Ciutadans ha registrat al Parlament peticions de compareixença del vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès; el conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall; el d'Interior, Miquel Buch, i la de Cultura, Laura Borràs, perquè expliquin si continuen "amb el seu pla d'implantació de la República".
En una entrevista a Europa Press, el portaveu de la formació, Carlos Carrizosa, ha explicat que han sol·licitat la compareixença d'aquests consellers perquè consideren que són "les quatre parcel·les del seu àmbit de control: els Mossos d'Esquadra, la política exterior, els mitjans de comunicació i el control de la despesa de la Generalitat".
Els llaços grocs
Al conseller Buch li preguntaran "a què es deu aquesta amenaça que van fer els Mossos a Twitter" advertint de possibles multes als que retiressin llaços grocs dels carrers. Carrizosa ha assegurat que els ciutadans contraris a la col·locació d'aquesta simbologia se senten "orfes" de la resposta del Govern, per la qual cosa ha anunciat que diversos diputats de la seva formació participaran en retirades de llaços pròximament, i tot i que no ha detallat quan ni on, no ha descartat la seva participació ni la de la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas.
Serret i Puig, en el punt de mira
La petició de compareixença de la consellera Borràs respon al nomenament del conseller a l'exili Lluís Puig com a director del Programa per al Desenvolupament de Projectes Culturals de l'Àmbit Internacional, adscrit a la Conselleria. Carrizosa ho ha considerat un "xiringuito" i ha assegurat que "és intolerable que s'estigui nomenant persones que estan fugides de la justícia".
En aquest sentit, ha recordat que la també consellera a l'exili Meritxell Serret ha estat designada delegada del Govern a Brussel·les. Per això demana a Ernest Maragall que expliqui el cost de les delegacions a l'estranger i la seva tasca, que Ciutadans creu que "és únicament per aconseguir suports exteriors al procés i per parlar malament d'Espanya".
L'oficina de Drets Civils
Finalment, la compareixença d'Aragonès pretén aclarir "per què van crear una oficina, que es diu pels Drets Civils, i que torna a ser un xiringuito d'aquests que consumeix recursos públics" i que està orientat a enfortir el procés sobiranista.