el programa electoral de JxCAT no incloïa cap via unilateral ni la DUI, cosa que, segons ell, el programa electoral de JxSí sí que portava. De fet, va dir que "cal buscar un acord per acomodar el marc normatiu" i que creia en la "via dialogada i d'encaix institucional". Segons ell, cal mantenir "sempre el diàleg obert", esperava que el resultat electoral de l'independentisme el 21-D portés a un "marc sòlid de normalitat" i va retreure a l'aleshores president Rajoy la "falta de diàleg" i els "errors" comesos.

Per refermar la seva oposició a la via unilateral, va recordar que tot just elegit president de l'ANC el maig del 2015 ja va dir que en les eleccions anomenades 'plebiscitàries' del 27 de setembre d'aquell any "no es votava per fer una DUI, aquest no és el camí". "La meva opinió sobre la DUI ha estat sempre la mateixa, no ha variat", va afegir. A més, segons ell, la resolució aprovada pel Parlament el 27 d'octubre del 2017 "ni es va publicar, o sigui que va tenir la validesa que va tenir, no hi va haver ni intent de publicació, i quan una declaració no es publica serveix pel que serveix". "La meva opinió és una, els fets són uns altres, accepto que a vegades estic en minoria a les opinions de la meva entitat, però cadascú és responsable del que assumeixo, no trobaran cap tuit meu parlant d'unilateralitat", va reblar.

En un moment determinat, Sànchez va comparar el dret a la secessió amb l'objecció de consciència al servei militar obligatori, que es va acabar legislant, ja que, segons ell, "el legislatiu sol ser sensible a les demandes socials".

Bona part de la resta de l'interrogatori, sobretot del fiscal, va versar sobre els fets del 20-S, on Sànchez va refermar que volien que la protesta fos plenament pacífica, que van unificar les protestes en un sol punt, davant de la Conselleria d'Economia "per evitar caos i tensions" i que no hi havia cap esperit de violència ni de voler impedir l'actuació de la comitiva judicial i la Guàrdia Civil. Si haguessin volgut fer-ho, va admetre que ho haurien fet intentant ocupar la seu de la Vicepresidència del Govern. "No era la nostra intenció ni crear confrontació ni el caos per fer caure les institucions de l'Estat", va assegurar en resposta al seu advocat.

De fet, va assegurar que cap comandament policial els va dir que volien sortir i no podien fer-ho. Fins i tot, va explicar que un guàrdia civil li va dir: "Jordi, no et preocupis pels vehicles, es quedaran tota la nit aquí fins que vingui la grua, i nosaltres també". En tot cas, va admetre que van "pecar d'ingenuïtat", perquè "els comportaments il·lícits i il·legítims d'alguns, van danyar el conjunt de la mobilització", comportaments que va condemnar.

Per intentar convèncer Llarena que el deixés en llibertat provisional, Sànchez va demanar "marge de confiança" al magistrat i li va preguntar com podia demostrar la seva actitud pacífica si no el deixaven sortir de la presó. A més, també va negar haver participat mai en cap dels organismes descrits en el document 'EnfoCATs'.